Avui anirem a tastar dos noves propostes al Montroig , no
teníem gens clar on anàvem i en arribar al peu de vies ens han caigut els
collons a terra.
De sempre hi ha hagut gent amb dèria per obrir via , en els
primers temps tot era per fer i era fàcil trobar línies clares i lògiques a
part que el material i les condicions de l’època frenaven a la majoria dels
mortals. Amb el temps moltes vies han anat omplint els singles de la nostra
terra , també l’arribada del trepant i les noves modes han fet que la quantitat
de gent que s’hi veu amb cor ha pujat exponencialment , d’això en resulta que a
dia d’avui puguis trobar vies per tot arreu i en una quantitat pot ser ja massa
gran , també en resulta que a dia d’avui ja en molts llocs el que toca ara ja i
es fa es “buscar petroli “.
El Montroig sempre s’ha caracteritzat per tenir un tipus de
via mes aviat d’autoprotecció a mes de la seva característica roca , cosa que
frenava la massificació y relegava al lloc a una pausada tranquil·litat cosa que
de ben segur els seus habitants agraïen.
Jo no estic pas en contra de les vies LOVE CLIBING encara que penso que cosir una paret plena de
llocs per a un autoassegurament fàcil no es el que toca , però el que per mi no
es de rebut es que per poder encabir una via d’aquest estil a un lloc amb les
particulars característiques del Montroig algú es pugui creure amb el dret de
fer una destrossa d’aquest abast.
Penso que si un pany de paret te la roca delicada o t’hi
emparres amb les condicions que la paret imposa o te’n vas a un altre lloc , no
te cap solta ni esme fotre aquesta animalada per el sol fet que a tu et be de
gust obrir una via d’aquest caire amb un necessari peatge d’haver de fer una
malesa d’aquesta grandària.
Sembla que la gent no entén o no vol entendre que el que per
a ells es neteja per als habitants de la zona es la mort directament o si mes
no perdre espai i condicions del seu medi.
Els rocs ,llastres , terres , plantes , arbres i demes coses
que a vosaltres us fan nosa en realitat son el cau el medi o l’amagatall de
moltes petites especies d'animalons i plantes , no us hauríeu de poder creure mai en el
dret de sobreposar la vostra necessitat de lleure per sobre de la seva vida ,
no hi ha dret.
Tots vam sortir corrents a denunciar la bestiada que feia la
Diputació a la paret de l’OS , ara toca fer el mateix amb la gent que actua
igual a qualsevol altra paret.
Després ens queixarem si els rurals o qualsevol altra
administració ens mira de reüll i amb mala cara per l’impacte que els
escaladors suposem a uns dels medis naturals mes dèbils i precaris.
Cada cop tinc mes clar que de tots els col·lectius que
patullen per les nostres muntanyes els escaladors ja som i amb diferencia els
mes malmetedors , els menys respectuosos i els que mes i pitjor impacte
arrosseguem a un medi tan preciós i precari.
Seria d’agrair que ens feu costat i difusió i entre tots
mirem de ficar una mica d’ordre per que al pas que anem ens hi va la
continuïtat del nostre esport.
Preguem a tot hom que hi vulgui col·laborar que no hi aneu a
trepitjar per allí per tal d’afavorir la regeneració natural sobre tot del peu
de via , la feixa i mes que res la canal.
AU SALUT I RESPECTE COLLONS!!!!
MIRANT DE PODER EMPASSAR EL MAL RATO
5 comentaris:
Vaig coincidir amb els oberturistes el dia que preparàven els trastos per finalitzar la Chocolat i, ja em va xocar veure'ls amb eines gens habituals en escalada (de vegades penso que el raro sóc jo), però no m'imaginava que la magnitud de la trajedia fos d'aquestes dimensions donada la solera d'algun dels oberturistes. Una pena tot plegat.
Si es tot molt curios i preocupant....
Ens ho haurem de fer mirar. Jo lo primer. En pic pugui ,em dedicare a rebaixar el nombre de xapes de les vies en les que he participat, sempre que es pugui posar alguna coseta facilment.
LOGALLHIPOCRITA
Jo t'ajudare gustos
crec que aquestes vies tenen els dies comptats
Publica un comentari a l'entrada