Ressenya del Luichy
Ara que ja ha passat un temps prudencial, que
les vacances ja s’han acabat, i el que no en hagi fet pitjor per a ell, ara que
ja es pot anar a trepar per casi tot arreu, ara que les enveges ja no son
malsanes (no en el Galliner).... ara ja puc fer aquesta piulada que teníem guardada
en el calaix del pinso.
Resulta que aprofitant que calia fer un
pressupost d’una feina per allà les terres dels nostres veïns de l’Aragó que
rasca Catalunya, vàrem fer cap a una via del Luichy, que , per lo que es veu no
en tenia gaire confiança ni Ell mateix ja que diu que últimament obre vies “pocas
y malas” (pobre, sembla que ha passat per una petita crisi existencial, he dit
sembla!!!). Però nosaltres que som uns GALLS solidaris i xafarders, hi vàrem posar
el bec.
A mi, la via, no em va des agradar, es per col·leccionistes,
però considero que quan la tens al sac hi trobes satisfacció en haver-la fet, a
mes a mes, suposo que es va obrir per baix hi això li afegeix molt de mèrit per
que els dos últims llargs, els cal tenir ben posats per aventurar-s’hi.
El lloc es tranquil i tot que feia un temps
ben tapat i amenaça de pluja vàrem arribar sans i estalvis. Nosaltres també sabem
ascalar entre setmana, Au!!
L1
R2 i L4
l5
L6
FOTOCIM
RETROFOTOXIST:
QUINS MANOLOS!!!!
6 comentaris:
Que bona la foto!!. Jo vull unes genolleres com les del Sergi
Es veu una via treballada i amb bona roca, una mica discontínua no?
Una mica si pero l lloc precios
Ostia Sergi autèntiques les ginolleres. Ja no en fan d'aquestes
Us han agradat , eh? Pos em sembla que encara les tinc per casa, a la motxila dels estris "remember".
LO GALLAYAYAY!!!
Nada, que es un churro. Un día de estos le haré una salida recta a ver si se apaña un poco.
Publica un comentari a l'entrada