Dos vies de tall esportiu sobre un calcari gris boníssim
Ermitaños:
- L1 amb roca més discreta i un pèl expo
- L2 de transició
- Al L3 és on comença la festa. Fissura vertical que no dóna treva (6c). No puc fer el pas, de manera que toca posar friend abans d'un pitó, i estirar d'ell. Això serà V+ obligat si poses flotants
- L4 bonic sobre placa tombada. Roca molt bona a partir del L3
Cielito Lindo: Via realment espectacular. Com diu la ressenya, seguros "algo" separados. Sí. Algo sí.
- L1 amb un 6a que et posa les piles
- L2 adrenalínic. S'entra bé al 7a, però com s'acaben les piles A0em per sortir-ne. Ara ve un flanqueig amb 2 bolts (uns 6 metres). I recte amunt per una placa amb cantos de 6b. Surto massa recte, no pillo bé un canto, i pego un vol de quasi dos dígits. Net. Sota tinc el sostre. Torno a provar pujant una mica més a la dreta del darrer bolt del flanqueig. Millor. A partir d'aquí, el grau és obligat de 6b, bolts molt allunyats, i navegació. Però el canto és prou generòs.
- L3 espatarrant. Roca boníssima i cantos que te'ls enduries a casa. V sostingut tret d'algun pas de 6a. Espanta a l'inici per l'aire entre assegurances però es fa bé.
Molt bones vies. A la dreta encara en queda un altra, Petit Món. Ja hi tornarem
|
Òscar al L1 d'Ermitaños |
|
Ermitaños. Inici del darrer llarg |
|
L2. Cielito Lindo |
|
Fotocim |
|
Traçat dels llargs superiors |
Avui no hi ha xist:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada