Poc ens hem prodigat aquest estiu per la Carbonera, així que quan Vic diu que no li faria res repetir-la, em sona a glòria. El cert és que sempre que m'atanso a aquesta paret, ho faig amb el cap cot, una mica poruc, cosa que no ha canviat amb el anys. Una mica de pànic escènic. A la repetició de Vic i Suka li canviem l'entrada. Salla ha obert una variant d'entrada que t'estalvia pitonar, cosa que agraïm els inútils de l'artifo com jo.
La via és molt bona. Divertida, atlètica, ben assegurada, i et permet escalar sense angoixes. A l'L3 creiem que el 6c correspondria més a la totalitat del llarg, de continuïtat que al tram, de manera que la fantàstica fissura que recorre el sostre podria quedar en 6b+. I destacar el darrer llarg com probablement el més dur. No pas pel grau del Ae, si no per la llargària, el seu poc equipament i la continuïtat que presenta.
Us recordo que aquí (https://drive.google.com/drive/folders/0BzzqrFjcmcr8Um5CR2F1TzRITEE) teniu topos i descripció de les vies de la Carbonera
Material: Joc de friends fins al #4. Repetir mitjans. Àliens.
|
Ressenya original tunejada |
|
L1. Variant d'entrada |
|
Des de la R1 |
|
Vic encetant l'L2 |
|
L3 |
|
L3 |
|
Boníssim L4 |
|
L4 |
|
Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada