Després de molts
dies de fer-me pesat i anar plorant pels racons, per fi la colla decideix fer-me
cas i portar-me al meu estimat Talòs.
Feia dies que el sentia renegar i em trucava
mig plorant per a preguntar-me que que passa , que si es que ja no l’estimo o
que si en tinc un altra, suposo que referint-se a Camarasa.
Jo sempre li he
negat tot i sempre li he dit que el meu amor es totalment seu i que tot el
demes sols son que aventuretes extramatrimonials sense que l’amor hi tingui cap
cabuda, que sols es ascalada sense mes. Ja se que sempre diem el mateix però si
cola, cola.
La cosa va de que hi ha un parell de vies del Vidal, ja piulades per aquí, que tot hom a fet i que ni jo ni el Marc teníem fetes, jo tenia la intenció de fer-les les dos, però anant-hi lo César s’agulla una nova via en un espero parabolat a l’Agula fina, com que es uns ànsies en acabar la primera via i diu que ens en anem a pastar fang, que ell ja les a fet no se quantes vegades, que si volem que hi tornem nosaltres altre dia que ell vol fer l’esperó. Es aquí quant comença a unflar el botet i a fer morros i quasi al punt de que li comenci la rabieta de nen malcriat, lo Marc i jo decidim no fer-li mala sang al nen i com a bons pares tovets que som afluixar i deixar-nos arrossegar per la voluntat d’un cadellet per educar.
Com podeu veure
som uns pares moderns, i això de l’educació de la canalla ho deixem per als de
l’escola, en el seu cas per als de la universitat.
Com es recurrent
a cal Gall, en quant no en tenim cap informació de la via ascalada, la fiquem
dintre del nostre catàleg de via desconeguda amb el nom de costum i amb el
numero que li pertoca a esperes de que alguna ànima generosa ens tregui de la
nostra reconeguda poca habilitat de cercar informació adequadament. No son
ganes de tocar el que no sona, sols es pura gandulada.
Es una parabolada
sense mes, fins i tot els que obren per Panticosa es ficarien les mans al cap,
a pocs llocs veureu tanta xapa junta com aqui, dir-li A0 fins i tot es dir massa,
es un loveclimb de l’A0.
Tret del primers
metres del primer el grau deu ser estratosfèric, a part de que dubtem que la qualitat
de la roca doni com per a poder tibar de les poques micro-preses que hi han i
en desplom....
Al segon la tònica
es la mateixa pel que fa a l’equipament, sols que ja no desploma i ens permet
ascalar-lo mes.
Roca a controlar en tot el recorregut.
Es ha dir que com
a pedalada sense cap estres per a poder pujar una agulla prou bonica, pot servir
perfectament.
Per a fer el
manolissim en uns pocs metres sense estres pot servir.
Per a pedalar sen
se mes i ascalar una mica al segon por servir.
I per a quedar
com una curiositat oblidada pel bel mig del Talòs es per al que mes pot servir.
NO SE, HI ES I ES
POT ASCALAR, O NO, VALTRES MATEIXOS.
ARRENCADA FACIL
