dimecres, 14 d’octubre del 2026

Bailando con Sarrios 55 m (V) i Mi nieto Ethan 55 m (6a+) La Formiguera est – Sant Llorenç de Montgai

Dissabte de cafè al Pere, que és com començar les coses amb una certa calma, de fet no sabem ben bé què fer, però la cosa apunta a que anem a estrenar dues vies del Juan. Al Pere també coincidim amb Jesús, la filla i un amic, que volen anar una via per la Formiguera. Dissabte frescot i el sol ens atrau a tots pel que a la Formiguera que ens n’anem tots tres: en Cèsar, en Pepe i una servidora. Un pla perfecte!

Comencem escalant la Calderilla, una clàssica de la Formiguera que jo no havia fet mai, una de les de tota la vida, em diuen. Els Galls, amb amabilitat i generositat, em cedeixen dos dels tres llargs. El segon és el llarg l’estrella i renoi, sí que és ben bonic, no m'en puc estar de posar una foto.   

Llarg estrella de la Calderilla 😎

Anem pel tema però, perquè el nostre objectiu és fer les dues noves vies del Juan que son ben a propet. Som-hi! Que toca baixar rapelant i el nostre localguide troba la instal·lació a la primera. La idea: fer primer Mi nieto Ethan, però ens la trobem ocupada. 

Cap problema! Al costat hi ha l’altra del mateix autor, Bailando con Sarrios, i mentre esperem el torn fem aquesta. Se la cruspeix en Pepe, en un sol llarg (sobre ressenya són 2) i fa tot plegat uns 55 metres. Via bonica i mantinguda en el V de xalar, que es va esvaint quan la paret tomba.

Placa a peu de via

Pepe al primer llarg

Cèsar al segon, quan tomba

Rapelem, de nou i anem al costat, al peu de la Mi nieto Ethan, però ens hi trobem again una altra cordada!!! Maremeva Juan quina requesta tenen les teves vies noves!

Finalment hi entrem: arrenca el Cèsar amb un 6a de romos i, més amunt, la cosa es posa més picantoneta: 6a+ i amb unes quantes llastres que fan poreta de tocar. De fet deixem aquest tram més net, només tocar-les, cauen soles, no fos cas que algú rebés algun sotrac inesperat a la closca. Mentre fem la via l’Arseni, de la cordada del davant, fa fotos, i xerrem una estona amb la colleta que anava la Rosa Maria, que també passaven el matí anar pujant i baixant de les vies.

Emmarcat de la placa a l'inici de via

Cèsar al primer llarg (foto: Arseni)

Pepe a la bavaresa del segon, bonica!

Aquí teniu los croquis, ressenyes de les dues xurumbeles noves. Gràcies Juan!

Resse 1

Resse 2

Per anar-hi amb un grapat de cintes en teniu prou, unes 11. La roca, a trams no acaba de ser bona però es podrà sanejar amb el pas de les cordades, això sí d’equipament és generós i lluent!!!  

Fotocim, el trio la-la-la


1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! bon trio de vies. Al primer llarg de la Mi NIeto Ethan jo també vaig passar amb por...veure les llastres, ben grans, sikades, encara em va fer anar mes tens, a part del grau.