Esto no es Bambi, 6c+ (175 m), Paret dels Sostres, Mont-Roig

Inicien l'obertura Montse i Emili l'any passat, quan en una de les aproximacions a la feixa es troben un cabirol al qual li barren el pas: ensurt que s'enduen els dos i l'animal fa un salt estratosfèric per esquivar-los. D'aquí el nom de la via. D'aquí, i perquè no és, precisament,  territori love-climb. M'hi afegeixo a ajudar-los en els dos darrers llargs, sense dubte, els més bonics.

Tots els llargs tenen la seva dificultat i resulten interessants, tret del segon que és una campa de terra, pedres i rostolls.
El primer és una fissura ampla i difícil d'escalar (molt postural). El tercer té un pas a bloc que sols ens surt quan li trobem els forats a la sortida de la panxa. Guardeu-vos el tòtem lila per abandonar el darrer bolt. El quart serà el més senzill, però amb una bona arrancada de 6b. El cinquè és el més difícil i obligat. Mantingut i amb un pas complicat, protegit per un tòtem negre i un bolt més avall. Cal jugar-se-la, però la caiguda és ben neta. La placa d'arribada a la role és al·lucinant, amb els forats justos. Aquest sí l'encadenarem, però suant i al límit. I el darrer és preciós: arrancada dura sobre rocam millor del que sembla, i terreny més fàcil a buscar el bolt sota el sostre d'on caldrà sortir en bavaresa tibant com a animals. Guardeu-vos el Cam#4 per a aquesta sortida.

Una més, a les poques d'aquest pany de paret que poden fer-se totalment en lliure, i que no desentona gens.

Material: àliens, tòtems, Cams #1, #2, #3 i #4

Ubicació

Ressenya Cal Gall all-in-one

Ressenya Cal Gall diorama

Emili a l'L1

L3

Arrencada de l'L4

Emili obrint l'L5

L5

Obrint l'L6

Fotocim

Lo Xist 

Nankurunaisa, 6b/A1 (ob, 210 mts), Paret dels Sostres, Montroig

Mai una via havia tingut millor nom. Nankurunaisa és un mantra que ve a dir: que tot, al final, anirà bé. I així ha estat. Un seguit de pedres des la R1 gairebé ens envia a Suka i a mi a l'altre barri. I vist aquest primer llarg, ens esperàvem l'infern. Però tot ha anat bé.

I avui m'ha quedat clara la taxonomia de les bones vies. N'hi ha de 3 categories; les fàcils, les dures i les que són una puta paranoia. I és que de vegades el marge d'error és massa estret.

Comença Víctor per un L1 massa llarg. 55 mts que es podrien haver fraccionat i evitar una arribada a la R1 massa expo, un 6b patinós, complicat de protegir, i on et jugues una galleta important. A més, la característica roca d'aquest primer tram de paret tampoc ajuda. Olé per ell perquè encara no ho sabem, però s'acaba de polir el crux de la via.  Torna a sortir per un L2 sota un impressionant sostre però que gaudim en un perfecte A1. Ni intenció de provar-ho enn lliure. Ara li toca apetxugar a Suka, en un L3 que arrenca en un 6b+ per roca discreteta, tot i que fins a la R3 "gaudirà" d'alguns bolts. Però amb cuidadín. Torna a l'L4 en un arranc de 6a+ dur, protegit per un pitó. 2 bolts més, llunyans, el deixen en un tram més senzill però d'escalar també amb molta cura. Ja sols queden els dos darrers que m'emporto jo. Una sortida de 6c+ que faig en un perfecte A0, que tot i això, caldrà escalar entre bolts. La sortida del darrer és fina, però ja et deixa en terreny més fàcil. Un pas de 6a+ protegit i et queda  la meitat del llarg per una fantàstica placa de V+, en la que podré posar un parell de friends, i res més. No val a caure. I per acabar, un llarg de V que agafo per la part equivocada. Vaig a la dreta a buscar terreny fàcil enlloc de tirar dret i acabaré trobant roca de merda.

Hem estat 5 hores i mitja, i al final, com diu el mantra, tot acaba bé. Bona via i felicitar al aperturistes, no pas per l'equipament, però sí per la línia i el seu agossarament.

Material: tascons, àliens, dos jocs de tòtems, Cam#3 i Cam#4

Ressenya original

Vic a l'L1

L2, entrant al sostre

L2

Suka al L3

R3

L4

L6

Fotocim Carbonera

Lo Xist

Estel de Ponent, 6a/A1+ (6c+, 180 mts), Paret dels Sostres, Montroig

Aquesta història comença el desembre passat, quan un fred i boirós matí, amb  Marc Caus i Víctor Frància, ens hi posem amb la intenció que Víctor acabi la trilogia (ja havia fet Estel de l'Alba i Lluna Plena). Com tenim l'esperança que a mesura que pugem la boira ens abandoni ens hi atancem. A peu de paret continua el fred i la boira. Li fot el Marc a un primer llarg complicat (malgrat el grau), on s'han de buscar bé les assegurances. El resol perfecte, i a la R1 sembla  que vol sortir el sol. Just quan la boira s'esvaeix s'hi posa l'ombra. Cagontot. Surt Víctor al L2, on s'ha de treballar força. Emplaça 4 pitons, i dos hores després arriba a la R2. Jo porto el mateix temps tremolant, així que decidim que recuperaré el llarg, deixarem els pitons emplaçats i rapelarem. A cagar a la via. Amb una mica de sort no hi haurà repeticions que s'enduguin els pitons.

Sis mesos després canviem el Marc per l'Ari. Un dia de molta calor. Sembla que no l'acabem d'encertar. Però lo bo és que si no comenceu massa d'hora, l'ombra us donarà treva en tota la via a partir del L2. Avui  el L2 se'l curra l'Ari com a experta en artifo. A més, ja té els pitons posats de manera que s'ho fa ràpid. Com el Víctor netejarà el llarg jo em dedico a la tasca d'intentar-lo en lliure, i surt. Deu rondar el 6c+ amb el pas més dur al primer sostret.

El L3 costa de trobar. El canvi de reunió és de tot just uns 10 mts. La fletxa està esborrada i ens costa endevinar el traçat. Després d'un quants wassaps ens envien una foto de la guia. Tampoc serveix de massa. Però semblo identificar les dues sabines de la propera reunió, així que li foto i per sort, trobo l'únic pitó del llarg. No és difícil però s'ha de navegar i buscar proteccions fins entrar al diedre boníssim. Al L4 surt Víctor, protegint per la dreta i canviant a l'esquerra sobre molt bona roca, que esdevé una mica més cutre quan s'arriba a una coveta. Aquest llarg potser té una mica més de dificultat que l'anterior. I de la R4, com fa pinta de tormenta, sortim caminant cap al cim. L'encertem perquè arribarem al cotxe una mica molls.

Guapa via. Llàstima que en els dos darrers llargs, alguns trams de vegetació et fan la punyeta.

L'aproximació és evident, sense deixar el camí que ressegueix el peu de paret.

Material: àliens, tòtems, C#3 (el portem duplicat però no cal), tascons i 4 pitons (2 universals, 1 V i 1 P). 3 xapes recuperables pel primer llarg

Ressenya original

Marc al L1

6 mesos després

Víctor iniciant el L2

L2

Ari al L2

Cowboy Junkey

Reunions i relax

L3

L4

L4

Fotocim

Lo Xist

Panam - Paret dels Sostres - Montroig - EDinf - A2/6b - 190 mts

Via inèdita fins a la publicació de la darrera guia del Montroig, ja que no es va donar a conèixer pels aperturistes (Marmolejo/Pizzica 2007). El Salla, que està enllestint totes les del Montroig, proposa un nova GallEllite experience. La via és guapa, amb molt poca protecció i prou directa. Detallo els llargs ja que no trobareu informació enlloc:

•  L1. Bon inici de V, fàcil de protegir i on a més a més hi trobareu dos ponts de roca. La cosa s'espatlla passat el tram central de V+, on un final de canal descompost, amb blocs enormes, aconsellen abandonar-la. Ho fem per l'esquerra de manera que sortim una mica lluny de la R1, sobre d'un enorme bloc encastat. Fàcil canvi de reunió.
• L2. Indicat per una fletxa a la roca (petroglif :-). Sortida per fissura de 6a a buscar un sostret on hi ha un spit i 2 pams a sobre, un pitó. Com està ben protegit sortim en lliure (6a+). Reunió amb un spit i un pitó.
• L3. Inici de 6a a buscar el desplom. La protecció s'ha de treballar, un parell de tascons abans del pas et permeten arribar a un plom. I d'aquí, un pas delicat i dur de 6b et deixa sortir en lliure a buscar un pont de roca més amunt. Reunió amb spit i pont de roca.
• L4. Tenim 4 o 5 metres de bons cantos a l'inici i passos fins (6a) però sense possibilitat de protecció. Posem 3  pitons per arribar a la feixa abans de la placa i protegim amb un alien i un totem mitjà per anar a buscar un altre plom en una placa dura i amb molt poc cantó. Un cop al plom, en artifo, es pot pitonar a l'esquerra per assegurar la sortida en lliure. A2. Reunió amb un spit que es reforça bé amb un tascó i un friend.
• L5. Sortim directe a buscar el sostre (pont de roca). Abans trobarem un pitó a esquerra. Del pont de roca flanquegem a esquerra, un nou pont de roca, i recte amunt. Fissura de ben protegir amb bon canto. El fem en lliure (6a).

Material: 12 cintes, tascons, friends fins al #4 i 4 pitons (3 universals i una V)

Ressenya modificada incloent el material existent i la nostra percecpió del grau. Extreta de la Guia del Montroig 2014 amb permís dels autors

Inici del L1

Sortint del L1.

Inici del L2

L3. Salla al tram de 6b. S'ho protegeix bé, s'ho pensa una mica, i el treu en lliure

L4 a punt de xapar el plom

L4. Salla agafant-li carinyo als pitons

L5. Guapo llarg de sortida

Fotocim

Lo xist: