Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MONTREBEI-PARET D'ARAGÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MONTREBEI-PARET D'ARAGÓ. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 d’octubre del 2019

Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei

Dos mots apareixen invariablement a totes les piulades d'aquesta via: Envergadura i Compromís. I ho patim a les nostres carns; ens costarà més de 14 hores.  La via no dona treva. Excepte el primer, el darrer i part de la travessia, qualsevol llarg et posa a lloc. I són uns quants.  A mi personalment no m'ha emocionat. Roca dolenta a les primeres tirades i alguns llargs que podrien ser bons, com els primers del gran diedre, plens de matolls i esbarzers.

Tot i començar a escalar a les 8 del matí (compteu un parell d'hores d'aproximació), ens agafa la nit a dos llargs del cim. I clar, com ja es fosc, se'ns en fot tot quatre gaites i abordem el que queda amb calma i tranquil·litat. I el que queda és un terrible avant-darrer llarg  que us diposita a l'avant-cim, amb una lluna espectacular i un darrer llarg de gaudir a la foscor. Així doncs, a les 10 de la nit passades al cim, i encara ens quedaran 3 bones horetes de retorn al cotxe. Però tranquils, segons la teoria de Vic, l'activitat nocturna no cansa.

Respecte als llargs hem seguit la ressenya del Parce. Surten llargs molt llargs, però t'estalvies uns quants i la fem en 14. Còmodes reunions en general, excepte una R11 de la qual penjareu d'una savina una bona estona.

Material: tascons (trobareu un joc en algun lloc per sobre de la feixa gentilesa de V. Francia), aliens i tòtems per duplicat, Cams#3 i #4. 16/17 cintes llargues. 3/4 pitons (nosaltres hem pitonat un parell de cops)
Parce-Ressenya

Vic al L1. El tio va motivat i tirarà fins la feixa

L2

L3. Arrencada en A1

R3 amb fred

L4

L4

Afegeix la llegenda


Dues visions de la feixa

L9

L10 o 11. Ja no sé

Arribada a la R11

L13

L14 i final

FotoCim amb nocturnitat
Lo Xist

dimecres, 3 d’abril del 2019

7 Venas, 6c (6b ob. 325 mts), Paret d'Aragó, Montrebei

Bona via de la que desconeixem l'origen del seu nom. Ens fa ballar el cap. El "subidón" d'haver encadenat els tres primers llargs es fot de morros contra el fantàstic diedre/fissura "clean" del L4. Molt dur, hem d'acabar fent algun A1. 6c sub-acotat al nostre parer o potser és que no tenim ni puta idea d'escalar fissures. Sort que s'assegura bé. Segueixen 2 llargs lletjos en general, per acabar amb 2 llargs excepcionals que farà l'Ari. Un primer diedre amb un pas delicat i llarg (segurament més del 6a marcat) i una joia de darrer (de la Cistus).


Aproximació i retirada comú a la Santiago Domingo.
Material: tascons (pocs petits/mitjans), àliens, tòtems, cams del 0.25 al 3 i 15 cintes. Amb això us sobrarà

L1

L2

L3

Vic al L4

L6

L7

Ari a l'L8

3 galls

1 gall
Lo Xist

dimecres, 6 de març del 2019

Los Cuarentones, 7b (6c o 6b/A1 ob, 270 mts), Paret d'Aragó, Montrebei

Víctor entra a la quarantena aquest diumenge, i com ja fa temps que teníem previst, li regalem aquesta enorme via. Important dir que la zona està en restriccions per niament de trencalòs a la dreta de la cuarentones (aquesta exclosa), entre desembre i juny inclosos (Noticia: http://www.alberguemontfalco.com/noticia/4/atencion-escalador-regularizacion-de-la-escalada-en-pared-de-aragon).

L'aproximació per la feixa dels espàrrecs és la mateixa que la Pilastra dels Voltors. Al ràpel sembla que li han arreglat una mica les cordes fixes, ennusant les parts més precàries (http://logalldeponent.blogspot.com/2017/05/feixa-dels-esparrecs-va0-paret-darago.html).

Comença l'Ari pel mateix L1 que la Pilastra, empalmant l'L2 horitzontal. Empalmant també el L4 i L5 enllestireu la via en 6 llargs. Segueix l'Ari per un magnífic L3 (6b+) que encadena com una campiona. Llarg de placa, mantingut i algun pas clau, però ben protegit. Arribada a la R3 de currar-se-la i protegir bé. Segueixo jo empalmant el L4 i L5, per fer la R5 en una còmoda cova (deshabitada). Arriba Víctor, que poc a poc s'està espolsant la ressaca de sobre, i contra tot pronòstic decideix fer el següent llarg. Com és el seu regal no li poso cap però. I surt cap a un impressionant llarg de placa on sembla que repartiran hòsties com a pans. Fer-lo de segon ens permetrà forçar-lo tot en lliure sense cap angoixa, gaudint d'una perfecta placa foradada. El llarg té dos trams clau. A l'inici un pas difícil al sortir del 3er spit (7a). I una arribada a reunió ultra-fina (7b). En qualsevol cas, el llarg està ben protegit i sense ganxos deu obligar cap al 6c. 6b/A1 amb un parell de ganxets. Aconsegueixo arribar als darrers dos bolts d'una tacada amb un únic descans al pas de 7a. Em torno a penjar, i després de mirar a esquerra i dreta, li veig color per l'esquerra dels dos darrers spits. Fantàstic llarg si el que us agrada és la placa. Poques coses he escalat com aquest llarg.

Per acabar un L7 fàcil que es fa Víctor i un L8 que cal escalar amb compte, sostingut i amb poques proteccions, alguna possibilitat de posar-ni, però roca a controlar.

Arribem de dia al cim, i podrem baixar en llum la major par del camí. Boníssima via, que entre l'aproximació, la retirada i les apretades a la placa pel plaer no estirar de les cintes ens deixa ben trinxats. Excel·lent celebració. D'aquí 10 anys veurem com ho celebrem a la cincuentones.

Material:

20 cintes, tascons (petits/mitjans), tòtems, àliens, cam#3 opcional, micros i 2 ganxos si el 6c de placa no va amb vosaltres.

Luichy-resse tunejada
L1 comú amb la Pilastra

Ari a l'L3
El cuarenton al L3

L4
Arribada a l'R5

R6. Inici

R6 al pas de 7a

Pillar-se o no pillar-se. That's the question
Navegant per la placa infinita

L7

Fotocim

Lo Xist (idees pel dia del pare)



dijous, 27 de setembre del 2018

La Pilastra dels Voltors, 6c (275 mts), Paret d'Aragó, Montrebei

26 anys ja fa que estava en aquesta mateixa via amb Tere Alsinet i Manel Solís. Poc recordo, tret d'una placa amb burins que vam azerar i al Manel movent-se amb mestratge per fissures desprotegides. Jo feia de petate i al·lucinava amb ells dos. Avui a la via, a estones, em trobo pensant en Tere i els difícils i durs moments que ha passat aquests darrers mesos, i alleujat alhora perquè tot hagi acabat bé. Una forta abraçada, companya.

De la via poca cosa a dir. Està molt referenciada. És bona, amable i poc obligada. Això sí, camines tant com escales. 4 hores de pateo i 4 hores d'escalada. El grau de la resse de Luichy està ajustadet. A l'L2 surt l'Ari i ja veiem que els 6a tocarà escalar-los. L'L3 és collonut. Arribant al penúltim bolt és on està el pas més dur. No trobo peus i em trobo xafant un bolt. Llàstima. Un L4 amb arranc potent i un L7 de diedre magnífic, atlètic i fàcil de protegir.

Sobre l'espectacular aproximació trobareu el track aquí.

Material. Àliens, tòtems, tascons, cam#1, #2 i #3. 13 cintes i algun cordino.

LuichyResse tunejada

Aproximació per la feixa dels espàrrecs
Ari a l'L2

L3

L4

L5

L6

L7

L8

Fotocim


La Merendera Montana, Quitameriendas, Còlquic dels pirineus, safrà bord, creix en prats i llocs pedregosos. Aquesta bonica flor apareix a finals de setembre indicant l’arribada del mal temps, pel que el seu nom comú fa refència a que s’acaben els dies de berenar al camp. 
Planta amb sis tèpals lliures fins la base i pegats al terra, sense tija visible. No confondre amb el safrà silvestre ja que és tòxica evitant així ser deborada pels ramats.La toxicitat es deguda al contingut d'alcaloides com la colquicina, fàrmac que s’utilitza per tractament d’atacs aguts de gota i altres malalties, amb dosis molt baixes, contraindicacions i efectes secundaris.




Los Xists