Ens convida l'Edu a provar un via seva noveta noveta, que ja piarà ell, i així no li fem cap spoiler. Baixem i anem de cap a la Paraimara, també seva. La Balena Blanca ja ens havia agradat, però aquesta Paraimara ens ha encantat. La millor via que hem fet en aquesta paret, sense dubte. Comença l'Ari un primer llarg que l'Edu s'anirà encarregant de netejar de matolls. A partir del segon cada llarg és bo i millor. El segon se l'autoadjudica l'Ari, i nosaltres a callar, un diedre sota sostre boníssim amb sortida atlètica. El tercer és on està el percal, presentant un travessa fissurada molt curiosa, ben protegida amb spits (6b+) i un quart llarg sobre diedre molt atlètic, i que em sembla si fa o no fa de dur com l'anterior.
Gran via. Molt recomanable. Ens ha sorprès. La baixada la podeu fer en un únic ràpel que trobareu en un collat, carenant a l'est durant uns 200 mts.
Un plaer escalar amb l'aperturista si a més et cedeix els llargs bons ;-)
Material: àliens, tòtems i cam #3
 |
| Ressenya original |
 |
| A la Nit de Perles |
 |
| A la Nit de Perles |
 |
| L1 Paraimara |
 |
| L2 |
 |
| L3 |
 |
| L4 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist
 |
| Flora salvatge |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada