Estic una mica amuinat….cada cop tinc mes la sensació
que els Lleidatans som una espècie en perill d’extinció.
L’altre dia entro
en un bar i se’m va entxautar ,per que no, demanar un bagall….aquell personatge va
i se’m queda mirant amb cara de pallús com si jo parles una llengua estranya ,
com si fos jo el que es de fora…¡tocat ells collons!.
Les coses ja no son
el que eren , avui dia ja no trobes un sillo en lloc , i pel cel ja no hi
volten bromes quant el dia es llaganyós , la cerveza no fa bromera , ja no
veus borrim , ningú unfla el botet i tampoc veus Perots i Mandingues…..i si
entres en una obra no demanis ni un callòs ni un padellàs ni una guinyola que igual t’acusen de
no conèixer l’ofici….en fi , sisquera quedi tot això i mes guardat en algun racó
per que sigo clar que un temps vam ser
Lleidatans…..snif.
Au be al tall…la
via ,que suposo que per aixo entreu.
Avui anirem al
MONTROIG a tastar una de les ultimes
obertures de la serra , no sabem de qui es però tenim prouta informació com per
no fer anar la nova APP del Cèsar.
Arrènca uns metres
a la dreta de la TRIDRAGONS , hi ha un parabolt al començament de la via.
La cosa va de quatre
llargs curtets tots ben diferenciats i ben distrets.
Lo primer de V ,
facilet i equipat amb dos bolts i ponts de roca , la role es fa sobre un abre i
per si de cas reforceu-la per que el tronc tot i ser verd balla com una
baldufa.
Lo segon deu ser el
mes guapo , un 6b quasi equipat que patulla per un precios pany de roca , plaquero
i de bona qualitat , amb passos finets i algun de tibar-li de gust , us mantindrà
en acció tota l’estona.
Lo tercer es un
punt i a apart…si mireu la ressenya original el marca d’Ae ¿¿?? Suposo que si
ets un paio llarg a collons doncs igual si….però si sou de mida Ibérica , o duieu
una tramposa o aneu mentalitzats de fer A1 i en els últims metres , sigueu de la
mida que sigueu , o A1 o en lliure canyero , ha! i
l’arribada a la role de roca no gaire agraïda.
Lo quart també te
el seu que…es el llarg de la via ,un 6b que va per un fissurot que serpenteja
dret a collons amb trams on la roca no es pot dir que sigui de la millor
qualitat , poc equipat a completar amb trastets , l’amaniment del llarg a cops
us tocarà fer-lo en tensió i algunes peces costarà una mica troba’ls-hi la posició
correcta per lo irregular de la clivella.
Es nota que es una
via nova i que no s’ha netejat a consciència , pel que en alguns trams caldrà
vigila que toqueu i el que toca el que tingueu per sobre , em netejat una mica però
segur que no prou.
Be…que tot i ser
un recorregut curt en arribar al cim tens la sensació d’haver ascalat , una linia amb caràcter , ens ha
semblat una via prou bonica tot i que creiem que no serà de les mes visitades.
LO MARIC FENT ARTIFO!!!!
RESSENYA CAL GALL
PRIMERS METRES
ARRIVANT A LA ROLE
LO SEGON UNA JOIETA
BONA ROCA , FINET AMB UN TOC DE GORILISME
Ae PER ALS GASOLS
PASSOS LLARGS...LLARGS!!!
LO QUART AMB ROCA A CONTROLAR
LLARG INTENS
FOTOCIMAMBXURRIMANOLADEDEBO
LO XIST
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada