Anacoreta, 6c (250 m) + Directa Ansó, 6b (170 m), Ansó

Ansó és un poble preciós, ple de turistes i cap escalador. Bé, sols cinc. Uns quinze quilòmetres al nord, a prop de Zuriza, les verdes valls s'escanyen i formen parets verticals amb un cert aspecte dolomític. La serra d'Espelunga i els seus voltants contenen multitud de vies d'escalada de tot caire, des de molt difícils a més domesticades, però gairebé sempre amb un cert aire d'autoprotecció. En sorprèn no coincidir amb cap cordada aquests dies.

 Anacoreta

Per iniciar contacte escollim una de les moltes vies que ha obert Antonio García Picazo a la zona. En moltes d'elles Picazo ha optat per deixar-les poc obligades, ben semi-equipades, amb ràpels muntats i graduades a l'estil Ae o A0. És a dir, quan la cosa passa del V+/6a, s'hi posen bolts i amunt. No és estrany que moltes de les seves seccions puguin sortir en lliure. Anacoreta n'és un exemple. La via és bonica, divertida d'escalar, amb seccions atlètiques i altres de tràmit. Sense dubte el artifo més difícil és el 4at llarg. De primer no surt, ja que els bolt no estan posats per protegir una caiguda en lliure. Però l'Emili de segon li posa ganes i el deixa en un 6c. La resta d'Ae/A1 ronden el 6b i el 6a+, de manera que sortirà tota en lliure. Per l'aproximació, val al pena seguir la descripció del llibre:  "Valle de Ansó, Guia de escalada en roca" de Antonio G. Picazo.  Si no, correu el risc d'intentar escurçar camí i perdre temps com ens ha passat a nosaltres. La retirada la podeu fer en uns pocs ràpels (4 o 5), ja que totes les reunions tenen anelles o maillons i podeu empalmar-ne algunes. Teniu la via tot el dia a l'ombra.

Material: àliens, tòtems, Cam#3 i #4 

Resse de la guia: "Valle de Ansó, Guia de escalada en roca" de Antonio G. Picazo.

 

Recorregut

Pepito empalmant L1 i L2

Començant el percal de l'L4

Ell mateix al darrer llarg

Un màster gall a remull

Directa Ansó

Pel segon dia escollim una via gairebé desequipada amb una aproximació més curta. Si matineu, podeu agafar els primers llargs a l'ombra. A partir de migdia, sol. I nosaltres passarem calor. La via és, senzillament, preciosa. Oberta per Bernat Jové i Joel Alonso, és fàcil en general, però que no us enganyi el 4at llarg. No és 6a, sinó un bon 6b que Pepe primer, i Emili després es treballaran amb mestratge. Malgrat no tenir gairebé equipament fixe, es pot protegir com vulgueu. També intercanviaríem els graus de l'L1 i L2, per a nosaltres, V+ i 6a respectivament. L'aproximació i el detall de la via el trobareu ben explicat aquí https://www.klimbingspider.com/directa-anso-valle-de-anso/

Material: àliens, tòtems i Cams #3 i #4. Si no repetiu el #3 el podeu anar corrent. I si repetiu mitjans, també els possareu 

Ressenya original

 

L1. El pitó de la resse no hi és

Codi a l'L2

I a l'L3

Lo Xist

 

 

Diedre del Dr. Collado, 6b (60 m)

Tornem a una via de Paco Vargas, aquest cop amb en Josep R. Paül. El registre és completament diferent de l'anterior Pere Forts; aquesta molt menys obligada. Escalada curta, bastant assegurada tot i que posem alguns tòtems. Ben explicada al blog de Jesús.

Sols destacar que els dos primers llargs es poden empalmar amb una tirada de 30 m, i amb un ràpel sou a terra. Tots els Ae surten en lliure.

La via la trobareu a la dreta del sector d'esportiva (número 3 de la guia de l'Alt Urgell), Sòcol de Narieda, a 15 minuts del pàrking de Fígols.

Material:  cintes i tòtems del blau al roig.

Ressenya original una mica tunejada

 

Pepe i Jesús a peu de via

Pepe a l'L1. Empalmarà amb l'L2.

Jesús a l'L3

Lo Xist

Segre continua sent la premsa de referència de ponent. A veure si trobeu el nostre continent

 

 

Pere Forts, 6c/A0 (85 m), Narieda Oest

Davant la situació d'Alfa 4 a la comarca, tot el corral decideix moure's cap a l'ombra de Narieda. Amb en Toli ens decidim per una via que havíem encetat amb en Marc, i que no vam acabar per la solana que estava caient.  La "Pere Forts" no està gaire piulada; tret de l'entrada de Els Visas. La ubicació de la via, entre les obertes recentment de poca obligació, ens pot enganyar i assolir que és una via fàcil de fer. No ho és. Oberta per Josep Escofet i Paco Vargas, ens obligarà a escalar en tots els seus llargs.  

El primer llarg té una secció d'Ae en 3 parabolts, amb sortida dura del darrer i una arribada a la reunió que en lliure deu ser 7a o 6c/A0. El segon el marca de 6a+ i potser se li podria afegir un plus. El tercer es fa tot en lliure excepte una estirada obligada a la cinta per quedar en un 6c.  Tret de la secció en Ae l'escalada ens ha agradat, particularment els dos darrers. 

Rapeleu anant a la reunió de la "Ja et Val" un pèl a la dreta. Nosaltres hem rapelat per la via i és un calvari, ja que flanqueja bastant.

Material: sols cintes

 

Guapa resse original. Amb els graus ben ajustadets. Això de 6a obligat deu ser amb una canya de metre i mig 😝😝

 

Toli en acabar el primer Ae

Juanjo i Richie a l'L2

Final de l'L2

Richie i Juanjo a l'L3

Toli a l'inici de l'L3

Fotocim

Fotobar

LAS LÍNEAS DE NAZCA 6B/A0 97m SÒCOL ROCA NAIREDA

 Pocs llocs d'escalada hi havien dissabte disponibles amb el pla alfa més activat que les meves neurones de bon matí, tot hi que feia un bon dia d'escalada la calor no ens va abandonar en cap moment, al final haurem d'escalar sense roba... 

Eram una bona colla desperdigats per tot arreu, el lloc per trobar-nos va ser a Ponts on allí vam dividir-nos en dues cordades, tot hi que vam fer vies separades no vam estar molt separats els uns dels altres, la família sempre junta. El Cèsar tenia ganes de fer aquesta via de "loveclimbing sexy" i la Codi i jo no podiem estar més d'acord en fer aquesta bona grimpada, ells dos feia dies que la volien fer.

El que més m'agrada d'aquesta zona és la roca, el que menys? L'aproximació... Després d'un bon pedregar que et deixa ja calentat vam arribar a peu de via, tocava dividir-se els llargs, el primer la Codi, després jo i per últim el César.

Codi a l'arrancada

El començament té una bona arrancada de 6a+ on la Codi s'ha tret uns bons moviments, bones mans si ets llarg, sinó toca utilitzar la famosa tècnica dels A0, bon llarg amb moviments que et deixen amb un bon sabor de boca. No té cap gran dificultat.

Marc al segon llarg

El segon llarg, que en lliure seria un 6c, és mantingut de fer, un cinquet per començar i va pujant el grau fins arribar a les 4 últimes cintes on hi ha els moviments que li donen el grau. El pas de regleta final no m'ha sortit, la resta perfecte, em de començar a entrenar el moviment de cames i el caure. Res que el Cèsar no pugui encadenar fàcilment.

Cèsar a l'últim llarg

L'últim llarg pel Cèsar per acabar de rematar aquesta via, el pas seguit de la reunió s'ha d'anar una mica amb compte la roca té aquesta molsa negra que fa que si et rellisques hagis de passar pel dentista, et jugues un bon cop amb el sostre. Un cop passat aquest pas la resta és fa sense cap tipus de complicació. Foto cim i cap a baix!

Foto cim

Fotos de l'Emili, la Montse i el Pepe, que ens van veure sofrir durant tot lo dia mentres feien un bon parell de vies!

Emili i Montse

Homínid per identificar

Nosaltres la vam rapelar de l'última reunió fins a la primera i d'aquí al terra. Seguidament vam fer una via nova que s'anomena Pep Forte al costat de las Líneas de Nazca, no tenim foto ni la piulem, per la calor sol vam fer fins la segona reunió, el grau que marca a la ressenya no té res a veure amb la realitat, molt més dura, el primer llarg ens va fer veure a la padrina, el segon espectacular... Però d'això ja en parlarem quant tornem a fer-la, queda pendent...

 

VIA DEL SALLA 6B 120m.-PUNTA CAMARASA-CAMARASA

 

D’aquesta sols en teníem quatre referencies explicades en directe pel mateix Victor, ni ressenya ni una ubicació clara.

Com que som uns padrins curiosos , amb un cert esperit així com d’intrèpids i una mica també ànima de col·leccionisme, decidim anar-hi a fotre lo nas.

Ell ens la pinta com a via equipada, com que som uns cagamandurries i coneixent-lo ja d’entrada decidim que pendrem ferramenta per allò del si no fos.....

Per l’acces us encareu a la punta Camarasa, quasi a peu de paret us trobareu unes fites que us adreçaran cap a la dreta, resseguireu una petita feixa i allí on s’acaba hi trobareu el peu de via (pitó amb vaga) just a tocar el de la HEARLING SOUL del Gerard Folch.

Anireu a petar als ràpels de la MI AGUITA AMARILLA, un de trenta i dos mes i ja sereu al terra.

La via te millor roca del que pugui semblar a primer cop d’ull, sols us caldrà para compte als primers metres i algun petit panyet de roca mes bruta i a la resta a tibar del que trobeu amb plena confiança.

Lo tercer es lo llarg clau de la via, a ascalar tranquils cercant lo pas i mantingut en el 6a/+.

Això si , tot i no ser una via exposada entre xapes us farà ascalar ¡¡¡no es un LOVECLIMB!!! ni de bon tros i on lo grau baixa te algun tramet on serà millor no caure, cal dir que en alguns llocs la roca us permetrà ficar peces entremig.

A nosaltres tots ells llargs ens han semblat bons per la verticalitat i varietat de passos sempre en la típica roca de Camarasa.

Es tot un plaer tenir gent que van parint vies d’ocupació (d’aquestes que no farà ni deu) per Camarasa per donar-nos joc i feina. Moltes gracies a tots vosaltres per anar ocupant la paret de vies de les que protegiran el medi i la deslliuraran de la febre de la trepanamenta total. 

ARRENCADA

PRECIOS

LO SEGON

AL MILLOR

LO TERCER

ARRENCADA APRETADA

MOLT BO TAMBE

INSERSO CLIMB

RESSENYA CAL POLLOT

LO XIST