Tremenda via que trobareu piulada per tot arreu, però no per això, deixa de ser excel·lent. Potser més domesticada que d'altres de la paret, també et fa escalar, però amb menys exposició.
Comença l'Ari amb dos llargs inicials que cal saber llegir i poc protegits. Al peu de l'enorme llastra arrencada per Luichy/Salla apareix un nou pitó. El que hi havia a la R1 ja no hi és.
Segueixo per un L3 amb uns passos fins de placa que em requeriran un volet i un segon pegue amb una arribada boníssima a l'R4. Aquí decidim que continuo jo, però si caic, hauré de baixar i cedir la corda a Vic. M'hi poso les pil·les i li xafo la guitarra. Enorme L4 d'escletxa/bavaresa, sense cap pas complicat i de continuïtat. Podria ser dels millorets llargs que mai he escalat.
Acabarà Vic amb un L5 on mola guardar-se el C4 per a l'arribada a la role. Com som uns al·literats i no llegim, el posa a la primera de canvi i li tocarà una arribada a l'R5 ben torera. Segueix pel darrer L6 amb un arranc impossible. Ni 7a ni hòsties. Uns primers passos d'A0 i a escalar fort (6b+) fins l'R6. Sense dubte el llarg més obligat.
Un luxe de dia, de via, de companyia.
Material: àliens, tòtems, Cams #3 i #4. 15 cintes.
|
Resse Parce tunejada
|
|
Ari a l'L1, passada la llastra caiguda
|
|
I seguint a l'L2
|
|
L3
|
|
Enorme L4
|
|
L4 |
|
Vic a l'L5
|
|
L6 |
|
L6 acabat l'Ae
|
|
Fotocim amb molt d'amor
|
|
2on ràpel
|
Lo Xist
1 comentari:
Quina patet tan wapa i quines fotos tan bones. Felicitats
Publica un comentari a l'entrada