diumenge, 27 d’octubre del 2013

26 d'Octubre de 2013-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-La Coma de Gelis 330 m. V

Ressenya del J.R.
  Ressenya del Jordi i la Monica


     No es el nostre costum de repiular vies al Bloc, però en aquest cas farem una excepció, bàsicament per que ens dona la gana i després per que hem observat que, quasi totes les piulades que ronden per la xarxa, fan passar la via per l’esquerra de la segona torre.
  L’únic que en fa esment del tema es el J.R. al seu Bloc escaladaperatontos.blogspot.com/2009/11/la-coma-de-geli.html‎  on reflexa el pas per la dreta, al caient de l'esperó (crec que es l'itinerari original),  hi ha una P ronyosa ,mig clavada ,al centre de la fissura que tira amunt i una sortida descomposta i exposada cap a la dreta. Tot i això crec que el grau de IV+ podria ser perfectament un V ó V+ , depenent de com ho trobis de humit.

   Un altra de les raons de piular-la es que feia mes de trenta cinc anys que cap dels dos intrèpids GALLS protagonistes de l’aventura , no hi anàvem.

  Cal  agrair al Jordi Marmolejo i companyia la feina realitzada, creiem que ha quedat collonuda i aventurera, “sabor d’abans”, amb un petit joc de friends es fa perfectament.
    Tornant a la historia, la primera vegada que la vaig fer (començaments del 75) vàrem continuar recte tal i com es far avui en dia i quan vaig arribar al bar Sport (ara ja no existeix) ens varen dir uns ascaladors, mes bons que nosaltres, que , per pujar al Turó, es feia per la vessant nord-oest (Via Badalona) així que sempre em va quedar el dubte si vàrem ser nosaltres els primers en pujar per la línia actual. El cert es que recordo que vaig passar molta por, no hi havia res de ferralla, i no mes i vaig passar una cinta de persiana (les bagues ere cares) pel arbre, tota la resta era arbust i matoll, tot brut i trencat, la canal de la dreta després de l’arbre era impracticable. Així que deixo el tema en el aire a veure si algú em sap dir alguna cosa mes.
  Lo Tato al inici i l'Eugeni un dels companys de Barcelona que tambe feien la via
 Lo Manuel  ,tambe de la cordada amiga
  Lo Tato al L2 i lo Manuel,Eugeni i Joan a R3
Els podeu seguir al seu Bloc
http://navegandoenlasalturas.blogspot.com.es/
  Progresant per la Cresta
 Fent equilibris
 Lo Tato al peu del Turo i lo Sergi al inici del ultim llarg

Esperó Remacha i Paret de L'Os
 
Cilindre, Xinxetes i Paret de Mordor
Crestes de Sant Llorenç i La Formiguera
 Fotocim
 Lo Tato al rapel

LO XIST : (Sense afany d'ofendre) 

El marido estaba en estado de coma. Salió y entró de ese estado por meses y, aún así, su mujer permaneció a su lado todos los días.

Un día que él despierta, le pide a su mujer que se acerque y con lágrimas en los ojos, le dice:

.- ¿Sabes qué? Siempre has estado a mi lado en cada momento malo.
 Cuando fui despedido del trabajo, me diste ánimo, cuando mi negocio quebró, estuviste ahí, cuando me balearon, estuviste a mi lado, cuando perdimos la casa, te quedaste aquí mismo, cuando mi salud empezó a decaer, estabas ahí mismo, a mi lado....  ¿Sabes qué?

 .- ¿Qué, querido?, preguntó ella sonriendo, a medida que su corazón se llenaba de ternura...


 .- Pa'mi, que  me traes  mala suerte..
 


1 comentari:

Manolo ha dit...

Hola companys. Me alegro de que fuera todo bien, nosotros nos faltó la torre final, se hacía tarde y decidimos bajar. Otro día volveremos, al fin y al cabo nos agradó mucho la cresta. He puesto en mi blog una foto vuestra, pero os mandaré por mail un par o tres más que hay. Nos alegró a los tres charlar con vosotros. Un saludo y nos vemos otro día. Manolo
http://navegandoenlasalturas.blogspot.com.es/