Avui ens visita una parella. A diferència de l'acostumat aquests dies, no és una parella de guàrdia civils, si no que són l'Ari i el Joan. Tenim poc temps, de manera que escullen quelcom curt, fent el recorregut original i sortint per la feixa. Ja venen amb els deures fets, els llargs repartits, i la ressenya impresa. M'encanta escalar sense tenir que pensar.
Surt l'Ari al primer llarg, amb una travessia ben bonica, entrant directe amunt. Roca cutre a l'inici. Des de baix semblen més de 40 mts, però no. Ara em toquen a mi els dos següents. L2 amb sortida desplomada amb dos cordinos que han vist millors temps. Ni em plantejo fer-lo en lliure. Un tòtem a l'inici i un tascó després dels ponts de roca et deixen llest per a una sortida explosiva però amb bon canto. El L3 és una fissura que tira lleugerament enrere i un pitó estratègic et permet abordar-lo en lliure. Sembla més fàcil del que acabarà sent. Xapat el pitó, poso un tòtem verd com puc, sortida d'adherència, fina, tenir fe i millor no caure. Després ja fàcil, amb un sostre final que s'evita per l'esquerra i es protegeix bé. Encadenat, però ha costat. Em sembla una mica més de 6b. Finalment, el L4 queda per a l'especialista del Joan. Ens el deixa perfectament equipat, conscient de la meva malaptesa i ineptitud a l'artifo, de manera que aquest A2 per a l'Ari i jo serà una joguina. 7a+ en lliure diuen. M'agafa la rissa tonta.
Malgrat els anys, encara hem llençat un microones del L3. Molt bona via.
Material: Tascons, àliens, joc de C3, tòtems, Cams #2, #3 i #4.
|
L'Ari al L1 |
|
Joan arribant a la R1 |
|
L2 |
|
L2 |
|
L3 |
|
Arribada R3 |
|
Joan obrint el A2 del L4 |
|
Sol i sombra |
|
Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada