Fa dies, demanant-li a Luichy consell sobre quina via fer a Canelles, em va recomanar aquesta. I com sempre, raó tenia. Tret d'algun llarg, té uns quants de ben bonics. Amb el valor afegit que pots baixar amb els gats posats del cotxe. Ara haurem de llegir l'article del Roger al Desnivel a veure què proposa.
Comença l'Ari per la variant Massey-Fergusson, guapa entrada, oberta tard (al 3011 segons la ressenya de Luichy) i malament. El L2 no té cap encant especial. Al L3 s'ha de vigilar una mica. I a partir d'aquí, a gaudir. El L4 és una bavaresa amb molt canto que tira lleugerament enrere. L5 segueix la tònica, amb un sostret incorporat. I el L6 és el millor, seguint un diedre amb roca punxeguda que et deposita sota un sostre on cal tibar con un capullo i que em costarà un parell de pegues fins que surti. El darrer llarg és per divertir-se.
Molt bona via, amb poca exposició ja que es pot protegir bé. Els llargs curts ajuden (hem fet totes les reunions. Jesús: tu con dos largos haces)
Pel descens s'ha de baixar carenant uns 50 mts fins trobar el ràpel de la veina "No Entaleguis". Recordeu redirigir el darrer rapel, si no, acabareu penjant al buid.
Material: Hem fet amb àliens, tòtems, Cams #0.5, #1, #3 i 13 cintes
|
Luichy-Ressenya |
|
L1 - variant |
|
L2 |
|
L3 |
|
L4 |
|
L5 |
|
L6 |
|
L7 |
|
Fotocim amb Finestres |
|
Passat de frenada |
Lo Xist
2 comentaris:
ARA ENTENC MOLTES COSES, LO MARMOLEJO HA VINGUT DEL FUTUR !
ES QUE TOT HO FEU TARD I MAL ELS GALL!!!
LOGALLTOTFETATEMPSIBENFET
Publica un comentari a l'entrada