HISTÒRIA....
Avui si que us faré una mica d’història si... mes que res per que parla de mi, i això m’unfla l’ego i en puc parlar de primera mà, no em cal recorre a l’ IA, amb la meva particular Idiotesa Abissal ja en tinc mes que prou.
Era cap allà al
pleistocè superior que voltant pel congost del Regue em vai agullar una mes que
evident línia, i amb la que en aquells temps era la meua novia ( i ara es la
meua mestressa) vam decidir obrir-la.
La cosa es que
vam obrir un primer llarg fins a sota d’una fissura amb una amplada per a la
que no tenia els amics adequats, com que tenia en ment comprar-los vam decidir
baixar i deixar la finalització per a quant ja els tingués
comprats......mes....... i uns quants mes.......tants com quaranta anys......es
veritat que algun cop hi vai pensar....però......
Es després que
després d’esperar pacientment, i donat per demostrat que soc un gos, i entendre
que si per mi fos encara hi seriem, que lo Jordi decideix fotre-li ma i
acabar-la.
I aquí be una de
les qüestions que volten de tant en tant
pel nostre gremi.
¿ Quant tens una
via encetada i no acabada per molt de temps? ¿ hi perds el dret?
Jo soc dels que
pensen que si, si ets un gos o simplement no pots o no vols, si el perds.
De fet trobo que
això de fer com els gossos, anar fent pixarrades per a sols marcar terreny
sense finalitzar la feina no es de rebut , això no es res mes que fer l’agolut
.
Ara se li ha
canviat lo tarannà amb que es va encetar per un de mes dolcet, lo primer es mes
aviat així tirant cap a el LOVECLIMB, tot i que al segon hi ha algun punt on
les assegurances allunyen una mica mes, però si us enduieu un parell de peces
de mida mitja ja ho solventareu mes que be, la roca permet ficar força peces
entremig si així ho voleu.
La roca al primer
es a controlar sense ser dolenta del tot , al segon de collons de mico, i de
grau obligat deu rondar lo 6a.
A NOSALTRES ENS
VA AGRADAR FORÇA, BONICA I SENSE MASA ESTRES.
.jpeg)
