dimecres, 28 de febrer del 2024

VIA NAVARRO V 210m.-ROCA DELS ARCS-MONTSEC DE RUBIES

 

Quant les nenes eren petites anaven a estudi a l’escola del poble...ara en diuen escoles rurals...suposo que es per que la nostra canalla saben distingir si un tractor porta estris de llaurar o de sembrar , es veu que els pobrets chiquets de la capital no ho saben fer.

El cas es que un dels pares que era una mica , o bastant , fatxenda , venia a buscar la seua amb un bon tros d’amoto , una Harley d’època amb un gran carenat davanter amb vidre i tot , un parell de grans calaixos rígids a radera i també amb una aradio que sempre duia a tot drap , ell es creia que era l’enveja de tots els pares fins que va saber que la canalla l’anomenaven el pare de la "MOTOFIRETA"... (a Lleida en diem firetes de les atraccions que es monten per la canalla a les festes) va continuar anant a buscar la seua filla a l’escola però ara ja ho feia caminant com tothom ,  encara no som ni els 700 habitants , ja us podeu fer una idea de la grandària del poble i l'escola es al bell mig.

La idea inicial era anar a la nova i desitjada EL REY DEL KANTO , com que sempre fa molta  patxoca tenir una via del mestre Ballar al sac , en arribar ens en adonem que no em matinat prou i ja hi trobarem cua.

Decidim que no volem caminar massa i farem cap a la NAVARRO.

Avui ens a acompanyat lo Marc , un ascalador novell que li fa gracia això de l’autoproteccio.

Feia molts anys que no l’avia fet , creia que la recordava i la tenia com a una via ben bonica , la veritat es que l’edat no perdona i no la recordava gens ni mica.

Realment es una via clàssica , verticalota i de grau amable ben rebonica sobre bona roca i semi equipada.

No ens estendrem massa per les xarxes ja en van plenes i quasi segur que tots ja la coneixeu.

Si voleu practicar l’autoprotecció sobre bona roca serà un bon destí.

Avui tampoc en farem res d’història per que no ens surt dels pebrots i qui la vulgui que la busqui en altres llocs , no sigueu ganduls.


ARRENCADA

SEGON



MES SEGON


ÚLTIM


FOTO FEIXA

RESSENYA MANLLEVADA  DEL MESTRE JOAN ASIN


LO XIST



diumenge, 25 de febrer del 2024

Paral·laxi, 6a/A0 (165 m), Roca dels Arcs, Montsec de Rúbies

Les recents obertures a la zona, amb segell Ballart, com aquesta i la "Rey del Canto", pateixen d'overbooking. I si no que li diguin a Pepe i a Jesús que el darrer cap de setmana van intentar aquesta darrera i se'n van haver d'anar a la "Navarro". Avui pintava semblant, però una meteo no massa agradable, ens ha permès arribar els primers a la cua. Aproximant ja veiem que la "Rey del Canto" està ocupada i, poca estona després d'arribar a peu de via, ja tenim una cordada darrere nostre. Són coneguts, i sort en tindrem, perquè Pepe entafora un alien blau que no hi ha manera de treure. Helen i els companys de la cordada precedent es guanyaran el beure al Cirera.

La via és bona, però no tant com la "Rey del Canto" i, potser, sols potser, requereix una mica més d'alegria. Sobretot per l'arribada a l'R1. Escalada molt horitzontal i senzilla en aquest L1, però a mirar-s'ho bé en els darrers metres. Pepe ens cus el llarguíssim flanqueig i s'adorna de flotants amb mestratge l'arribada a l'R1. L'L2 canvia de to: arrencada plaquera (sobre el 6a+), xapatges llargs (deu ser cosa de l'Edgar que és un tio llarguerut, o nosaltres petits) a cercar el primer bolt del sostre; d'aquí ho provo, però no surto en lliure, tot i que els bolts estan a tocar. Un altre llarg flanqueig, fàcil també, però amb un enorme bloc que fa cague, i a posar-se sota el darrer bolt.  Darrers L3 i L4 que fa Codi, que tot i que podrien semblar de tràmit, són ben bonics per la qualitat del rocam.

Esperarem a Helen i companys al Cirera perquè de nord se'ns atansa el negre. A més, la baixadeta a peu se les porta per la lleu nevada nocturna. Coincidim amb Anna i David que surten de la "Rey del Canto"; encantats. I en arribar al Cirera ens alegra trobar en Joan Carlos tornant a la feina després del seu greu incident i al mestre Armand; un plaer xerrar amb ell i agrair-li la feina.

Material: àliens (des del blau), tòtems (fins al verd)

 

Ressenya de http://armand-ballart.blogspot.com/2017/03/escaladas-en-el-montsec.html

 
Pepe en mode horitzontal per a l'L1

Guapa travessa

Codi recollint l'L1

L2

Arribant a l'R2

Codi a l'inici de l'L3

Boníssima roca a l'L3

L4

Sortida divertida si no rapeleu


R5 per baixar a peu

Fotocim

Lo Xist


dimarts, 6 de febrer del 2024

El Rey del Kanto, 6a+ (160 m), Roca dels Arcs, Montsec de Rúbies

Recent obertura de Nandi Salas i Armand Ballart que resulta fàcil de definir: escalada molt bonica, agradable, gens difícil, directa i, ohhh sorpresa, per ser de qui és, molt poca exposició. La roca és boníssima i les possibilitats de protecció enormes; posareu el que vulgueu pràcticament on vulgueu. Arribant a l'R3 ja es veu que l'A0 pot sortir. Un cordino a sobre del primer bolt encara ho posa més senzill. No va més enllà del 6a+: hi ha bones gandes. La resta és un muret de continuïtat sobre el 6a.

En resum, una bacanal de bústies i bustietes sobre roca orgasmàtica que us deixaran amb ganes de molt més. I com en volia més, arribant al cotxe m'adono que he perdut el meu estimat gorro gay. Li tinc molt de carinyo, així que no m'ho penso gens per tornar a pujar per on hem baixat. M'embolico una mica, naturalment, i ja suposo que no estic pujant pel camí correcte. Així que arribo fins a la sortida de via per baixar resseguint bé el corriol i me'l trobo, al molt fill de la grandíssima puta, al riu, al costat de la carretera. Es de ser inútiles.

Material: 7/8 cintes, tòtems fins el verd.

 

Ressenya original tunejada.  Del blog http://armand-ballart.blogspot.com/2017/03/escaladas-en-el-montsec.html

 
L1

Parce a l'L2

Ell mateix al 6a+ de l'L4

Sortint al jardí de l'L5

L6

Lo Xist




ROSA DEL SUR 215m. 6a/Ae (7a)-ROCA DELS ARCS-VILANOVA DE MEIA

 

BON DIA AVUI .

Tenim a la pagesia en peu de guerra per demanar el que es seu , els hem d’entendre i ajudar.

Te collons que no hi ha realment sequera fins que a Barcelona no es poden dutxar al gimnasos.

Te collons que no hi ha problemes al camp fins que no tallen carreteres.

Te collons que no podeu pagar el quilo de peres a tres leuros però una birra al port per mes preu us la fotreu ben a gust.

Te collons que no voleu pesticides als camps però compreu merda de fora que en va plena per que es mes barata.

Te collons que no voleu el que aquí es produeix per que es mes car però  justament per això us toca pagar mes impostos per que els hi puguin donar una merda d’ajuts.

En deu anys el 60% de la pagesia a plegat i en deu anys mes no hi quedarà ni deu.

Poc a poc la terra va quedant en mans de les grans fortunes , ¿ heu notat una pujada de preus en el menjar?.... no cal ser massa llest per adonar-se´n que d’això va la cosa , en quant tinguin el 80% menjar serà un luxe.

Vosaltres aneu comprant als especuladors i aneu alimentant l’ogre mentre la pagesia va morint , després no us queixeu si l’oli va a 20€ el litre.

HEM D’OBRIR ELS ULLS I EL COR , SENSE ELLS SOM PELL!!!

AU ARA QUE HE AVUIDAT EL PAP LA VIA.

Mentre som al Pere decidint que farem  ens arriba una mica així de rebot aquesta ressenya , el Xavi de Camarasa es qui ens la passa , no en sabien pas res de la seua existència.

La deixem coma MD i sembla que el meu colze es el que vol , una via no gaire exigent.

Tot anant-hi mirem algunes piulades , sembla que mig país ja l’ha fet i en trobem una mica de tot , des de lo Luichy que la deixa fins i tot com a expo fins al Parce que la marca com un passeig.

La veritat es que ens ha agradat força  te alguns llargs memorables , la verticalitat típica de la zona i bona roca tret d’alguns blocarros escampats d’obligat us que us apretaran l’esfínter , tot i que com diu lo Cèsar ja hi ha passat molta gent i encara hi son... no se si això es un consol o un advertiment.

Tot i que esta semi equipada i de bon protegir us demanarà alguna excursioneta i en algun punt una mica de sensació així com de mig expo , es una via que obliga a escalar entre assegurances , cal portar el 6a ben apamat.

Nosaltres hi anirem amb un joc d’aliens i un joc de tòtems fins al roig , mes que suficient.

Com a bons Galls que som a la baixada encarem massa aviat a vall i acabarem baixant pel camí vell , bastant merdos , dret i relliscós . Si careneu una mica mes podreu baixar pel nou , mes tranquilet .

Feia dies que no veia la tant ben parida Roca dels Arcs tant concorreguda , sembla que poc a poc es torna a ficar de moda, per mi es de lo millor de Catalunya.


FORÇA COMPANYS

ENS SALTEM EL PRIMER , UNS MAQUINES DE L'ORIENTCIO

ALGUNA EXCURSIONETA QUE ALTRA

CORTESIA DE VICTOR ARIS  MOLT MAJO ELL

REGAL CAGAT PEL TRONC DE NADAL

ESPATARRANT PENULTIM LLARG

RESSENYA CAL MESTRE

FOTOCIM A PUNT DE CANTAR "LA PALOMICA"

LO XIST

D'UN DEIXEBLE DE GAUDI


divendres, 2 de febrer del 2024

Elsa Pataki, 6b+ (150 m), Cingles del Tabac, Mont-Roig

Mola escalar tots tres de nou, després d'una llarga aturada per maternitat. I com no, Ari decideix retornar per la porta gran. Avui tot està controlat (o quasi) i cadascú sap què ha de fer; anem a toc de pito.

Via de J. Marmolejo i J. Mercader, gens comercial, cap expansió, poc repetida,  però Vic ja l'ha fet i ens assegura que val la pena. Quan veiem el primer llarg, ple de matolls, no ho veig gens clar. Surt l'Ari i es baralla una bona estona amb la verdura. Sort que és curt; aquesta és la penyora que pagarem per gaudir dels dos darrers. El segon ja canvia, guapa i llarga escalada en dos trams, amb algun pas a controlar. I com Vic s'enrotlla molt, em deixa el darrer per a mi. Aquest llarg és apoteòsic, un dels millors que escalareu a Mont-Roig. Poc equipat (3 pitons i algun pont de roca que millor no tastar), llarg i prou sostingut. La dificultat està en un tram una mica exposat en el primer terç (abans de l'arbret): a protegir amb cura, alien blau a esquerra i sortida torera a buscar el diedre/fissura. Aquí la cosa canvia una mica, es poden anar posant coses i acaba en un magnífic i gens difícil off-width. Potser tira més cap al 6b que cap al 6b+, però tant fa, és una delícia de llarg.

Baixada ràpida perquè hem d'anar a buscar el petit a la guarderia, els grans al cole, i per rematar, portar-los a extraescolars.  Feia 20 anys que no feia aquestes coses. Això sí que és un bon 6b+.

Material: àliens des del blau, tòtems, Cams #0.5, #1, #4 i #5. Algun tascó mitjà també el podeu emprar

 

Ressenya original "DEL BAR"

 
Ari a l'L1

Vic a l'L2

Segon tram de l'L2

L3

El Cam#5 ha anat viatjant per tot el llarg

Fotocim

Lo Xist

Som uns fluixos