dilluns, 27 d’abril del 2026

GERRERS OSAGE 75m. 6a-Ae ( 6c+)-CANAL DELS PELATS-MONTROIG

Ens arriba per les xarxes la ressenya d’una nova obertura a la canal dels pelats i com que el neguit es qui ens remena hi hem d’anar a fotre el nas de seguit no fos cas que la treguin i ens quedem sense poder-la fer, també hi ajuda el saber que potser serà l’últim cap de setmana que la calor ho permetrà. 
 El mateix que pensem nosaltres ho pensa mig país....en quant hi arribem ja hi han un parell de cordades i una n’és d’uns Galls dels que ascalen i no piulen ni que els matin, son mes Gossos que Galls.
 Per fer temps farem una mica d’esportiva al sectoret que hi ha a tocar, mentre passem l’estona apareixen mes Galls, lo Juan, lo Jaume i lo Marc i els malparits ens passen al davant, redeu , on anirem a parar, ja no hi ha respecte ni entre companys, gentota se’n diu de gent així.
 Un cop tot hom ja hi es enfilat es la nostra.
 Diu la ressenya que es una via semi-equipada, podríem dir que realment es una via quasi equipada o quasi semi equipada, amb un parell d’amics petits per al tercer o una mica de morro es passa perfectament.
 La roca es de bona a collonuda, sols cal parar una miqueteta de compte al tercer.
 Les reunions una mica incòmodes, es per això que decidim empalmar lo segon i el rader.
 El primer A0 ens surt i creiem que lo de 6B+ li està be, lo segon sols el proba lo César de segon i diu que del 6c+ no baixa. En A0 es passa be amb alguna estirada, si us la voleu estalvia dúieu una tramposa o alguna ascaleta.
 La baixada evident de tornada a la canal. Després decidim quedar-nos una estoneta mes fent esportiva a la part del sector de tocar de la via que es a l’ombra i passem fred i tot.
 En fi, una vieta que pel seu tarannà dolcet segur que es farà mes que la majoria de les que trobareu per la zona.


LO JOAN I LO MAMERTO

LO JUAN I LO JAUME

LO CESAR A PUNT DEL MARRO

LO JESUS 

FENT EL PENA PER LES PARETS 

RESSENYA ORIGINAL RETOCADA

LO XIST



diumenge, 19 d’abril del 2026

Sector Estació, Sant Llorenç de Montgai

Montse i Emili obren un sector nou de vies equipades i Pepe s'hi acobla amb propostes seves semiequipades.

La roca sols ser bona, tot i que van saltant crostes de tant en tant, i tampoc totes les preses s'han d'agafar. Així que us trobareu un sector selectiu, no apte per a tots els gustos, però ben equipat; de manera que no us caldrà patir gaire. A mi m'han agradat totes les que he fet.

Les vies semiequipades són una altra història. Fàcils en general i amb algun bolt quan la cosa es complica. Ell us dirà que són les millors de la comarca, sols superades per la "Formigonera Digital". Ramon us dirà que són rostolls de proximitat. Jo em decanto per la primera opció.

Ressenyes Cal Gall

 
Aquí teniu el track

   

Joana en una de les primeres de l'esquerra



Emili a "Perquè els homes viuen menys, 6b+/c"


Lo Xist

 


 

dimarts, 14 d’abril del 2026

La vida no me da, 6b+ (155 m), Paret d'Escales

Recent apertura d'en Luichy i César Suelo que aprofita el poc que queda a la paret. Malgrat tenir la sensació de fer el borinot d'escala en escala, es gaudeix prou. Roca molt bona, grau un pèl amable, però no us enganyeu, alguns bolts, quan la cosa volta el 6a, no són a prop. 
Divertimento en el darrer llarg, que podeu fer en mode esportiu (té anelles) i marxar per la feixa.
Sols us caldrà un grapat de cintes


Resse Cal Gall


 
Pepito al primer llarg

I al segon

Amb Codi arrencant el 3er. El millor

Podeu sortir de la via per les escales, com fa Pepe, a fer bones fotos :-)

Codi i Pepe arribant  a l'R3

Curt darrer llarg. El feu en mode esportiva i marxeu per la feixa

Lo Xist (Blockade or piracy)

 


 

dimarts, 7 d’abril del 2026

VIA VICENTON DE TEJERO 95M. 6a+ OBLIGAT-RIU BLLANC-VALL D'ISABENA

 

Preparem una estada per la vall d’Isàbena, pujaran l’Emili i la Montse, també s’hi apunten lo César i l’Elvira.

El primer dia anem a repetir un mes que bonic viot del Luichy del que no us en explicarem res donat que el mestre està preparant un revisió de la guia de la zona i no li volem xafar la guitarra , així li haureu de comprar.

De baixada parem a Casa Custòdio a fer un beuret , mentre som allí apareix lo Vicente i decideix seure  amb nosaltres a fer-la petar, al poc ens deixa anar que ja te cent anys....lo César que ja porta un parrell de birres, es fot les mans al cap i mostra molt interès per com es fa per arribar a fer-los. Lo Vicente ens fa un petit repàs de la seua vida del que uns en farem cinc cèntims:

-Va fumar “animaladas” fins al 79 anys.

-Va beure de tot i sense massa miraments fent especial menció al vi, al conyac i al guisqui.

-Va menjar de tot i molta carn de caça.

-Altres temes que per respecte no tocarem aquí quant era de visita per Barcelona a visitar a sa germana.

Però per mi, de les moltes i bones coses que ens va dir, la floreta principal va ser.

-“Els vicis son dolents per al cos, però son bons per a l’anima”

Res, tot un personatge amb molta vida i ben aprofitada, tot un màquina.

I es arrel d’aquesta curiosa i simpàtica xarrada que vam decidir que es mereixia una via, i com que l’Emili te el radar sempre en marxa per al tema de buscar línies per les parets, aquell mateix dia ja s’havia agullat aquest traçat. Dons au, som-hi.

Com que no hi anireu us en farem una petita explicació per si de cas, no fos que, algú mostres un mínim interès.

A la carretera A-1605 agafeu un trencall que va a Espés, aparqueu al tercer revolt i d’aquí surt un caminet que en deu minuts us durà al sector d’ascalada esportiva , un cop al final del sector trobareu una corda fixa horitzontal i la resseguiu fins a trobar la reunió del primer llarg (un parabolt amb malló i un altre amb anella), d’aquí rapelet de 25m i a peu de via. Un cop feu cim, rapel de 35m i tornareu a ser a la corda fixa per a des-fer el camí. Es pot anar caminat al peu de via però es mes enredat i anguniós.

Bona roca o espectacular , el primer i lo segon una mica de tràmit per poder arribar ascalant a l’objectiu , que en resulta ser un bon tros de llarg que us transportarà a Montrebei per formes i sensacions......

De material un joc d’aliens i un d’amics fins al sis , lo primer equipat amb parapors i ponts de roca i els altres dos a protegir.


APROXIMACIO

RESSENYA

CORDA FIXA AL FINAL DEL SECTOR ESPORTIU

PEU DE VIA, PARAPOR VISIBLE

LLARG FINAL

FOTO CIM

LO XIST







 

dijous, 26 de febrer del 2026

Mònica Molina, 6a (50 m), Paret del Pont

Mentre Ari (que avui té un dia de 24 hores, el primer en anys), Pepe i Jesús se'n van a la nova del Juan, amb Codi i Ioli ens atansem a la nova obertura d'en Jimmy, Roger i Dani a la Paret del Pont. Després ens intercanviarem les destinacions. 

La via té la seva gràcia. Equipada per dalt, obliga en el seu grau, amb alguna protecció relativament llunyana i roca "discreta" en el primer llarg. Lluny del concepte "love climb" de la majoria d'equipades a la Paret del Pont.  

Ressenya dels aperturistes

 
1er llarg. Controlant la pedra. S'escala lent 

Codi i Ioli 

Codi al segon



Lo Xist