dimarts, 6 de febrer del 2024

El Rey del Kanto, 6a+ (160 m), Roca dels Arcs, Montsec de Rúbies

Recent obertura de Nandi Salas i Armand Ballart que resulta fàcil de definir: escalada molt bonica, agradable, gens difícil, directa i, ohhh sorpresa, per ser de qui és, molt poca exposició. La roca és boníssima i les possibilitats de protecció enormes; posareu el que vulgueu pràcticament on vulgueu. Arribant a l'R3 ja es veu que l'A0 pot sortir. Un cordino a sobre del primer bolt encara ho posa més senzill. No va més enllà del 6a+: hi ha bones gandes. La resta és un muret de continuïtat sobre el 6a.

En resum, una bacanal de bústies i bustietes sobre roca orgasmàtica que us deixaran amb ganes de molt més. I com en volia més, arribant al cotxe m'adono que he perdut el meu estimat gorro gay. Li tinc molt de carinyo, així que no m'ho penso gens per tornar a pujar per on hem baixat. M'embolico una mica, naturalment, i ja suposo que no estic pujant pel camí correcte. Així que arribo fins a la sortida de via per baixar resseguint bé el corriol i me'l trobo, al molt fill de la grandíssima puta, al riu, al costat de la carretera. Es de ser inútiles.

Material: 7/8 cintes, tòtems fins el verd.

 

Ressenya original tunejada.  Del blog http://armand-ballart.blogspot.com/2017/03/escaladas-en-el-montsec.html

 
L1

Parce a l'L2

Ell mateix al 6a+ de l'L4

Sortint al jardí de l'L5

L6

Lo Xist




ROSA DEL SUR 215m. 6a/Ae (7a)-ROCA DELS ARCS-VILANOVA DE MEIA

 

BON DIA AVUI .

Tenim a la pagesia en peu de guerra per demanar el que es seu , els hem d’entendre i ajudar.

Te collons que no hi ha realment sequera fins que a Barcelona no es poden dutxar al gimnasos.

Te collons que no hi ha problemes al camp fins que no tallen carreteres.

Te collons que no podeu pagar el quilo de peres a tres leuros però una birra al port per mes preu us la fotreu ben a gust.

Te collons que no voleu pesticides als camps però compreu merda de fora que en va plena per que es mes barata.

Te collons que no voleu el que aquí es produeix per que es mes car però  justament per això us toca pagar mes impostos per que els hi puguin donar una merda d’ajuts.

En deu anys el 60% de la pagesia a plegat i en deu anys mes no hi quedarà ni deu.

Poc a poc la terra va quedant en mans de les grans fortunes , ¿ heu notat una pujada de preus en el menjar?.... no cal ser massa llest per adonar-se´n que d’això va la cosa , en quant tinguin el 80% menjar serà un luxe.

Vosaltres aneu comprant als especuladors i aneu alimentant l’ogre mentre la pagesia va morint , després no us queixeu si l’oli va a 20€ el litre.

HEM D’OBRIR ELS ULLS I EL COR , SENSE ELLS SOM PELL!!!

AU ARA QUE HE AVUIDAT EL PAP LA VIA.

Mentre som al Pere decidint que farem  ens arriba una mica així de rebot aquesta ressenya , el Xavi de Camarasa es qui ens la passa , no en sabien pas res de la seua existència.

La deixem coma MD i sembla que el meu colze es el que vol , una via no gaire exigent.

Tot anant-hi mirem algunes piulades , sembla que mig país ja l’ha fet i en trobem una mica de tot , des de lo Luichy que la deixa fins i tot com a expo fins al Parce que la marca com un passeig.

La veritat es que ens ha agradat força  te alguns llargs memorables , la verticalitat típica de la zona i bona roca tret d’alguns blocarros escampats d’obligat us que us apretaran l’esfínter , tot i que com diu lo Cèsar ja hi ha passat molta gent i encara hi son... no se si això es un consol o un advertiment.

Tot i que esta semi equipada i de bon protegir us demanarà alguna excursioneta i en algun punt una mica de sensació així com de mig expo , es una via que obliga a escalar entre assegurances , cal portar el 6a ben apamat.

Nosaltres hi anirem amb un joc d’aliens i un joc de tòtems fins al roig , mes que suficient.

Com a bons Galls que som a la baixada encarem massa aviat a vall i acabarem baixant pel camí vell , bastant merdos , dret i relliscós . Si careneu una mica mes podreu baixar pel nou , mes tranquilet .

Feia dies que no veia la tant ben parida Roca dels Arcs tant concorreguda , sembla que poc a poc es torna a ficar de moda, per mi es de lo millor de Catalunya.


FORÇA COMPANYS

ENS SALTEM EL PRIMER , UNS MAQUINES DE L'ORIENTCIO

ALGUNA EXCURSIONETA QUE ALTRA

CORTESIA DE VICTOR ARIS  MOLT MAJO ELL

REGAL CAGAT PEL TRONC DE NADAL

ESPATARRANT PENULTIM LLARG

RESSENYA CAL MESTRE

FOTOCIM A PUNT DE CANTAR "LA PALOMICA"

LO XIST

D'UN DEIXEBLE DE GAUDI


divendres, 2 de febrer del 2024

Elsa Pataki, 6b+ (150 m), Cingles del Tabac, Mont-Roig

Mola escalar tots tres de nou, després d'una llarga aturada per maternitat. I com no, Ari decideix retornar per la porta gran. Avui tot està controlat (o quasi) i cadascú sap què ha de fer; anem a toc de pito.

Via de J. Marmolejo i J. Mercader, gens comercial, cap expansió, poc repetida,  però Vic ja l'ha fet i ens assegura que val la pena. Quan veiem el primer llarg, ple de matolls, no ho veig gens clar. Surt l'Ari i es baralla una bona estona amb la verdura. Sort que és curt; aquesta és la penyora que pagarem per gaudir dels dos darrers. El segon ja canvia, guapa i llarga escalada en dos trams, amb algun pas a controlar. I com Vic s'enrotlla molt, em deixa el darrer per a mi. Aquest llarg és apoteòsic, un dels millors que escalareu a Mont-Roig. Poc equipat (3 pitons i algun pont de roca que millor no tastar), llarg i prou sostingut. La dificultat està en un tram una mica exposat en el primer terç (abans de l'arbret): a protegir amb cura, alien blau a esquerra i sortida torera a buscar el diedre/fissura. Aquí la cosa canvia una mica, es poden anar posant coses i acaba en un magnífic i gens difícil off-width. Potser tira més cap al 6b que cap al 6b+, però tant fa, és una delícia de llarg.

Baixada ràpida perquè hem d'anar a buscar el petit a la guarderia, els grans al cole, i per rematar, portar-los a extraescolars.  Feia 20 anys que no feia aquestes coses. Això sí que és un bon 6b+.

Material: àliens des del blau, tòtems, Cams #0.5, #1, #4 i #5. Algun tascó mitjà també el podeu emprar

 

Ressenya original "DEL BAR"

 
Ari a l'L1

Vic a l'L2

Segon tram de l'L2

L3

El Cam#5 ha anat viatjant per tot el llarg

Fotocim

Lo Xist

Som uns fluixos



dilluns, 29 de gener del 2024

APATXE REBEL 175m. V+ Ae OBLIGAT-PARET BUCOLICA-ALT URGELL

 

Un dia qualsevol a Urgències de l’hospital Arnau de Vilanova.

Arriba una ambulància que ve de l’horta i en baixen una parella de padrins , un homenet i la seua mestressa.

Tot i que l'home ja fa tota la fila d’haver començat el camí de les tres pedretes encara te proutes forces per parlar amb una veu forta que ressona per tota l’estança.

A ell el deixen ben agitat en un llit i ella seu uns metres mes enllà en unes cadires mentre treu el mòbil per passar l’estona.

Al cap d’un no res.....

-Pepita? Pepita? On ets?

-Soc aquí, no gaire lluny , descansa.

Ell tot seguit...

-Pepita , Pepita.... m’heu enganyat Pepita!!!

Ella se'l mira tot mig alçant una cella , mentre fa una mitja ganyota carinyosa i no diu res.

Ell hi torna

-Pepita , Pepita m’heu enganyat Pepita!!

La Pepita deixa estar el mòbil i li diu...

-Recoi noi si et be a buscar una ambulància on et pensaves que et duien , al ball??

Ell que no s’està quiet ni un moment hi torna...

-Pepita , Pepita això no acabarà be Pepita , no acabarà be!!

Ella mirant de treure-li ferro a l’asunto li torna..

-Però que collons vols cavar si no t’has emportat lo xapo!!!

Tot i que el moment era una mica tens la concurrència van haver de mossegar-se la llengua per no apretar a riure.

No se que se’n va fer del padrí però li desitjo tot lo millor i a la Pepita també.

LA VIA.

Decidim anar a la Bucòlica que fa l’hostia que no hi anem , i resulta que hi som tots , tots hem pensat en el mateix destí.

Sols una recomanació ¡¡APARQUEU BE COLLONS QUE NO VIVIU SOLS!! Sempre hi ha algun tanoca que deixa el cotxe travesser i ocupa mig aparcament , si el deixeu en bateria hi quedarà mes lloc per als demes ¡¡COLLONS!!

No cal dir massa cosa d’una via LOVE CLIMBING que de ben segur ja l’heu fet tots i la xarxa ja en va plena , bona roca , bones xapes , bones reunions i un últim llarg en horitzontal de traca i mocador, el millor de la via.

A nosaltres ens ha agradat tot i la massificació del lloc.


LA CODI A L'ENCADENE

LO MILLOR LLARG DE LA VIA

PER ALLI AL MIG

BON ROCAM SI SENYOR

I POC ESTRES

RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA


LO XIST







dimarts, 23 de gener del 2024

No em trobaràs, 7a (6b ob, 110 m), Pala dels Pelats, Mont-Roig

Crec que d'aquesta ens hi havíem baixat d'inicis de l'L2 un dia que li vàrem fotre un roc a sobre a Jesús. El pobre va quedar desmanegat, res seriós, però se li n'anava una mica l'olla. Així que cap a baix.

Avui tornem amb Montse i Emili. El maillon de l'R1 encara hi és. Comencem l'L1 a peu del pas de 7a a on s'hi pot pujar bé. Pas molt difícil. No surt, així que endrapada a la cinta i amunt. Serà el llarg més fàcil i potser menys obligat de la via. A l'L2 surt l'Emili. Sense dubte, és el llarg filtre. Has de sortir de sota un sostret amb protecció regular, roca no bona i ni puta idea de per on va la cosa. Un pont de roca que marca a prop no el veiem ni de broma. La sortida del sostre és expo, però ràpidament s'entra en una zona de bona roca, més tombada, i que pot protegir-se com vulguis. El tercer és una meravella en la seva primera meitat. Més dur que l'L2, però menys psicològic. Almenys, aquí saps per on has d'anar. Això sí, escalada ben obligada i distància entre les proteccions que t'hi puguis posar.

Decidim que portem sobredosi de vies Salla i descansarem una temporada.

Material: àliens (del blau al groc), C3 opcionals (algun hem posat), tòtems, Cams #3 i #4.

Ressenya original

Montse arribant a l'R1

Emili a l'L2 entrant  a la zona de prohibit caure

Enorme L3

Fotocim

Lo xist (definició de rústic)