El dia que vam repetir la via GALL LLOP vam veure un pont de
roca per allí al mig perdut...
Com que no en teníem ni fava de que renasos era allò , vam
anar corrents a trobar al nostre guru...al nostre mestre , a l’enciclopèdia amb
potes que representa que es lo magnànim Juan Gutiérrez , segurament la ment mes
il·lustrada de la zona , de fet hi fa vida i tot.
Ell ens remet al llibre vell i únic de SANT LLORENÇ-CAMARASA
on hi apareix una ressenya que sols es una ratlla amb una petita explicació ,
LA RUTA DEL DRAC ( J. Marmolejo i M. Salvat).
Avui , que es un dia en el que cal no fer massa tard a casa
, no fos cas que rebéssim el que no cal ,
es el dia ideal i adequat per anar a fotre-hi lo nas , tot esperançats ens
hi atansem amb el dubte de si la sabrem trobar.... i un cop a peu de paret ens
apareix allí molt ben plantada una acolorida pedra ben colladeta i just al peu
de via amb el seu nom pintadet ben llampant , obra del Salla gran , moltes
gracies sinyor Salla.
Ara , tal com se’ns ha reclamat algun cop , toca una mica d’història
.
A l’any 1228 es anul·lat en casament realitzat el 1212 entre
Álvaro Pérez de Castro (el
castellà) i l’ultima comtessa de l’Urgell
Aurembiaix d’Urgell (1196-1231) , filla del Comte Ermengol VIII d’Urgell i
d’Elvira Subirats , també parella de Jaume
el Conqueridor entre el 1228 i el 1229, morta massa joveneta amb tants
sols 35 anys a Balaguer , vila on va néixer.
La via ens ha agradat força , sempre sobre bona o acollonat
roca , com que a les xarxes hi han poques entrades....o cap...us en farem cinc
cèntims.
Lo primer bonic de 30 m. , el trobareu pràcticament net ,
sols un pont de roca a tocar de la role , de bon resseguir i de bon equipar ,
ara no recordem que hi vam ficar però amb un joc d’aliens i un de tòtems fins
al carabassa ja fareu , no ho ficareu tot però a les fotos fareu mes patxoca.
Lo segon curt i molt estètic, tres ponts de roca i res mes ,
tot en travessa , no mola gens caure abans de trobar el segon pont de roca (ni de primer ni de segon),
pinya d’hospital i no hi podreu ficar res entremig.
Lo tercer , d’ascalada plaquera de finura amb un 6a d’època ,
està pràcticament equipat , un tòtem a la feixeta per anar a xapar el primer
spit i amunt , llarg guapo a collons.
Després ja sols queda una petita i senzilla sortida a cim
sense mes on hi trobareu xapes d’altres vies.
Per a nosaltres aquesta i la OUS , TOMATA I BIRRA lo millor
de la paret.
