dilluns, 27 d’abril del 2026
GERRERS OSAGE 75m. 6a-Ae ( 6c+)-CANAL DELS PELATS-MONTROIG
diumenge, 19 d’abril del 2026
Sector Estació, Sant Llorenç de Montgai
Montse i Emili obren un sector nou de vies equipades i Pepe s'hi acobla amb propostes seves semiequipades.
La roca sols ser bona, tot i que van saltant crostes de tant en tant, i tampoc totes les preses s'han d'agafar. Així que us trobareu un sector selectiu, no apte per a tots els gustos, però ben equipat; de manera que no us caldrà patir gaire. A mi m'han agradat totes les que he fet.
Les vies semiequipades són una altra història. Fàcils en general i amb algun bolt quan la cosa es complica. Ell us dirà que són les millors de la comarca, sols superades per la "Formigonera Digital". Ramon us dirà que són rostolls de proximitat. Jo em decanto per la primera opció.
![]() |
| Ressenyes Cal Gall |
![]() |
| Aquí teniu el track |
| Joana en una de les primeres de l'esquerra |
| Emili a "Perquè els homes viuen menys, 6b+/c" |
Lo Xist
dimarts, 14 d’abril del 2026
La vida no me da, 6b+ (155 m), Paret d'Escales
Recent apertura d'en Luichy i César Suelo que aprofita el poc que queda a la paret. Malgrat tenir la sensació de fer el borinot d'escala en escala, es gaudeix prou. Roca molt bona, grau un pèl amable, però no us enganyeu, alguns bolts, quan la cosa volta el 6a, no són a prop.
Divertimento en el darrer llarg, que podeu fer en mode esportiu (té anelles) i marxar per la feixa.
Sols us caldrà un grapat de cintes
![]() |
Resse Cal Gall |
![]() |
| Pepito al primer llarg |
![]() |
| I al segon |
![]() |
| Amb Codi arrencant el 3er. El millor |
![]() |
| Podeu sortir de la via per les escales, com fa Pepe, a fer bones fotos :-) |
![]() |
| Codi i Pepe arribant a l'R3 |
![]() |
| Curt darrer llarg. El feu en mode esportiva i marxeu per la feixa |
Lo Xist (Blockade or piracy)
dimarts, 7 d’abril del 2026
VIA VICENTON DE TEJERO 95M. 6a+ OBLIGAT-RIU BLLANC-VALL D'ISABENA
Preparem una estada per la vall d’Isàbena,
pujaran l’Emili i la Montse, també s’hi apunten lo César i l’Elvira.
El primer dia anem a repetir un mes que bonic
viot del Luichy del que no us en explicarem res donat que el mestre està
preparant un revisió de la guia de la zona i no li volem xafar la guitarra , així
li haureu de comprar.
De baixada parem a Casa Custòdio a fer un
beuret , mentre som allí apareix lo Vicente i decideix seure amb nosaltres a fer-la petar, al poc ens deixa
anar que ja te cent anys....lo César que ja porta un parrell de birres, es fot
les mans al cap i mostra molt interès per com es fa per arribar a fer-los. Lo
Vicente ens fa un petit repàs de la seua vida del que uns en farem cinc cèntims:
-Va fumar “animaladas” fins al 79 anys.
-Va beure de tot i sense massa miraments fent
especial menció al vi, al conyac i al guisqui.
-Va menjar de tot i molta carn de caça.
-Altres temes que per respecte no tocarem aquí
quant era de visita per Barcelona a visitar a sa germana.
Però per mi, de les moltes i bones coses que ens
va dir, la floreta principal va ser.
-“Els vicis son dolents per al cos, però son
bons per a l’anima”
Res, tot un personatge amb molta vida i ben
aprofitada, tot un màquina.
I es arrel d’aquesta curiosa i simpàtica xarrada
que vam decidir que es mereixia una via, i com que l’Emili te el radar sempre
en marxa per al tema de buscar línies per les parets, aquell mateix dia ja s’havia
agullat aquest traçat. Dons au, som-hi.
Com que no hi anireu us en farem una petita explicació
per si de cas, no fos que, algú mostres un mínim interès.
A la carretera A-1605 agafeu un trencall que
va a Espés, aparqueu al tercer revolt i d’aquí surt un caminet que en deu
minuts us durà al sector d’ascalada esportiva , un cop al final del sector trobareu
una corda fixa horitzontal i la resseguiu fins a trobar la reunió del primer
llarg (un parabolt amb malló i un altre amb anella), d’aquí rapelet de 25m i a peu
de via. Un cop feu cim, rapel de 35m i tornareu a ser a la corda fixa per a des-fer
el camí. Es pot anar caminat al peu de via però es mes enredat i anguniós.
Bona roca o espectacular , el primer i lo segon
una mica de tràmit per poder arribar ascalant a l’objectiu , que en resulta ser
un bon tros de llarg que us transportarà a Montrebei per formes i
sensacions......
De material un joc d’aliens i un d’amics fins
al sis , lo primer equipat amb parapors i ponts de roca i els altres dos a protegir.
dijous, 26 de febrer del 2026
Mònica Molina, 6a (50 m), Paret del Pont
Mentre Ari (que avui té un dia de 24 hores, el primer en anys), Pepe i Jesús se'n van a la nova del Juan, amb Codi i Ioli ens atansem a la nova obertura d'en Jimmy, Roger i Dani a la Paret del Pont. Després ens intercanviarem les destinacions.
La via té la seva gràcia. Equipada per dalt, obliga en el seu grau, amb alguna protecció relativament llunyana i roca "discreta" en el primer llarg. Lluny del concepte "love climb" de la majoria d'equipades a la Paret del Pont.
![]() |
| Ressenya dels aperturistes |
![]() |
| 1er llarg. Controlant la pedra. S'escala lent |
![]() |
| Codi i Ioli |
![]() |
| Codi al segon |
Lo Xist




























