dimarts, 20 de desembre del 2011

17 de Desembre de 2011-MONTSEC D'ARES-Agulla de l'Embut-LA CHICA SIN VOZ 95 m 6a+ (V+ obl.)

Aquestos dels Kutrescaladors fan unes ressenyes collonudes


     L'ultim estudi realitzat pels del C.R.E.S.T.A (Centre de Recerca i Estudi Sobre Temes d'Ascalada) va arribar a la conclusió que los GALLS, tenen una tendència a amagar-se al galliner quan el vent borrufa una mica. Es veu que l'aire els hi doblega la cresta , els hi fa moure la papada i els hi desarregla les plomes. Això els hi provoca mal estar, ja que sempre volen estar polits i endressats per si cal picotejar alguna gallina.
     Això es el que ha passat aquest dissabte. Havíem de ser  sis o set i varem acaba essent dos: lo Mingo i lo Sergi.  Això no va impedir que deixessim el galliner ben alt. Esmorzar al Torres d'Ager amb el bitxo corresponent al bocata de xoriç i cap a la pedra sense dubtar. Ens varem decidir per anar a la Agulla de l'Embut, allí no hi toca gaire el vent i si fa solet s'hi pot covar be els ous.
     La via triada , La Chica sin Voz que cap dels dos GALLS hem fet. Ens ha agradat molt. La pedra excepcional, com casi tota la d'aquest sector. L'equipament bo , tot i que cal portar trastets fins al nº 2.     Nosaltres , per variar ens els varem deixar al cotxe. Sort que al cul de la motxilla del Sergi hi quedava alguna cosa, si no hauriam rigut força al tercer llarg perquè es "clean".
Lo Mingo dubte si pujar amb gats o amb Keds (Wambes)

     Lo primer llarg engega "il Professore" (qualsevol li diu algo) , renega una mica al diedre d'entrada a la placa per que no hi ha seguro (després lo Sergi hi descobrira un clau) Peró el cas es que es fa el llarg amb mestria.
Lo Mingo al L1
Il Professore treballant al L1
 Lo mesm
Lo Sergi al L1
lo mateix

Lo segon se'l curra lo Sergi i quan arriba al 6a+ (segons ens diu el Luichy, que dona la casualitat qu'esta escalant El Serdito Valiente amb un colega) ho prova amb lliure, peró..... fa un truc de màgia i.... "voila" li apareix un estrep a sota el gat i es passa el "sexto  por el forro".

Lo Sergi i el seu estrep al L2

Lo Sergi abandonant l'estrep
 Lo  Luichy ben emplomat
 Lo company 
 Lo Mingo al L2
Lo mesmo

El tercer llarg te una sortida de reunió espectacular , amb unes ratlles que semblen les arrugues d'un Xou-Xou (o com es digui aquella marca de gos xinés, que te la llengua blava). Il Professore s'aplica i arriba al cim com si no res.
Lo Mingo al L3
Lo Sergi al L3
Lo Mingo al Cim

Escalada difrutona i recomanable amb un ambient molt guapo. El fred ens va respectar i això es d'agrair
Fotocim

 LO XIST :

La prueba de la bañera.

Durante una visita a un Instituto Psiquiátrico, uno de los visitantes le preguntó al Director, qué criterio se usaba para definir si un paciente debería o no ser Internado.

- 'Bueno', dijo el Director, 'hacemos la prueba siguiente: llenamos completamente una bañera, luego le ofrecemos al paciente una cucharita, una taza y un balde y le pedimos que vacíe la bañera.

De la forma como vacíe la  bañera, sabemos si hay que internarlo o no'.

-Ah, entiendo- dijo el visitante. - Una persona normal usaría el balde porque es más grande que la cucharita y la taza.

-No -dijo el Director, 'una persona normal sacaría el tapón'. Usted ¿Qué prefiere: una habitación con o sin vista al jardín?


(Dedicado a todos los que.., como la mayoría,  pensaron  en el  balde).

1 comentari:

llauis ha dit...

Quins galls més "pinchos", i realment la via és guapa, sobre tot el darrer llarg amb aquelles "superratlles". Es nota que "il profesore" ja no l'importa massa que se li vegi la ploma de gall, en canvi lo Sergi sempre ha demostrat una falta de vergonya total en els assumptes del galliner. Besitos