Feia dies que la teníem
pendent, i pel que sembla encara la tindrem pendent, hi hem anat, hi hem ascalat, per no l’hem encertat, si mes no,
no del tot.
Som el que som,
uns mangales de campionat , o ens poseu moltes xapes ben arrenglerades o ens
perdem.
També dir que la
ressenya original no ajuda gaire i l’hipotètic primer pont de roca no es veu, eh
¿veieu com també en sabem de buscar excuses quant ens convé?
Lo cas, sigo dit,
es que de carinyo li vam ficar tot, intencions també, totes, però encert no
gaire. I també sigo dit que difícilment hi tornarem, ja la donem per ascalada i
qui tingo alguna cosa a retreure’ns que vagi a bramar al riu.
Parlarem del que
vam fer nosaltres i farem veure que es lo traçat que realment val la pena fer
en aquet pany de paret, mes que res per fer-nos el fatxenda i no haver de reconèixer
el que cal reconèixer.
Sols als primers
metres us caldrà vigilar la roca, la resta de bona a collonuda.
Trastets fins al
tres i sobre tot cosa petita, aliens, micros, c3,s i tasconets, ficareu poca
cosa però ara no recordo justament el que, aneu-hi carregats i l’encertareu.
Us demanarà una ascalada
de calma, mica de traça en l’autoassegurament, també una mica de morro i de
tant en tant confiar en peces petites, que si aguaiteu be i teniu bona mà es
poden anar ficant amb certa confiança. Els graus de la ressenya son obligats i
es podria dir que amb un caire mes aviat expo.
La segona reunió la
fareu a la via veïna en una sabina llaçada, després del tercer anireu de nou a
petar a la veïna DILUVI en un pont de roca a reforçar, i ja sols us caldrà
continuar-la fins a la feixa gran o fins allà on us roti.
Tot i que son uns
traçats, tant la nostra pifiada com l’original, prou atractius , direm que per
als estàndards d’avui dia no passaran de ser allò que en diuen vies de col·leccionista,
es dir vies d’aquelles parides per a la poca gent que te bon gust o la zona ja massa
trillada.
BE, BO VOSALTRES
MATEIXOS, HI SON I BEN BONIQUES QUE SON, SEGURAMENT LA NOSTRA ALGO MES DOLÇA
QUE L’ORIGINAL.
LO XIST
