Em convida el Salla pel seu 30 i pico aniversari a fer la primera repetició d'una via nova a l'Extrem. Abans però, "calentem" a l'Astràgal. Un cop ja calentets ens hi posem.
- El primer llarg és comú amb la re-equipada "Laberint en un temps"
- L'L2 és un llarg preciós, d'allò que en diuen morfològic, amb un pas de 6c+ que et fa saltar els dits. Hi va ell i encadena.
- Els dos següents me'ls regala. I són una preciositat de llargs. Per a mi els millors. Atlètics, amb ganda i a gaudir.
- El L5 pinta xungo i li torna a fotre ell. S'ha d'abandonar la fissura, cap a la placa de l'esquerra, i fer un flanqueig a dretes, per sortir amb certa comoditat. S'han de tenir moltes pil·les per encadenar-lo, ell ho fa, però jo no sé on les he deixat. Al cotxe potser.
Aquest darrer llarg té una variant més senzilla (V), sortint per la canal de la dreta
La via m'ha encantat. És boníssima, amb una mica de tot, i amb un estil d'equipament just que hauràs de protegir. Per molts anys tio !
|
Ressenya Made in Gall. Sobre foto del llibre "Guia d'Escalades al Montroig". De nou, gràcies Marmo i Escuer. |
|
L2 al pas xungo |
|
Postureo al L3 |
|
L4 amb la mateixa tònica. |
|
Borinotades |
|
L5 |
|
Fotocim. Collons de rasca |
A bufar !!
|
No sé jo si faria massa cas dels números |
4 comentaris:
Moltes felicitas per les dues coses,
com li tibe la canaia.
lonik
Gràcies nikoooo!!!
Vec que ultimament lo Salla volta molt pel galliner...viguileu que es un "Sorro" i a veure si us fotra les gallines.
Ostia Salla!! que VELL qu'et fots!!! Aviat no valdras per a res!!
Publica un comentari a l'entrada