divendres, 23 de setembre de 2022

Bostor Cracks, 6a (175 m), Paret del Doll

Bóstor, en el llenguatge del Lerisda, és por; i aquí podríem acabar la piulada. És innegable el mèrit que té obrir aquesta ruta al dia, com igual d'evident és que no és una bona via; malgrat que la ressenya original digui que transcorre per un sistema de fissures directes, elegant i aèries. Directa ho és; elegant dependrà de si portes el vestit de la comunió o qualsevol drap comprat al baratillo; i aeris són els rocs i la sorra que no paren de caure en tot el recorregut -hem acabat amb més merda a sobre que al pal d'un galliner-.

La roca va de miserable en els primers llargs, a mediocre en el llarg superior, passant per dolenta en els trams centrals. I és que has de gestionar-ho tot amb molta cura perquè si no pren mal qui va de primer ho poden fer els de darrere. Entre els tres, Ari, Vic i jo,  no sabria  dir-vos el nombre de vies que hem fet al Doll, però són unes quantes, i ens costa recordar un escenari pitjor (però n'hi ha).

És clar, ens hi atansem esperançats, amb les tres estrelles que marca la guia d'en Luichy (com sempre, ell té la culpa :-) i ens trobem que aquests tres estels deuen fer referència als tres únics passos bons que té la via al llarg final. Tampoc ajuda que la reina, avui, s'ha deixat el talabard a casa i, com vol començar ella, em tocarà escalar amb un parell de cintes que m'estrenyen els ous. Per a més inri, arribem tard a buscar els crios al cole i per no fer canvis estranys, acabarà de primer els darrers llargs Vic (tot això que m'estalvio).

Ja ho diu la dita: si vols arribar a vell, fes vies del Marmo, però de vell.  O no era així?

 

Material: àliens, tòtems, Cams #3 i #4

 

Ubicació

 
Ressenya de J. Marmolejo


L1

Ari a l'L2

Vic a l'L3

L5

L6

Lo Xist  (quan punxes en bici)




dissabte, 17 de setembre de 2022

En transpàs, 6c (85 m); Esperó Camarasa, V+ (70 m); Tontet-Alegret V+ (100 m); Sòcol del Mont-Roig

Tot justs arribats dels Alps, Montse i Emili  enllesteixen tres excel·lents noves vietes a l'esquerra del Solàrium. Això és un no parar. Com apunta dia de sol, comencem per l'Esperó Camarasa i ens guardarem la Tontet-Alegret pel final perquè transcorre per un boníssim diedre/xemeneia a l'ombra. Totes són bones, tret del primer llarg -comú- de "En transpàs" i "Tonte-Alegret" que té una arribada a la R1 una mica rostollera -però no desagradable-.  El segón llarg d'"En traspàs" és apoteòsic; escalada amb bons cantos, un parell de passos fins i sortida explosiva de la cova. Malgrat que anem arrencant alguns cantets es deixa fer. Després del darrer bolt, hi ha un bon descans, però lluny de la darrera assegurança, on caldria un àlien blau -que no portem-. El tòtem lila no massa ben posat i el tòtem negre amb dues lleves faran la feina.

No us ho perdeu: dues de fàcils i una altra un pèl més obligada (cap al 6a). Segur que gaudiu.

Material: àliens (blau inclòs) i joc de tòtems.

 

Ubicació

 
Ressenya original


Esperó Camarasa

L1


Ari a l'L2

En traspàs


L2

Tontet-Alegret

Ari a l'L1

L2

Anna, Jesús i Pepe a la del Diluvi

Fotocim

Lo Xist


Uns fenòmenos



diumenge, 11 de setembre de 2022

Pagesos, 6a (100 m), Agulla del Forat, Mont-Rebei

Res coneixem d'aquesta agulla, així que ens atansem amb precaució i escollim un parell de les vies més factibles. Entrem per Pont de Montanyana, cap al pàrking  de pagament del congost. Paguem els 8 eurets de torn i l'amable senyora del control ens indica que no sortim de la traça i que comprem aigua al xiringuito, no fos cas que patim set. No sé pas com ens ho farem per arribar a peu de via sense sortir del camí, però no li diem res. Sí que li preguntem si les rentadores elèctriques també paguen com els  ginys de combustió, però no sembla entendre la qüestió i es limita a somriure. Molt maja ella. Total, que  us podeu limitar a seguir el caminet del congost i un cop travessat el pont penjat, veureu unes boniques agulles a esquerra. Us salteu les ordenances quan sigueu a l'alçada de les agulles i una curta pujada per on millor pugueu (no està massa fitat) us deixarà al peu de les vies.

Ari i Vic se'n van a la "Centauros del desierto" que pica una mica més. Amb Pepe ens posem a "Pagesos". Poca informació tenim d'aquesta excepte les 3 estrelles de la guia de Luichy. Ens sorprendran tots els llargs; bons de veritat tret, potser, del tercer.  Poc o gens d'equipament i ponts de roca testimonials pel seu estat -millor reforçar-los-.  El grau, apretat de veritat -som a Mont-Rebei- i obligat.

Un primer i curt atlètic. Un segon de fissura ampla bestial amb dos únics pitons a la mateixa alçada, però que es deixa protegir bé. Tercer de xemeneia i placa d'arribada a la role i un darrer amb una bavaresa molt bonica.  La roca, en conjunt, ben bona; calcari d'aquest granulat, molt adherent.

Retireu amb dos ràpels de 45 m cap a la mateixa vessant que heu pujat; us deixaran a prop del peu de via.

Material: àliens, tòtems (repetir intermedis), Cams #3 i #4  (podeu repetir, opcionalment, el #4, però si no el porteu, com és el nostre cas, el podeu anar pujant per la fissura de l'L2 fins a trobar altres emplaçaments)

Ubicació

 
Ressenya cal Gall

Arrencada potent a l'L1

Boníssim i sostingut L2

Ari sortint de la seva R2

Sortint de la xemeneia de l'L3

L4

Vic al primer ràpel

Fotocim

Lo Xist