Recordo de jove, ara ja fa molts anys, un reportatge d'una via on deien que superat un sostre, la marxa enrere ja no era possible. Pensaves el tanoca que s'havia de ser per posar-s'hi. I com són les coses, s'ha d'arroplegar lo milloret de l'ELLITE i lo pitjoret dels GALL per emular tal encigalada.
No cal detallar la via. Trobareu descripcions arreu. Sols algunes sensacions i alguna dada.
- Prepareu-vos per una jornada llarga. Nosaltres vàrem estar 11 hores a la paret. Amb calma però anant fent. L'únic objectiu era sortir de dia. Afegiu-li 4 hores més per l'aproximació i la retirada.
- La via és dura. De collons. I això no ho discuteix ni el Tato. Us esperen 8 llargs de dificultat per sobre del 6b. I dels llargs de V+ no us en refieu. N'hi ha de 6a més fàcils. Una via a la que t'hi atances cagat, continues cagat, i no deixes la cagalera fins resoldre el L12.
- Està relativament ben protegida (dins el context). Molt pitó. Poc bolt. Tot i que recordo un parell de superacions amb flotants on l'assegurança fixa (pitó vell) està a prendre pel cul.
- El crux, al meu entendre, és el sostre del L4. Una ringlera de claus a l'inrevés que et fan entrar la rissa tonta. I per a més Inri, s'acaben a un metre del final. Us tocarà sortir amb aliens i tascons. I si porteu un Manolo del model Salla, com és el meu cas, procureu que al sorteig li toquin els llargs parells. Si li toquen els senars, feu la reunió intermèdia del L2 adduint massa fregament i problema resolt.
- Després no us preocupeu pel grau. Tan li fot 6b que 7a+. Heu de ser conservadors i azerar allò que calgui. L'objectiu és sortir. Això sí, crec que el 6b val la pena tenir-lo apamat per no patir gaire.
- Potser el L9 va ser el més confós. Al segon diedre trobareu 3 claus (no 2 com diu la ressenya). Dos d'ells estan junts. Sembla un reunió. Sobre tot tenint en compte que al diedre anterior trobes més claus que els ressenyats. Seguiu a partir del darrer pitó, en tendència a la dreta i trobareu la reunió.
- Porteu almenys un parell de litres d'aigua per cap (a l'estiu). La podeu agafar arribant a peu de via. I sobre tot electrolits. Us estalviareu rampes als braços. I al cervell. L'extra-verticalitat la teniu garantida des del primer llarg.
En resum, una via on veus que els escaladors són gent d'una altra època. Que allò que fas tu és un succedani no massa bo.
|
Ressenya que vàrem emprar. Font |
|
Pilar de Cotatuero. La línia ressegueix al dret l'esperó |
|
A peu de via |
|
Víctor fent el borinot a la primera part del L2 |
|
Segona part del L2 |
|
El gran sostre del L4 |
|
Víctor sortint del sostre |
|
L11. 7a+ |
|
L12. Enllestint la via |
|
Fotocim |
|
Comencem a baixar |
5 comentaris:
Kins par de manolos esteu fets, ara Cesar quasi totes les vies que facis seran per sucar pa amb sucre, ja tens el titul d'elit.
Felicitats.
Gallellite. Juaass
Això ja compta per al teu doctorat en clàssica nen! Enhorabona!
Jope....Felicidades...!! ya veo que andáis fuertes.
Saludos
Antonio
I Jo , pensant amb la Formiguera!!! "Porca miseria" Aneu-vos a la merda, fastigosos. Besitos
LO SERGI
Publica un comentari a l'entrada