diumenge, 21 de febrer de 2021

VIA DEL TOTORO 6a A0 (6b+)-CAP DEL RAS-AGER

Tot seguint l’estricte calendari d’entrenaments per al campionat nacional , continuem amb les sortides fixades pel programa establert de la “Real Federacion de Montaña y Cervezas”

Avui també vindrà la Ioli per que ara ha estat contractada per la federació per a realitzar la perillosa i feixuga tasca de “OJEADORA”, es ha dir anar ficant l’ull per tot arreu.

Es veu que també busquen muntar un nou equip en la disciplina DRY MANGALING ( es una versió del DRY TOOLING però en comptes de piolets es fa amb mangales ) i es que es veu que tant pel que fa al caràcter com per l’edat podríem donar lo perfil.

Com ja us ha explicat lo César , que es va adormir com un bon padrí que ja pepeja , a Ager ens vam arreplegar uns quants aspirants al títol de Galtes del Confinament com a primer pas per poder presentar-nos després al campionat nacional de Ranxo.

A nosaltres i per sorteig , la comissió de preparació física de reumàtics ens adjudica la VIA TOTORO que patulla just al costat de la del companys.

Ens ha agradat força força , una via bonica a collons molt ben trobada que puja des caradament per un pany prou dret i estètic.

Nosaltres la vam fer en quatre llargs , empalmant lo primer i lo segon i sense fer l'últim , tot i que es veu que vam acabar sortint per la veïna.

La roca va de collonuda a excel·lent pràcticament en tot el recorregut amb panys de espatarrant.

Hi trobareu plaquetes algun desplom , diedres fins i tot alguna pertita bavaresa.

Es bastant equipada , amb un joc normal de tòtems passareu sense estres ,als passos sempre hi trobareu una peça i els trams a equipar son pocs i de bon aparellar.

Del grau diríem que el 6a obligat en algun trams se li pot donar sense embuts.

L’A0 del tercer llarg el vam fer en Ae 6a i l’A0 del quart creiem que deu ser un 6b/6b+.

En fi una mes que preciosa via per passar un dia d’ascalada sobre roca collonuda en un raco sempre preciós .

Aprofitem a donar les gracies a la Federació per creure en nosaltres els padrins i les nostres possibilitats ,no se si farem podi o no , però en poden estar de ben segurs que ens hi deixarem la pell entrenant per aconseguir-ho. 











LO XIST

 

 

Via de la Duna, 6b+ (165 m), Cap del Ras, Montsec

Bona part de nosaltres ens prenem l'escalada com una activitat social. Malgrat que seguim entrenant pel campionat d'EspaÑa (prejubilats absoluts), sempre podem trobar terrenys de joc que s'hi escauen. Sols cal: un grapat de gent, bars i un parell de vies que transcorrin juntes; i si són bones, millor. Ens quedaven pendents alguna de les noves obertures de l'Hita, amb la qual cosa l'èxit estava assegurat. Així doncs, Jesús, Ioli i Pepe se'n van a la "Totoro". Tenen pressa i jo, avui, faig tard. Tinc sort que l'Ari m'espera, al bar, com no, i ens posem a la veïna "Via de la Duna". Totes dues són ben bones; de la "Totoro" ja us en parlarà Pepe i Jesús. La de la Duna  és un plaer de via. Un inici amb un petit desplom però bona ganda (potser no arribi al 6b+ ressenyat), quasi sempre roca ben bona, A0s no massa llargs (a diferència de la Rocco-Llumeta), diedres, fissures i dos darrers llargs ben fàcils, que poden empalmar-se, i sobre calcari ranurat de somni.

Aneu-hi perquè gaudireu. El grau obligat deu voltar el 6a. Bastant equipada amb bolts, algun pitó i un tascó empotrat; us caldrà poca cosa. Trobareu una "D" gravada a peu de via.

Material: 15 cintes. Joc de tòtems. Un estrep

 

Ubicació

Ressenya d'Armand Ballart. Vértex, Gener-Febrer 2021

 

 

L1

 

 

Ari a l'L2

Ioli i Pepe a la veïna "Totoro"

L3

L3

Ari arribant  a l'R3

L4

Fotocim


Lo Xist




dijous, 18 de febrer de 2021

Amics del Taco, V+ (150 m), Pilar sin brillo, Mont-roig

Avui escollim entrenament de baixa intensitat en una via poc feta, o almenys, amb poques entrades a la xarxa. Proposta de Marmolejo i Cauvet del 1992 que vista des de baix no atrau gaire, tret del darrer llarg sota un sostre espectacular, però que quan t'hi poses, cada llarg resulta bonic.
La via ens resulta ambígua; en primer lloc pel nom, ja que els més joves de la cordada pensen que això del "taco" fa referència als antics tascons de fusta. Què sinó? En segon lloc,  la manca de ressenya -no havíem consultat l'excel·lent que en va fer Parce- fa que intentem seguir fil per randa la foto del llibre "Mont-roig" i clar, no sempre l'encerten.

Al primer llarg comença Vic buscant per les plaques de l'esperó, no troba res, i finalment decideix encarar-se seguint un trajecte més clàssic, començant empegat a l'Albínix, i efectivament, seguint l'evident fissura troba el primer clau. Bon llarg però embardissat, amb una arribada a reunió selvàtica. Segueix ell mateix pel segon, i com li va passar també a Parce, li fem seguir a l'esquerra del diedre -com sembla marcar la ratlla del llibre- i es troba amb un pas dur i de mal protegir. Resulta que des del primer pitó es veu un pont de roca ben gran, que ell no veu i que obliga a fer una petita travessa a dreta i pujar per l'evident i ampla escletxa. Al tercer surto per terreny fàcil, passo la R3 (pitó i spit, l'única que sembla còmoda de tota la via) i segueixo cap al petit sostre; duret i mala roca, amb blocs que fan una mica de por. Escalar cap a endins, i reunió incòmoda sobre un arbret.  Acaba l'Ari per un bon llarg sota el sostre, fàcil però aquestes escalades en flanqueig sempre fan una mica de por.

Potser no és una gran via, però ens ho hem passat força bé. Tots els seu llargs tenen el seu què. Caldria tornar-hi amb un xerrac.


Itinerari

Bona ressenya del Parce

Vic, per aquí no !

L1. Per aquí sí


L2. Per aquí tampoc. Més a la dreta






L3+L4

Ari a l'L5


L5


Fotocim


Lo Xist  (Què beveu?)



dilluns, 8 de febrer de 2021

VIA DEL LLUIS V+ 110m. -PALA ALTA -MOTROIG

 

En aquestos dies de recolliment en família , amb prou temps com per poder fer un pausat bon balanç de la vida i de les dèries personal .

Tot sospesant els que i els per que de tot plegat , he arribat a fer-me unes quantes preguntes.

-Per que has d’anar sempre patint de per  si t’has surtit o no de la via?

-Per que has d’arrossegar pes en estris que pot ser no faràs ni anar ?

-Per que has de partir per si podràs o no podràs ficar una peça mig bona?

-Per que as de témer si en una possible retirada hauràs d’abandonar algunes peces?

-Per que has de sempre neguitejar per si qui ha ficat el grau es un Manuel que no sap graduar

-Per que ascalar amb el cul apret?

Un cop fetes i contestades totes les preguntes després d’uns quants vermuts , crec que he arribat a la conclusió de totes les conclusions  que es poden fer al mon de l’ascalada.

L’ASCALADA LOVE CLIMB ES LA SOLUCIO A TOTS AQUESTOS PROBLEMES.

Per tant i a dia d’avui dono per començada una nova etapa a la meua vida i em declaro ja per sempre mes ASCALADOR LOVECLIMBING.

Per començar aquesta nova vida ens atansem al MONTROIG a gaudir de dues bones vies EQUIPADES amb parabolts  ¡¡¡ com ha de ser collons !!!

Primer farem la mes que preciosa RUIZ BROTHRES , magnifica via equipada com deu mana encara que trobem que als trams fàcil la distancia entre bolts es un xic massa llarga.

Com ja la trobareu piulada al blog no en farem mes menció per tal de no xafar la magnifica explicació feta pel nostre ben volgut Joan Escuer.

Després farem la via del LLUIS entrant per la TEMPS DE NEU , ja que aquest llarg te mes peces fixes que  el primer llarg original de la via.

A la guia lo Juanill diu “via equipada de corte clásico “ , lo de “corte clásico” ho diu per que les xapes son a prendre pel cul una de l’altra i si caus et faràs els clàssics  talls en caure sobre roca punxeguda.

Tot i que la via esta prou be no la inclourem en el mon de LOVECLIMBING , si no es que sou uns masoques i us avingueu a carregar ferramenta de complement.

A destacar el primer ( que no vam fer ) el segon , lo tercer , l’últim i sobre tot la baixada.

AU ¡¡ GORA LOVECIMBING!! SENSE XAPES NO HI HA VIDA.

MAGNIFIC 1º LLARG AMB LES XAPES UNA MICA LLUNY

MAGNIFICA I EXPOSADA ENTRADA A LA R1


MAGNIFIC I EXPOSAT SEGON LLARG

MAGNIFIC I EXPOSAT ULTIM LLARG

RESSENYA AMABLEMENT CEDIDA I SENSE EL SEU PERMIS PEL JOAN PRUNERA


FOTOCIM

LO XIST








dijous, 4 de febrer de 2021

Arsenalato de Titaponio, 6c (110 m.), Cilindre

Amb aquest nom no hauríeu de tenir massa problemes en trobar entrades de la via a internet, però sols en trobareu una de Restauratacks el 2011. Aneu-hi i entendreu el motiu. El cas és que l'Ari i el Vic hi queden, són locals i no els afecta el confinament, així que jo em limito a fer de cronista.

Avís: la roca en els dos primers llargs és lamentable; tot i això, com estan ben protegits, malgrat que amb burins i algun spit de reequipació, l'escalada és divertida:  intensa, de tibar-hi cap a endins, però guapa. Toca buscar l'itinerari entre els còdols que millor aguantin i procurar no caure contra els rovellats burins. El primer, en grau actual, deu voltar el 6a+, el segon pica més, cap al 6c. Té un problema però, a pocs metres d'on es suposa que està la reunió s'acaben les assegurances. Si no porteu uns quants àliens patireu, ja que sembla que manca alguna cosa. Jo m'hagués baixat del darrer pitó, perquè segur que no hauria portat prou ferralla, però com no hi era, doncs res. Vic li fot i encadena el llarg. Un màquina. Ja sols queda el darrer, 6a+ poc protegit, que també resol l'Ari. A mi m'hagués semblat el més expo.

Bona via pels amants de les emocions sobre roca dinàmica i que potser ha estat massa oblidada, però cal posar-s'hi i entendre com es resolien les coses llavors. Admirable.

Material: Àliens i algun tascó petit/mitjà

Ressenya Cal Gall

A peu de via

Vic a l'L1

Ari en mode leoparda

L2

Reunions a tocar amb  la Desilusió? 

Ari a l'L3

FotoRullé

Lo Xist   (molt art)