dilluns, 28 de setembre del 2026

APNEA 100m. 6B-COMALAVALL-MONTANISELL

 

Tornem a Comalavall ara que la calor ja no apreta tant, tenim força feina a fer donat que la nostra particular parella d’obridors personals ha anat avançant en les seues noves creacions i cal anar a fotre lo nas.

Ens recomanen aquesta via i com que som gent manada, a fer cas i no badar boca.

La via encara està tendra, cal anar amb l’ull a punt i testar la roca , sobre tot al primer llarg ( ens van petar un parrell de preses de mà) i en algun punt dels altres dos, tot i tenir bona roca en general, caldrà ser selectiu.

La cosa va del V+ amb alguns passos de mes grau per allí escampats.

Lo 6B no es obligat el podreu fer A0, lo 6a+ el podreu transformar en A1 amb un alien negre, però lo 6a es obligat ascalant sobre flotants.

Reunions còmodes per a que la padrinada estigueu ben contents i relaxats, si porteu cadira la podreu ben plantar.....la taula ja potser no.

Lo primer tot i que lleig a la vista es prou divertit d’ascalar, lo segon i tercer ben estètics i verticals amb bona varietat de formes i passos.

Per baixar cal fer un ràpel de 30 metres fins a la segona reunió i d’aquí al terra amb 60 metres i si no voleu fer res mes podeu tornar del cim al cotxe en uns 15 minuts així mig a ull per terreny no massa net.

Tot i ser un lloc còmode i bonic, serà per la poca alçada de la paret (tres-quatre llargs) i pot ser per l’estil d’obertura tipus semi-equipades però sense demanar un estres acollonidor, sembla que no crida massa al personal, el que us garanteix una tranquil·litat ben recomanable.

BE VOSALTRES MATEIXOS, HI SON I ES PODEN GAUDIR, AU A REVEURE.


ARRENCADA

FINAL L1

L2

GUAPO L3

FINAL L3

FOTOCIMAPEUDEVIAENUNACAFURNA

RESSENYA CAL GALL

ESCURÇONET, VIGILEU I RESPECTEU

LO XIST









Llengua de foc, 6c+,Ae/V+ (120 m), Comalavall, Montanisell

 Se'ns acumula la feina fer aquest indret. Montse i Emili porten una desena llarga d'apertures i el galliner s'hi atansa esporàdicament. Avui en farem un parell: Pepe i Jesús se'n van a l'Apnea; nosaltres tres a la "Llengua de foc". 

Aquestes dues vies es troben abans d'arribar a la "Simfonia Elvi" (aquí teniu informació sobre ubicació i tracks )

Diu Emili que "Llengua de foc" pot ser la més difícil de les que han obert. Té un parell de coses: una, no l'hem pogut escalar en lliure tota ella; dos passos a l'L1 i a l'L4 no els resolem i queden en Ae. Dos, l'arribada a l'R1 és matollera i amb un fregament de corda important.  Això sí, l'L3 val per sí sol la pena. Enorme fissura que es torna cada cop més difícil, però ben equipada en el tram final. Es tracta de provar, volar i tornar a provar.

En volíem fer una altra però el sol ja li pega i les ganes tampoc són molt fortes. Així que a fer una mica d'esportiva a la banda dreta de la paret buscant l'ombra i a sopar.

Material: àliens, tòtems i Cam#3


RESSENYA CAL GALL

L1


Boníssim L3. Cacharrito se'l lluita i el treu

FotoDesdelCim


Lo Xist

Cromagnons



 



divendres, 25 de setembre del 2026

Happy Flowers, 6b+ (220 m), Paret de Catalunya, Mont-Rebei

Escalar una via que no apareix piulada per enlloc sempre té la seva gràcia. D'aquesta no trobem res. Oberta pel Sidi, V. Olaya i Luichy el 2015, l'única referència que trobareu és la topo a la guia del Montsec d'en Luichy. La resse us explica perfectament per on transcorre.
És una bona via, on tots els llargs tenen la seva gràcia. Potser la desmereix la quantitat de vegetació que hi aneu trobant a les transicions i en algun tram (pegues de fer-se poc). Escalareu diedres, xemeneies i placa. L'assegurament és escàs, però ben ubicat. Són uns mestres. 
Com per temes  de drets d'autor no us posem la resse,  us explico una mica, per si us animeu. 
La trobeu just a la dreta de la "Voltor feroç" i la "Escorrialles". Vic i Ari s'hi enfilen per aquesta darrera, que és ben bona. Codi i jo fem un brindis al cel. 
L1 fàcil d'entrada, no us cal posar res fins a la base de la fissura. No és fàcil d'escalar, però un bolt en el punt clau us dona tranquil·litat. Grau ajustat.
L2 on anar a buscar la xemeneia té la seva gràcia. Un cop dins, la cosa és més senzilla del que pinta, però cal decisió. Un pitó i dos bolts.
L3 arrenca en diedre, no fàcil, aèri i atlètic amb un únic pont de roca. Es torna xemeneia i un bolt indica el punt d'abandonament cap a la role en un arbre. 
L4 més tranquil. Un pas fi amb bolt i aguantar fins la role amb un parell de pitons
L5 llarg boníssim. Xemeneia que pot escalar-se mode placa amb dos ponts de roca i un que posem nosaltres. Sortida difícil en sostre amb un bolt. 6a molt ajustat.
Canvi de role i un L6 magnífic fins la puta savina. Placa brutal amb 3 bolts i un pitó en els primers metres. 6b+ que podria ser un 6b. Si sou dels que poden hivernar en miniregletes gaudireu perquè la roca és excel·lent i les excursions entre bolts fan menys por. Però arribo a la savina i m'entesto en sortir entre ella i la paret. Com no puc, em dedico a esporgar-la durant un quart d'hora ben bo. La deixo ben bonica i provo. Pas difícil i amunt. Ara veient de nou la ressenya veig que l'opció indicada era cap a la savina morta de la dreta, segurament bastant més fàcil.  Ja sols queda un tram de roca no gens bona, però 2 bolts més us indicaran el camí. A la resse manca un bolt, i un pitó entre el 1er i 2on bolt que em vaig saltar.

Per cert. La pista està en un estat lamentable. 4x4 obligat

Material: àliens, tòtems, Cam#3 i 2xCam#4  (la resse diu repetir el 3, però ens equivoquem i a mi em sembla més encertat)

Ubicació

Vic entrant a l'Escorrialles pel L1 del Voltor Feroç

Codi al seu L2 i Vic al seu  L3


Inici rumbero del L4


I del L5



Fantàstic L6


Fotocim



Lo Xist

 



dimarts, 15 de setembre del 2026

Grampians Wall, 6b+ (110 m), Serveto, Vall de Chistau

Al galliner decidim celebrar la diada a la perifèria i ens apleguem una bona colla a la bonica Vall de Chistau. Riurem més que escalarem, com sempre darrerament, així que és qüestió d'escollir bé l'objectiu.  Ho tenim fàcil, ja que aquesta és de les poques vies amables de la zona i amb molt bones referències. Al blog  de Ganxets, l'Albert Salvador us la detalla acuradament. A banda, hi trobareu una bona descripció d'altres possibilitats.

Ens hi atancem  amb Ari, Codi, Montse i Emili. Aquests dos darrers faran la Wendenboj, bastant més dura. Nosaltres ens conformem amb la Grampians, bona tota ella.

Comença l'Ari (un plaer tornar a escalar amb ma filla) amb un 6a+ amb un únic bolt. Els dos centrals me'ls encolomen. Diria que el segon podria quedar-se en 6b (deu tenir uns 5 o 6 bolts) i el 3er m'ha semblant més difícil que el 6b de la resse. Potser 6b+. Evita l'evident diedre enfilant-se i girant l'esperó, amb un pas difícil. Amb aquesta alternativa  els aperturistes potser volien evitar el jardi d'arribada a la role, però l'alternativa acaba en el mateix lloc, per tant, no l'acabem d'entendre. De totes maneres surt un llarg molt estètic. El darrer és espectacular (6a+), potser una mica més protegit per la impossibilitat de posar-hi res, però on s'ha d'escalar. Codi se'l lluita com una titana.

La via està semiequipada, però amb bones capacitats de protecció allà on les assegurances allunyen.

Per baixar-vos seguiu el camí del cim cap a Serveto. Aquí teniu el track que us pot servir també per aproximar a peu de via, ja que hi passa a prop.  

 

Material: Joc de tòtems. Semàfor d'aliens (opcional) 

 

Resse original extreta del blog Ganxets

 
Traçat dels 3 primers llargs. Per anar al 4at, camineu uns 100 m a l'esquerra.

Ari a l'L1

Fantàstic L2

Arribada a l'R2

Estètic L3

Codi a l'L4. Al·lucinant llarg

Lo Xist

Après climb

 
Après après climb


dilluns, 14 de setembre del 2026

EL CHURRO DE FORNOS 205m. 6B (V+ OBLIGAT)-PARET DE SAN MIGUEL-VALL DE CHISTAU

 

Nosaltres com a bons catalans que som i vist el ja vist, de ja fa un temps som mes de manifestar-nos per les parets.

Es per això que decidim d'anar aquest cap de setmana reivindicatiu a fer una estada a PLAN a la Vall de CHISTAU i manifestar-nos de bon gust pels seus bars i restaurants, també dir que una bona colla d’altres catalans van fer la mateixa pensada, hi havia una bona representació de manifestants a l’hora de sopar.

Per a lo primer dia decidim de triar aquesta via donat que no hi haviem estat mai per la zona i així de pas conèixer el lloc de primera mà per a properes visites.

Lloc preciós i ben còmode pel desnivell que ens treu la pista (cal pagar 5 leuros) que duu fins al refugi de SANTA ISABEL i d’aquí en uns 20minuts a peu de via.

La via la definirem com a “alpina”, tot i que a lo Jesús li va agradar força, es bon xiquet lo noi, a mi per si sola no tant. Tot i que en conjunt diré que si, pels fets d'esser en lloc on es, per la qualitat de la roca especial que te i que de baixada pocs comprar uns mes que collonuts formatges a bon preu, es per tot això que val la pena la visita per a poder gaudir del molt bon quart llarg i la part central del cinquè.

Lo primer tot i no ser massa estètic te el seu que d’ascalar-lo, sols que a trams hauràs d’apartar lo matollam per beure que ens fas dels peus.

Lo segon i tercer son de tràmit, alpins en diuen ara.....amb algun panyet de roca.

Lo quart es un molt bon llarg  de continuïtat, que patulla per la particular roca de la paret.

Lo cinquè te un muret de roca d’ascandol de la típica de la zona amb un pas d’A0 que nosaltres el graduem de 6b.

Un cop al cim, a esquerres veureu la tartera de baixada, una mica anguniosa però rapida de fer que us tornarà al peu de via, i au, a des fer lo camí d’aproximació.

EN FI, UNA VIA CÒMODA I RÁPIDA DE FER, EN UN LLOC TRANQUIL I PRECIOS.


ARRENCADA

SEGON 

TERCER

ROLE DEL TERCER. CURIOSA 

LA CIRERETA

VISTES DE POSTAL

DESPRES DEL PAS

FOTOCIM


RESSENYA DEL MESTRE


LO XIST