Un dia qualsevol a Urgències de l’hospital Arnau de
Vilanova.
Arriba una ambulància que ve de l’horta i en baixen una
parella de padrins , un homenet i la seua mestressa.
Tot i que l'home ja fa tota la fila d’haver començat el camí de
les tres pedretes encara te proutes forces per parlar amb una veu forta que ressona
per tota l’estança.
A ell el deixen ben agitat en un llit i ella seu uns metres mes
enllà en unes cadires mentre treu el mòbil per passar l’estona.
Al cap d’un no res.....
-Pepita? Pepita? On ets?
-Soc aquí, no gaire lluny , descansa.
Ell tot seguit...
-Pepita , Pepita.... m’heu enganyat Pepita!!!
Ella se'l mira tot mig alçant una cella , mentre fa una
mitja ganyota carinyosa i no diu res.
Ell hi torna
-Pepita , Pepita m’heu enganyat Pepita!!
La Pepita deixa estar el mòbil i li diu...
-Recoi noi si et be a buscar una ambulància on et pensaves
que et duien , al ball??
Ell que no s’està quiet ni un moment hi torna...
-Pepita , Pepita això no acabarà be Pepita , no acabarà be!!
Ella mirant de treure-li ferro a l’asunto li torna..
-Però que collons vols cavar si no t’has emportat lo xapo!!!
Tot i que el moment era una mica tens la concurrència van haver
de mossegar-se la llengua per no apretar a riure.
No se que se’n va fer del padrí però li desitjo tot lo
millor i a la Pepita també.
LA VIA.
Decidim anar a la Bucòlica que fa l’hostia que no hi anem , i
resulta que hi som tots , tots hem pensat en el mateix destí.
Sols una recomanació ¡¡APARQUEU BE COLLONS QUE NO VIVIU
SOLS!! Sempre hi ha algun tanoca que deixa el cotxe travesser i ocupa mig
aparcament , si el deixeu en bateria hi quedarà mes lloc per als demes
¡¡COLLONS!!
No cal dir massa cosa d’una via LOVE CLIMBING que de ben
segur ja l’heu fet tots i la xarxa ja en va plena , bona roca , bones xapes ,
bones reunions i un últim llarg en horitzontal de traca i mocador, el millor de
la via.
A nosaltres ens ha agradat tot i la massificació del lloc.
