Ressenya Made in LO GALL
La Metamorfosi de Kafka segons LO GALL .
Cronologia:
Divendres 27 de Juny
.-13 h. Intencions del Sergi: anar a seure a sobre del
Bessiberri Sud, pujant per Conangles .
.-13.15 h. Lo Sergi va a casa del Oscar que, molt amable, li deixa uns grampons i
piolet moderns (els del Sergi son de la època del Rebuffat), per si de cas hi
ha neu (probable)
.-17.00 h. Intencions del Tato : Anar a ascalar
.-17.15 h. Trucada del Tato al Sergi: Que fas dema?
Procés:
Aquí es on tot comença a canviar, passo de ser una simple eruga
que s’arrossega per terra, a transformar-me en un capullo (fàcil de deixar-se convèncer)
a l’espera de transformar-me un altra vegada en eruga i anar a arrossegar-me
per les parets. Molt millor que el Kafka “rizando el rizo”
Per a que la transformació sigui complerta, cal decidir on
anar. Pirineu per suposat, però on? Agafo tots els llibres de ressenyes del
nostre amic Luichy i , apa, a estudiar. Hi ha una via pendent a Cavallers, la Piskinaires que, encara a dia d’avui, no
hem aconseguit trobar l’inici, i això que ho hem intentat dues vegades. Deixem-ho correr, no fos que.... (He de
parlar amb lo Luichy per que me’n faci cinc cèntims).
De sobte, en la pagina 42 del llibre “Roca Caliente en los
Pirineos vol 2 – Cavallers” hi trobo tot el que necessita un capullo per
tornar-se eruga un altre cop. Hi diu: Formigaz
135m. V+ (obl.) “Via bonita y fàcil, casi toda en adherència. Los V+ no son
sostenidos, però sí obligados, algo de musgo en L1, resto excelente” “aproximación
10 min.”
Conclusió:
Vista general desde la presa i accés
Lo Tato al inici, aqui descobrireu per que es diu Formigaz
Lo Tato al L1
Lo Tato al L2
Lo Tato al L3
Lo Sergi al L4
Fotobase
(ens en varem oblidar de fer fotocim)
REFLEXIÓ (masclista , o no):
LO GALL no es fa responsable de la opinió dels demes
2 comentaris:
Te pones bajo el África, te sitúas bajo el punto de caída de la cascada, encima hay como un arco desplomado y muy liso. Justo a la izquierda se adivina un diedro perfecto y muy apetecible de escalar (es el principal objetivo de la vía y sería el segundo largo. A la vertical de este comienza la vía, bajo unos trechitos diminutos. El primer largo va un poco en diagonal de dere a izqui y tiene chapas inoxidables. Esto vendría a ser la Piskinaires, guapa vía, sort.
Gracias hermoso, si no la encontramos, te llamo i nos llevas o directamente nos suicidamos.
Publica un comentari a l'entrada