Abans de reconfinar-nos, mecagonlaputa, visitem la oest de Narieda. Via dura, però molt ben equipada. Risc baix.
Uns 15' d'aproximació, clara a l'inici però que es va embardissant a l'arribar a la paret, ens duen a peu de via. Comença Jesús amb un arranc que ja veus que el grau serà molt collat. Al menys en algunes tirades. Afortunadament bolts no en falten. Probablement els 2 primeres llargs siguin els més collats de grau. Els dos llargs centrals són molt bons. L3 de bloc on azerem tot el que podem i un L4 difícil, però factible gràcies a les preses artificials. Solució que pot presentar dilemes i controvèrsia. Però està clar que o poses 3 preses o s'afegeixen més bolts per fer A0. Qüestió de gustos. Seran 45 m. de no parar de tibar, amb algun descans a la part més explosiva, i algun vol per no encertar el pas. Però de gaudir. I el final se'l currarà l'Ari. Compte amb els passos de placa, molt molt fins, i de navegar i buscar, amb una sortida dura en desplom, però molt bonica.
La retirada és ben senzilla i ràpida. Primers dos ràpels amb corda simple per evitar enganxades, i ràpel final amb les dues cordes per tota la cova. Espectacular.
Apa doncs, fins d'aquí 15 dies, si tot va bé.
Material: 18 cintes. L'extensible a tret fum a l'L3
|
Ressenya d'en Xavi Grané |
|
Jesús iniciant l'L1 |
|
Dura i bruta placa a l'L2 |
|
L3 |
|
Inici del L4 |
|
L4 |
|
Ari a l'L5 |
|
L6 |
|
Fotocim |
|
Darrer ràpel |
Lo Xist
1 comentari:
Hahahaha...el xist molt bo!...quina cracks esteu fets!
Publica un comentari a l'entrada