Resulta que lo Pinto i lo J.R. tenen permís
del Sr. Martinetti per fer una revisió de la seva via al Cilindre la
MARTINETTI-ROS .
Aquesta es una de tantes vies que queden
arraconades tant per la desconeixença com per el seu precari o inexistent
equipament.
En aquells temps feien anar pitons , ara amb
el material modern i la variant equipada del segon llarg ja no us caldran ,
amb un joquet d’aliends i un de tòtems o camelots fins el dos ja fareu.
Lo primer llarg de calcari del tipic de la
paret del Os , encara que des de sota no ho sembli , es un llarg preciós , que trafiqueja
per una mena de diedre , encara que l’ascalada no serà típica de diedre. Sol
trobareu un bolt que us marcarà el començament i ja res mes fins la role , però
que el podreu trastejar a tot drap pel seguit de fissures que us acompanyaran
en tot moment , 6a net.
Lo segon acollonant , per roca conglomerada d’escàndol i pràcticament equipat
, caldrà escalar entre xapes amb
alguna excursioneta entre bolts , encara que sempre amb un vol net garantit ,
sobre el 6a+.
Una via molt guapa i recomanable per lo
variada de roca i passos.
Desprès anirem a la nova creació del Victor Francia i l’Ari a la paret del pont…..sempre
diuen que jo no netejo les vies….que sempre trio roca dolenta…..que equipo
poc……la mare que els va parir…..
Lo primer llarg guapo , amb roca collonuda
,equipat amb alegria i possibilitats de afegir alguna coseta entre mig ,
nosaltres diem V+.
Lo segon no direm que tingui la roca ni bona
ni dolenta….senzillament no te roca…es puto fang dur.
Comença per uns passos d’artifo equipat i després a arrossegar-vos per una
mena de xemeneia amb alguns passos
curiosos i bonics , però per una roca mes que dubtosa , que vos apretarà
el culet de ben segur, metre pujareu segur anireu trencant coses , les assegurances amb aire i
pel mig no podreu ficar res o si mes no res mig fiable…puto fang… amb algo de
roca bona de tant en tant.
Hi ha un pas concret amb roca a controlar, al penúltim bolt , que
en deixar la xapa sota els peus ja no
podreu caure….o anireu a petar a una replanet ,que aquest si , curiosament es de roca
compacta , caure aquí es d’hospital segur.
Lo tercer te el pas en una arrencada vertical
amb les mans a bona roca i els peus en una mena de conglomerat de terra , després
ja fàcil fins el cim.
Es una via que no us deixarà indiferents i
tindreu la sensació d’haver ascalat , segurament no morirà d’èxit , però hi es i
s’ha de fer.
AU BON NADAL A TOT HOM
RESSENYA CAL GALL
LO XURRIN EN ACCIO
ENTRANT AL PAS DEL LLARG
AMB FISSURES A DOJO
SEGON LLARG
LLARG MANTINGUDET AMB ROCA DE SOMNI
FINAL DE VIA
RESSENYA
PRIMERA ASSEGURANÇA
BONA ROCA I AIRE ENTRE BOLTS
LA RESSENYA DIU 6a ..NOSALTRES DIEM V+
UN LLARG GUAPO
MARE DE DEU EL QUE VE
FANG COMPACTE
I VERTICAL
PAS DE V+ DEL TERCER
AQUI LA ROCA TORNA A SER BONA
FOTOXURRINSCIM
LO XIST
2 comentaris:
L'intenció es donar recursos a l'éscola per tal de poder treballar l'important habilitat d'escalar amb roca dinàmica... Qualitat prou important al territori que ens envolta. ��
Roca dinamixa?...voldras dir fang dinamic!!!
Publica un comentari a l'entrada