Lo Gall Petat, 6c (150 m), Pala dels Pelats, Mont-Roig

L'agonia no té límits i, el que els hi ha passat avui a Montse i Emili, no ho havien viscut mai. Encara no havien acabat aquesta nova via -estaven arreglant l'entrada pel sòcol i ja tenien els llargs superiors enllestits- quan amb Pepe decidim entrar pel segon i fer-la.

Això sí, durant el cafè matinal els hi hem demanat permís: suposo que no s'han negat perquè no acabaven d'entendre ben bé fins a on pot arribar la impaciència humana. A cal Gall tenim una manera estranya de mantenir les amistats.

Del primer llarg no us podem dir res; ja el farem quan la repetim. La resta de la via és ben guapa. L2 fàcil, però amb un sostret que s'ha de currar, sense expansions. L3 amb un inici cardíac a causa de la mala roca -o bon fang, com preferiu- et deixa en una travessia atlètica, de bona ganda, i amb roca que aguantarà més del que sembla; tot i això, ben protegit. L4 molt bonic: postural. I un L5 fantàstic.

Material: Joc de tòtems

 

Ubicació

Ressenya Cal Gall

 

Pepe a l'L2

Arribant a l'R2

L3

Pepe a l'L4. Montse i Emili a l'R3

L5

Fotocim

Lo Xist

A cascar-la!!

ISAAC GABRIEL 160m. V+- PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

Primer una mica d’història realitzada pel nostre departament de recerca.

Aquesta via es mes vella que l’anar a peu , es de les primeres de la paret la van obrir uns quant nostre sinyor encara jugava als patacons.

Es de quant per ser ascalador calia ser valent , un grapat de pitons un martell i amunt que fa pujada , la màxima sempre era mirar tornar-los tots cap a casa de nou per lo escàs i lo car del material en aquella època , eren poc solidaris amb els següents repetidors i si alguna peça hi quedava no era per voluntat era per que la mal parida no volia sortir.

Per aquet fet amb el temps ja hi havien uns quants pitons escampats deixats sempre a la força entre llàgrimes i renecs pels abandonadors.

Arriben nous temps i amb ells els trepanadors i els parapors , les noves modes aconsellen equipar les vies clàssiques per tal de poder anar-hi sols amb cintes al mes pur tall de FRIKI i així es farà amb aquesta i amb unes quantes mes , coincideix amb el temps de les malles , roba de colors llampants i la meravellosa paraula “EXTREM”.

Això la va portar a ser una de les mes repetides i conegudes de la paret , cosa que li ha passat factura a la seva esparrant roca.

Ara les noves modes aconsellen tornar-la al seu estat original de via d’autoprotecció i amb el permís dels autors se li treu pràcticament tot , sols queden les reunions i alguna peça fixa escampada pel traçat.

LA VIA

La veritat es que ens ha agradat mes que molt , l’hem xalat de valent ,tots tres hem coincidit en aplaudir la iniciativa de tornar-la al seu estat original o quasi original , ha tornat a ser un viot de traca , mocador i manola cimera.

Sempre avia estat una bona i bonica via però ara així mes neta a guanyat un grau i pot ser dos.

Amb un joc complerts de tòtems , un joc d’aliens i un joquet de tascons petits i mitjans us la podreu amanir al gust , no us caldrà pitonar gens que ara això del martell ja es cosa de padrins.

També comentar que aquesta nova actuació de ben segur la deslliurarà de la seva cantada condemna , uns quants anys mes al ritme al que era sotmesa  l’haguessin espatllat per sempre mes i tornat en via mes lletja pel fet de que la roca perdés el reconegut tacte aspre de la zona.

La veritat es que es una bona i bonica via que permet perfectament l’autoprotecció i ara amb el nou estat us farà gaudir del bo i millor de la paret de l’Os.

Sols queda comentar-vos que sabent com saben que ara hi hauran cues per repetir-la us caldrà demanar primer tanda al bar que es on porten les reserves i també us vendran els tiquets , ah...i si els dieu que veniu de part nostra us faran un 15% de recàrrec , aprofiteu-lo.

RESSENYA DEL PEPITO TERRAZA (WIT PILS) TUNEJADA

FOTOBAR

LO XIST

 

Stilasso, 6c (50 m) + Altres Límits, 6a+ (115 m), Roca Alta, Montsec de Rúbies

No havíem coincidit mai amb l'Edgar i ho fem avui al Cirera: quan veus la seva envergadura entens alguns dels xapatges llargs a les seves vies. Petem la xerrada una estoneta sobre les seves darreres obertures per la zona; en té unes quantes. Just la Barrufet Pixelat la van fer ahir Vic i Ari; amb Pepe i Pam la vam deixar a mitges, i coincidim en el caràcter dur d'aquestes vies. Edgar ens diu que l'Stilasso és més "suau", però ens menteix descaradament  ;-)

Així que ben enganyats ens dirigim els tres cap al contrafort, amb la idea d'empalmar alguna altra i sortir per a dalt. De fet, fer els dos llargs de l'Stilasso ens portarà més temps que fer el 4 de l'Altres Límits i baixar.

Comença Vic, amb un L1 d'A1 ben difícil de protegir si el vols fer en lliure. Roca ben dolenta a l'inici.  Entenem el nom de la via quan veiem les seves posturetes per entaforar els friends. Surt en lliure de segon i rondarà el 6c però, fer-ho protegint, ni de broma. El segon és una altra cosa, boníssim, roca excel·lent i una fissura ben ampla que se't fa curta. Aquesta sí que l'encadenem en lliure, però m'ha semblat més cap al 6b que el 6a+ de la ressenya.

Material: Tascons, àliens, tòtems i tots els cams #3 i #4 que porteu els hi posareu. Si en porteu 2 de cada i sou uns cagats com jo, caldrà moure'ls.

Com ja portem un nivell d'estrès important, decidim relaxar-nos en una via del J. Vidal: Altres Límits. Poca cosa a dir, tret que té dos llargs bons, particularment el tercer sobre roca boníssima. Això sí, el 6b+ de l'L3 no ho és. Potser tampoc serà 6a com diuen algunes piulades; ens ha semblat més 6a+.

 

Ressenya original

Vic a l'L1

Inici de l'L2

Ressenya original tunejada

Vic al primer mur

L3. El millor

Fotocim dels quatre

Lo Xist  (una mica llarg, però val la pena)

Pilié Fusté, 6b (290 m), Roc del Rumbau

Itinerari que et va donant una de freda i una de calenta. Vull dir que, et vas trobant bons llargs i d'altres que no ho són gens, però cap a mitges. O sigui, que per bé o per mal, cap et deixa indiferent (com es diu avui en dia).

Això sí, l'escalada és agradable, guapo traçat, lloc preciós i tot ben protegit quan cal. Els graus en lliure ben posats, tot i que m'ha semblat més duret l'L3 que l'L6. Fem totes les roles excepte quan Parce empalma els tres darrers (60 m).

Aquí teniu la piulada original. Interessant.

També us deixem els tracks d'aproximació i baixada pel camí de les carreres (acabareu ben ennegrits).

Material: Un bon grapat de cintes i un joc de tòtems (fins al roig).

Ressenya original (Jordi Kera i Koi Gassiot)

Ubicació de la via i del descens

Lluís a l'L1

L2

L3

L4

L5

Darrera tirada

Lo Xist  (aplicable algun llarg)

Referèndum, 7a (120 m, 6b/Ae o 6a/A1 ob), Paret del Temps, Vva de Meià

No tenim gaire clar com començar l'any: uns pel llevant, altres paint canelons, que si fa boira, que si gira, que si tomba... Sort que se'ns despenja la Codi amb una proposta que li passa en Jordi Ceballos i que resultarà excel·lent. Mai havíem visitat aquesta paret, una mica més enllà de la més concorreguda Paret del Pelat, on és l'Eva Solans. La pinta inicial és estupenda.

Al primer llarg s'ha de donar tot. No és molt difícil, però ens trobarem xapatges bastant llargs i obligats. Amb el 6b no us caldrà estirar massa de l'artilleria flotant. Si voleu fer 6a, doncs porteu més material del ressenyat. Vista la resse sembla que a la R1 s'hagi acabat el percal, però ens esperen dos llargs encara de gaudir. L'L2 se'l curra la Codi, i no direm que és difícil, però sí preciós: poc xapat i que tot i el V+ s'ha d'escalar i protegir. El darrer tampoc defrauda, tot i que més fàcil.

Bon regal de reis.

Aquí teniu els tracks d'aproximació i baixada

Material: àliens (des del blau), tots els tòtems i 13 cintes.

 

Ubicació

Més ubicació

 

Resse probablement original que ens passa en J. Ceballos

L1. 6b d'arranc rumberet

L1. Tram de 7a

Anna a l'inici de l'L2

L3

Fotocim

Lo Xist

29 de Desembre de 2022 - MUNTANYA DE SANT SALVADOR, CRESTES DEL CONILL - Via J.R. 175m. V/Ao

Hola Majos :

    Avui us presentem una primícia mundial, mes notòria que lo del mundial del Messi. Avui us presentem…….. TACHANNNNNNN!....... (gestos d'emoció) una nova via a Camarasa. No es una via qualsevol, es la via que tots estàvem esperant i desitjant, es la via J.R. i us preguntareu : J.R.? Que es J.R.? Doncs J.R. es l'acrònim (ACRONIM :Un acrònim és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica. També s'anomenen acrònims les sigles pronunciables com un mot) del J.R.  I ara us preguntareu.... qui es el J.R. ?  Lo J.R. es un gran tipo i millor persona, millor que vosaltres i jo segur. Es un paio que li agrada la muntanya cosa gran, dit en el sentit mes ampli de la paraula. Ha escrit força llibres sobre el tema i ha rebut premis per fer-ho. També li agrada ascalar tot i que de tant en tant es fot de cap i li toca parar una temporadeta. Però lo millor de tot es que es amic nostre i això no te preu. Es per això que lo Lluis  i l'Amadeu  amb l'ajut d'una colleta mes de companys li han dedicat la via que al final d'aquest escrit trobareu ressenyada. 

     Lo J.R. es lo Joan Ramon Segura i aquest Dijous 29 de Desembre el vàrem ensarronar per donar-li la sorpresa. Ens ajuntarem una bona colleta i vam estrenar la via. Li va agradar força i ens ho vàrem passar molt be. 

     S'hi arriba agafant la pista de l'esquerra que surt de la paret del pont i que va a les crestes del Conill on, en un esplanada es por deixar el cotxe. en filarem cap a l'esquerra seguin marques blaves i una mica d'ull . La via es una via amable com Ell i esta pensada per no fer-se mal. Esta equipada amb parabolts i cintes sabineres, va buscant les plaques mes boniques i fermes entre els replans. Es una via per relaxar-se amb grau obligat de V. Pareu compte amb la baixada, esta senyalitzada amb fites però encara hi ha molta pedra solta. Amunt i Crits.

RESSENYA DEL JUAN PA DENTRO

LO XIST :