20-ABRIL- 2013. “SANCHEZ-MARTINEZ” A LA PARET
DELS DIABLES. MONTSERRAT.
Atención!! Reunión de Gallos!! (Uy perdón: Reunión de
Señores Gallos!!) . Bé, com que ja no sabem per on
picotejar, un parell de cordades amb plomes de pollastre de ponent ens plantem
a Montserrat. Som el Miguel Ángel i el David; i el Juanito i el Jaume.
Dissabte de bon
dematí tirem cap al Bruc a esmorzar i sobre les 10 del matí ja estem al parking
de Santa Celícia, que està a rebentar de gent i cordades: caminants, turistes,
domingueros, ferratistes, capellans, monges i curiosos i evidentment els quatre
gallots. L’aproximació és força evident i còmoda: agafar el camí de l’Arrel en
direcció al Monestir, i a l’altura dels sostres de Diables, agafar una canalota
poc definida i plena de vegetació que porta a una rampa de roca amb una corda
fixa. Del final de la corda fixa, cal flanquejar a l’esquerra i resseguir la
paret fins trobar el gran peu de via. Aquesta vegetació ja li dóna una mica pel
cul a tots, sobretot al David, ja que una branca li colpeja un ull (....de la
cara) i li fa la punyeta tot el dia. Un cop a peu de via, ens preparem, fem
afotos i una mica l’imbècil (com ha de ser...per a veure qui és el més gall de
tots).
Comencem el Jaume i
el Juan; i darrere aniran el Miguel a. I el David. A partir d’ara explicaré una
mica cada llarg:
L1: 6a. Placa
vertical, patinosa i sobadilla; només cal seguir els bolts. A l’últim parabolt
flanquejar a dretes per entaforar-te per una canal terrossa i guarrilla on
millor no caure; ja que de l’últim parabolt a la R hi ha uns 20 metres.
L2: 50 metres (són
dos llargs de xemeneia empalmats). IV/IV+ (ja, ja ,ja). Aquí ve lo bo: és una
xemeneia on no hi ha cap més secret que fer el gusano, treure’s la motxilla i
anar fent. Poc assegurable, fosca, patinosa, rara i tot lo que li vulgueu dir.
Millor no caure.
L3: V. Xulo: placa,
bavaresa, diedre... sobadillo, però els friends i tascons entren sols. No hi ha
cap parabolt. Hi ha ponts de roca i tacs de fusta, però estan ja putrefactes.
L4: IV+/Ae (joder
amb els Quartosmás de Montserrat...) . Llarg molt guapo. Plaques i bavareses en
lliure i de mal assegurar, per entrar
després en un artifo Ae equipat. Aquí no podem recuperar un tascó que el
Juanito va posar a prova de camions. Aquest llarg tranquil·lament podria ser
V+.
L5: V/A1.
Guapíssim. És el primer sostre. Placa tombada de V en lliure per començar un
artifo. Les peces van alternant bolts, amb pitons i burils ronyosos. A mig artifo
cal equipar un A1 amb un alien groc o tascó un pas llarg llarg. Sortida en V
lliure en bavaresa, amb pati descomunal a sota.
L6: V-. El segon
sostre. Guapo guapo. Com l’anterior, cal anar alternant peces noves amb
material súper podrit. La sortida en lliure per arribar a la R és molt maca i
amb un diedre amb pati.
L7: 6a. Aquí la via
i el que queda canvia totalment. Sembla una via esportiva. Està tot ben
assegurat amb parabolts i la roca deixa d’estar sobada i és excel.lent i
adherent.
L8 i L9: 6a/V+.
Igual, llarg de plaques. Roca excel.lent.
L10: III+.tràmit de
50 metres sense seguros fins al cim on millor no caure.
Baixada: evident
pel sud, i després d’un destrepe amb corda fixa fins un collet, agafar la canal
que ens queda a la dreta mirant cap al Sud). La canal és fa tant llarga i
divertida que els quàdriceps es parteixen de riure quan arribes a baix.... Sort
que una bona SantMiquel ho cura tot.
 |
| Cavall Bernat i Paret dels Diables |
 |
| Gall-Cordada 1: Lo Juanito i lo Jaumet
Gall-Cordada 2: Miguel Ángel i David
Reunió 1. 3 faisans al peu de la gran xemeneia.
Lo Juanito arribant a la R1
Lo Juanito com un gusano al llarg 2
Espeleo o escalada. El David sortint del llarg 2.
Lo Juanito al llarg 4, maco maco.
Pati des de la R4.
Llarg 5. Lo Jaume al primer sostre
Llarg 5. Ambientillo aeri.
Lo Juanito en ple llarg 6. Segon sostre.
Recuperant el llarg 7. Continua lo aeri...
Llarg 8.
Final del llarg 8. Pati, pati...
Rampes de sortida. Unic lloc on tocava el Sol.
Cim amb el Cavall Bernat. Lo Juanito deia: "Mira que eres feo, orejudo. Te voy a dar una torta con la mano abierta que vas a bajar volando!!" |
Llàstima que no vam
poder sortir els quatre per dalt. Uns problemilles a l’ull del David, i una mala
nit amb poc descans fan que la seva cordada abandoni abans dels sostres (ja que
rapelar després dels Sostres és francament impossible). Tot i això, el David i
el Miguel A. també van passar una estona “divertida...” rapelant aquella
angoixant xemeneia, on cal resar totes les oracions de corral gallinaci per a
que les cordes no quedin travades. En resum, viote guapo amb dos parts ben
diferents: corte clásico fins superar els sostres, i després més
patxanguero fins a cim. En definitiva els quatre vam sortir, sí, però amb
alguna ploma menos....
 |
| Ressenya cortesia de Caranorte.com | | | |
|
