dimarts, 12 de febrer de 2019

Catalanofília, 6b+, Roca Alta

Després d'unes quantes vies de "trad love climbing" ja ens venia de gust prémer-nos una mica els cargols. En aquesta via, la major part del peix es ven al primer llarg. Un llarg dur, vertical, continu, molt poc protegit, bonic i que fins superar el sostre caldrà anar protegint de vegades en posicions no massa descansades. Se'l curra Víctor, i continua per un L2, inicialment descompost, però amb una bonica arribada a la role, ja molt a prop de la "Sol de Espanya". Surto a l'L3 en un llarg preciós i fàcil, amb ratlles vilanovines que et dipositen en 2 bolts que protegeixen una arribada a reunió més dureta. L'L4 és de tràmit i per a l'Ari. L'L5 torna a ser boníssim, sostingut en el 6a amb una panxa de 6b+ ben protegida i no massa dura.

La tornada cap amunt, a arribar al cim i baixar pel camí. Lloc preciós, amb molt bona roca i millor companyia.

I aprofitem el nom de la via per mostrar el nostre respecte i admiració a aquells que per les seves idees són el sac de cops d'una ignominiosa unitat pàtria

Material: porteu lo que us doni la gana perquè ara m'he posat de mala llet.

Itinerari

Ressenya original tunejada

Vic a l'L1

Inici de l'L2

Ari al 6a de l'L2

Des de la R3

L3

Ari a l'L4

L5

L5

Fotocim

Lo Nodo



dilluns, 11 de febrer de 2019

VIA DELS QUATRE 6a 200mtr. - SERRAT ALT - MONTSEC D'ARES

Abans en un altre temps , a les vies del MARMO no hi anava ni deu....

De fa un temps cap aquí cada cop que obre una via sembla que s’hi fan cues....

Els temps canvien , pot ser son els ascaladors o pot ser son els criteris...ves a saber...però a aquest pas li farà aviat competència al JUAN GUTIERREZ....un altre que te bona claca.

Pels estàndards de avui dia podríem dir que dintre de les vies clàssiques aquesta es prou dolceta , pel grau , l’equipament fixe , la roca, es allò que ara en diuen  “CLASIC LOVE CLIMB”.... ves tu ara li han de ficar nom a tot i en angles que sembla que fa mes patxoca.

En poc temps s’ha fet bastant i la veritat es que ara ja la trobareu prou ben aparellada .

Va gairebé sempre per bona roca , amb trams de collonuda i en algun escampat rogle caldrà vigilar, encara que sempre us podreu acollar en alguna bona i ferma presa.

L’equipament es generós i allà on no trobeu res hi podreu ficar peces a caldo , l’únic lloc que pot ser us caldrà  lluitar una mica es al diedret de sortida del cinquè llarg . Encara que com es costum de la casa , algunes bagues dels ponts de roca son mes per marcar lo camí que per confiar en foter-s’hi una pinya o fer-hi la reunió.

Ha destacar les reunions per còmodes , esta be que la gent pensi en el padrins que ja estem una mica granadets i no ens be massa de gust anar penjats com llonganisses.

Del grau diríem que el Vº llarg deu anar pel V+ , però això ja se sap....cada meuca te la seua cantonada.

Si hi aneu dos sigueu putes i trieu de començar i fer el llargs escarsers , deixeu per al company els parells , no us ho agrairà però això ja ho parlareu al bar amb la birra a la ma.

La conclusió es que ens ha agradat per ser una via còmoda , estètica i sense massa estres.

De baixada decidim tastar l’últim de la CINCUENTONES,un bon llarg per acabar de fer lo manso.

RESSENYA ORIGINAL

PRIMER LLARG

 POT SER EL MILLOR

 SEGON....UNA JOIA QUE VA GAUDIR LO JESUS

TERCER...GUAPO

 AMB UN SOSTRET ATLETIC

 LO DIEDRE DEL QUART

 ROCA COLLONUDA

 MES DOLCET DEL QUE SEMBLA...BONES BUSTIES

 LO SOSTRET DEL CINQUE

 LO GRANDE REGALIMANT DE JOIA

 LO SISE ES EL QUE TE LA ROCA MES FLUIXETA

 RADER DE LA CINQUENTONES

 BON LLARG TAMBE

 FOTOCIM 


LO XIST

ON ES EL YUSUN GÜALI???

dimecres, 6 de febrer de 2019

Rabadá-Navarro (Firé), 6b (360 mts), Riglos

Què hem de dir que no s'haig dit ja. Boníssima via, on tots els llargs són bons, tots, i on cal navegar amb criteri. Feu-vos amb una bona piulada (no com aquesta), i si trobeu detallat l'itinerari, millor que millor. La de Jesús Almarza és excel·lent , i ens ha ajudat força a evitar possibles "embarques". Hem sortit amb la sensació de ser una clàssica més senzilla del què esperàvem. La bona roca i la quantitat de "cosetes" que vas trobant t'estalvien angoixes. Això sí, portant el 6a a lloc i sense opció caure en alguns llocs.

Compte amb la retirada. Menció especial pel primer ràpel per evitar equívocs. És un ràpel curt, en el que als 10 mts trobareu un parell de bolts de guiatge per arribar a un collat i muntar un nou ràpel cap a la vessant nord. Ja que la tendència natural és tirar avall.

Hem estat 8 hores a la paret, amb l'Ari i Víctor, fent cim a la posta de sol. Malgrat el fastigós vent, un dia per no oblidar.

El Firé

Suka, Roger, Marc i Ramon pensant què fer 

Travessa del L3

Suka a la R1

Més travesses al L5 

Ari a l'L7

Arribada R9

L9. Cap a la panza de la francesa. 6b que es fa bé

L10. Una joia de llarg
Fotocim
Lo Xist