Grampians Wall, 6b+ (110 m), Serveto, Vall de Chistau

Al galliner decidim celebrar la diada a la la perifèria i ens apleguem una bona colla a la bonica Vall de Chistau. Riurem més que escalarem, com sempre darrerament, així que és qüestió d'escollir bé l'objectiu.  Ho tenim fàcil, ja que aquesta és de les poques vies amables de la zona i amb molt bones referències. Al blog  de Ganxets, l'Albert Salvador us la detalla acuradament. A banda, hi trobareu una bona descripció d'altres possibilitats.

Ens hi atancem  amb Ari, Codi, Montse i Emili. Aquests dos darrers faran la Wendenboj, bastant més dura. Nosaltres ens conformem amb la Grampians, bona tota ella.

Comença l'Ari (un plaer tornar a escalar amb ma filla) amb un 6a+ amb un únic bolt. Els dos centrals me'ls encolomen. Diria que el segon podria quedar-se en 6b (deu tenir uns 5 o 6 bolts) i el 3er m'ha semblant més difícil que el 6b de la resse. Potser 6b+. Evita l'evident diedre enfilant-se i girant l'esperó, amb un pas difícil. Amb aquesta alternativa  els aperturistes potser volien evitar el jardi d'arribada a la role, però l'alternativa acaba en el mateix lloc, per tant, no l'acabem d'entendre. De totes maneres surt un llarg molt estètic. El darrer és espectacular (6a+), potser una mica més protegit per la impossibilitat de posar-hi res, però on s'ha d'escalar. Codi se'l lluita com una titana.

La via està semiequipada, però amb bones capacitats de protecció allà on les assegurances allunyen.

Per baixar-vos seguiu el camí del cim cap a Serveto. Aquí teniu el track que us pot servir també per aproximar a peu de via, ja que hi passa a prop.  

 

Material: Joc de tòtems. Semàfor d'aliens (opcional) 

 

Resse original extreta del blog Ganxets

 

Traçat dels 3 primers llargs. Per anar al 4at, camineu uns 100 m a l'esquerra.

Ari a l'L1

Fantàstic L2

Arribada a l'R2

Estètic L3

Codi a l'L4. Al·lucinant llarg

Lo Xist

Après climb

 

Après après climb

EL CHURRO DE FORNOS 205m. 6B (V+ OBLIGAT)-PARET DE SAN MIGUEL-VALL DE CHISTAU

 

Nosaltres com a bons catalans que som i vist el ja vist, de ja fa un temps som mes de manifestar-nos per les parets.

Es per això que decidim d'anar aquest cap de setmana reivindicatiu a fer una estada a PLAN a la Vall de CHISTAU i manifestar-nos de bon gust pels seus bars i restaurants, també dir que una bona colla d’altres catalans van fer la mateixa pensada, hi havia una bona representació de manifestants a l’hora de sopar.

Per a lo primer dia decidim de triar aquesta via donat que no hi haviem estat mai per la zona i així de pas conèixer el lloc de primera mà per a properes visites.

Lloc preciós i ben còmode pel desnivell que ens treu la pista (cal pagar 5 leuros) que duu fins al refugi de SANTA ISABEL i d’aquí en uns 20minuts a peu de via.

La via la definirem com a “alpina”, tot i que a lo Jesús li va agradar força, es bon xiquet lo noi, a mi per si sola no tant. Tot i que en conjunt diré que si, pels fets d'esser en lloc on es, per la qualitat de la roca especial que te i que de baixada pocs comprar uns mes que collonuts formatges a bon preu, es per tot això que val la pena la visita per a poder gaudir del molt bon quart llarg i la part central del cinquè.

Lo primer tot i no ser massa estètic te el seu que d’ascalar-lo, sols que a trams hauràs d’apartar lo matollam per beure que ens fas dels peus.

Lo segon i tercer son de tràmit, alpins en diuen ara.....amb algun panyet de roca.

Lo quart es un molt bon llarg  de continuïtat, que patulla per la particular roca de la paret.

Lo cinquè te un muret de roca d’ascandol de la típica de la zona amb un pas d’A0 que nosaltres el graduem de 6b.

Un cop al cim, a esquerres veureu la tartera de baixada, una mica anguniosa però rapida de fer que us tornarà al peu de via, i au, a des fer lo camí d’aproximació.

EN FI, UNA VIA CÒMODA I RÁPIDA DE FER, EN UN LLOC TRANQUIL I PRECIOS.

ARRENCADA

SEGON 

TERCER

ROLE DEL TERCER. CURIOSA 

LA CIRERETA

VISTES DE POSTAL

DESPRES DEL PAS

FOTOCIM

RESSENYA DEL MESTRE

LO XIST

CONVOCATORIA PREMIS GALL 2026

Be, ja som a la recta final de l’any, i com de costum em de mirar de cridar la vostra atenció per tal de tenir moltes entrades al nostre blog per a que la publicitat que hi tenim penjada ens doni força calerets per a les nostres despeses (vicis) personals. 

Aquest any em decidit que una petita part dels formosos guanys que ens feu tenir la destinarem a reconèixer públicament les millors de les vostres qualitats, però aquelles que no reconeixen mai ni les grans publicacions ni els típics i senyorials organismes establers.

 Es per això que em creat una sèrie de premis oberts a tot hom que ens caigui be i es comprometi per escrit a tornar-nos el premi un cop tancada la gala.

 

Les quantitats aniran des d’un bossa de pipes fins a un complert joc de compàs d’aquells dels Xinesos, passant per unes plantilles per a les sabates o una goma d’aquelles amb gust a nata, encara està tot per tancar però us podem garantir que serà tot una disbauxa i no mirarem pas prim. 

Lo primer premi i lo mes quantiós serà la CRESTA D’OR, d’aquet no us en farem cap menció per que ens el quedarem nosaltres, mira tu...ens fa gracia i per que mai ningu ens ha regalat res, i es sols per això que no en teniu cap opció, creiem que us semblarà be i si no us foteu una martellada als dits i ja ho veureu diferent.

 Lo segon serà lo PIULET D’OR, aquet està pensat per concedir-lo a qui cregueu que es mes boques del nostre ram, creiem que la cosa estarà complicada de decidir. 

Lo tercer serà l’ESTRIPAT D’OR, per a entregar aquet es valorarà sols i únicament la imatge, es especialment creat per a pollosos pudents d’aquells que deixen rastre olfactiu i visual per allà on passen. 

I lo quart serà lo TITOLET D’OR......no se com explicar-lo aquet sense ofendre a públic mes bleda.....la cosa anirà de promiscuïtat.

 Per no haver de sentir segons quines rucades tots ells aniran per categories i serà imprescindible que ens indiqueu a quina categoria de les que relacionem a continuació us presenteu, no cal dir que la deliberació serà feta i publicada com sempre a l’EVA dels Alamus.

AU ANIMEU-VOS I PRESENTEU LA VOSTRA CANDIDATURA

LO XIST

Anacoreta, 6c (250 m) + Directa Ansó, 6b (170 m), Ansó

Ansó és un poble preciós, ple de turistes i cap escalador. Bé, sols cinc. Uns quinze quilòmetres al nord, a prop de Zuriza, les verdes valls s'escanyen i formen parets verticals amb un cert aspecte dolomític. La serra d'Espelunga i els seus voltants contenen multitud de vies d'escalada de tot caire, des de molt difícils a més domesticades, però gairebé sempre amb un cert aire d'autoprotecció. En sorprèn no coincidir amb cap cordada aquests dies.

 Anacoreta

Per iniciar contacte escollim una de les moltes vies que ha obert Antonio García Picazo a la zona. En moltes d'elles Picazo ha optat per deixar-les poc obligades, ben semi-equipades, amb ràpels muntats i graduades a l'estil Ae o A0. És a dir, quan la cosa passa del V+/6a, s'hi posen bolts i amunt. No és estrany que moltes de les seves seccions puguin sortir en lliure. Anacoreta n'és un exemple. La via és bonica, divertida d'escalar, amb seccions atlètiques i altres de tràmit. Sense dubte el artifo més difícil és el 4at llarg. De primer no surt, ja que els bolt no estan posats per protegir una caiguda en lliure. Però l'Emili de segon li posa ganes i el deixa en un 6c. La resta d'Ae/A1 ronden el 6b i el 6a+, de manera que sortirà tota en lliure. Per l'aproximació, val al pena seguir la descripció del llibre:  "Valle de Ansó, Guia de escalada en roca" de Antonio G. Picazo.  Si no, correu el risc d'intentar escurçar camí i perdre temps com ens ha passat a nosaltres. La retirada la podeu fer en uns pocs ràpels (4 o 5), ja que totes les reunions tenen anelles o maillons i podeu empalmar-ne algunes. Teniu la via tot el dia a l'ombra.

Material: àliens, tòtems, Cam#3 i #4 

Resse de la guia: "Valle de Ansó, Guia de escalada en roca" de Antonio G. Picazo.

 

Recorregut

Pepito empalmant L1 i L2

Començant el percal de l'L4

Ell mateix al darrer llarg

Un màster gall a remull

Directa Ansó

Pel segon dia escollim una via gairebé desequipada amb una aproximació més curta. Si matineu, podeu agafar els primers llargs a l'ombra. A partir de migdia, sol. I nosaltres passarem calor. La via és, senzillament, preciosa. Oberta per Bernat Jové i Joel Alonso, és fàcil en general, però que no us enganyi el 4at llarg. No és 6a, sinó un bon 6b que Pepe primer, i Emili després es treballaran amb mestratge. Malgrat no tenir gairebé equipament fixe, es pot protegir com vulgueu. També intercanviaríem els graus de l'L1 i L2, per a nosaltres, V+ i 6a respectivament. L'aproximació i el detall de la via el trobareu ben explicat aquí https://www.klimbingspider.com/directa-anso-valle-de-anso/

Material: àliens, tòtems i Cams #3 i #4. Si no repetiu el #3 el podeu anar corrent. I si repetiu mitjans, també els possareu 

Ressenya original

 

L1. El pitó de la resse no hi és

Codi a l'L2

I a l'L3

Lo Xist

 

 

Diedre del Dr. Collado, 6b (60 m)

Tornem a una via de Paco Vargas, aquest cop amb en Josep R. Paül. El registre és completament diferent de l'anterior Pere Forts; aquesta molt menys obligada. Escalada curta, bastant assegurada tot i que posem alguns tòtems. Ben explicada al blog de Jesús.

Sols destacar que els dos primers llargs es poden empalmar amb una tirada de 30 m, i amb un ràpel sou a terra. Tots els Ae surten en lliure.

La via la trobareu a la dreta del sector d'esportiva (número 3 de la guia de l'Alt Urgell), Sòcol de Narieda, a 15 minuts del pàrking de Fígols.

Material:  cintes i tòtems del blau al roig.

Ressenya original una mica tunejada

 

Pepe i Jesús a peu de via

Pepe a l'L1. Empalmarà amb l'L2.

Jesús a l'L3

Lo Xist

Segre continua sent la premsa de referència de ponent. A veure si trobeu el nostre continent