Dissabte de cafè al Pere, que és com començar les
coses amb una certa calma, de fet no sabem ben bé què fer, però la cosa apunta
a que anem a estrenar dues vies del Juan. Al Pere també coincidim amb Jesús, la
filla i un amic, que volen anar una via per la Formiguera. Dissabte frescot i
el sol ens atrau a tots pel que a la Formiguera que ens n’anem tots tres: en
Cèsar, en Pepe i una servidora. Un pla perfecte!
Comencem escalant la Calderilla, una clàssica de la Formiguera que jo no havia fet mai, una de les de tota la vida, em diuen. Els Galls, amb amabilitat i generositat, em cedeixen dos dels tres llargs. El segon és el llarg l’estrella i renoi, sí que és ben bonic, no m'en puc estar de posar una foto.
Cap problema! Al costat hi ha l’altra del mateix
autor, Bailando con Sarrios, i mentre esperem el torn fem aquesta. Se
la cruspeix en Pepe, en un sol llarg (sobre ressenya són 2) i fa tot plegat uns 55 metres.
Via bonica i mantinguda en el V de xalar, que es va esvaint quan la paret
tomba.
Rapelem, de nou i anem al costat, al peu de la Mi
nieto Ethan, però ens hi trobem again una altra cordada!!! Maremeva
Juan quina requesta tenen les teves vies noves!
Finalment hi entrem: arrenca el Cèsar amb un 6a de
romos i, més amunt, la cosa es posa més picantoneta: 6a+ i amb unes quantes
llastres que fan poreta de tocar. De fet deixem aquest tram més net, només
tocar-les, cauen soles, no fos cas que algú rebés algun sotrac inesperat a la
closca. Mentre fem la via l’Arseni, de la cordada del davant, fa fotos, i xerrem
una estona amb la colleta que anava la Rosa Maria, que també passaven el matí
anar pujant i baixant de les vies.
Aquí teniu los croquis, ressenyes de les dues xurumbeles noves. Gràcies Juan!
.jpeg)
