Happy Flowers, 6b+ (220 m), Paret de Catalunya, Mont-Rebei

Escalar una via que no apareix piulada per enlloc sempre té la seva gràcia. D'aquesta no trobem res. Oberta pel Sidi, V. Olaya i Luichy el 2015, l'única referència que trobareu és la topo a la guia del Montsec d'en Luichy. La resse us explica perfectament per on transcorre.
És una bona via, on tots els llargs tenen la seva gràcia. Potser la desmereix la quantitat de vegetació que hi aneu trobant a les transicions i en algun tram (pegues de fer-se poc). Escalareu diedres, xemeneies i placa. L'assegurament és escàs, però ben ubicat. Són uns mestres. 
Com per temes  de drets d'autor no us posem la resse,  us explico una mica, per si us animeu. 
La trobeu just a la dreta de la "Voltor feroç" i la "Escorrialles". Vic i Ari s'hi enfilen per aquesta darrera, que és ben bona. Codi i jo fem un brindis al cel. 
L1 fàcil d'entrada, no us cal posar res fins a la base de la fissura. No és fàcil d'escalar, però un bolt en el punt clau us dona tranquil·litat. Grau ajustat.
L2 on anar a buscar la xemeneia té la seva gràcia. Un cop dins, la cosa és més senzilla del que pinta, però cal decisió. Un pitó i dos bolts.
L3 arrenca en diedre, no fàcil, aèri i atlètic amb un únic pont de roca. Es torna xemeneia i un bolt indica el punt d'abandonament cap a la role en un arbre. 
L4 més tranquil. Un pas fi amb bolt i aguantar fins la role amb un parell de pitons
L5 llarg boníssim. Xemeneia que pot escalar-se mode placa amb dos ponts de roca i un que posem nosaltres. Sortida difícil en sostre amb un bolt. 6a molt ajustat.
Canvi de role i un L6 magnífic fins la puta savina. Placa brutal amb 3 bolts i un pitó en els primers metres. 6b+ que podria ser un 6b. Si sou dels que poden hivernar en miniregletes gaudireu perquè la roca és excel·lent i les excursions entre bolts fan menys por. Però arribo a la savina i m'entesto en sortir entre ella i la paret. Com no puc, em dedico a esporgar-la durant un quart d'hora ben bo. La deixo ben bonica i provo. Pas difícil i amunt. Ara veient de nou la ressenya veig que l'opció indicada era cap a la savina morta de la dreta, segurament bastant més fàcil.  Ja sols queda un tram de roca no gens bona, però 2 bolts més us indicaran el camí. A la resse manca un bolt, i un pitó entre el 1er i 2on bolt que em vaig saltar.

Per cert. La pista està en un estat lamentable. 4x4 obligat

Material: àliens, tòtems, Cam#3 i 2xCam#4  (la resse diu repetir el 3, però ens equivoquem i a mi em sembla més encertat)

Ubicació

Vic entrant a l'Escorrialles pel L1 del Voltor Feroç

Codi al seu L2 i Vic al seu  L3

Inici rumbero del L4

I del L5

Fantàstic L6

Fotocim

Lo Xist

 

Todo ventajas, 6b (265 m), Mont-Rebei, Paret de Catalunya

Entre l'activitat subaquàtica i les pluges, ja fa dies que no tasto roca. Així que aquesta proposta de Jesús, amb grau relaxat em sembla prou bé per tornar a agafar el ritme. No me la miro gaire bé, i em sorprèn quan em diu, anant cap a la via, que té molt poc equipament fix. I tan poc: un bolt, dos pitons i 5 ponts de roca en tot el recorregut. Collons. Així que haurem d'escalar vulguem o no.
Ben bona via. Un parell de llargs de tràmit, però la resta resulta excel·lent. I amb possibilitats de posar tot el que porteu. I portem de tot, i molt, a fe de Déu. Predominen els diedres clivellats, alguns amb una mica de desplom, i la roca, en general bona, tret d'alguns trams a controlar.
Els dos primers llargs poden empalmar-se sense massa problema si porteu prou material. No era la meva intenció, però amb les ganes, em trobo sense adonar-me a l'R2. L'únic bolt, estratègicament posat al pas més difícil de l'R4, et dona confiança per resoldre'l sense angoixes. Els dos darrers llargs de 6a, més exigents del que podrien semblar.
Via amb regust Mont-rebeià, ideal per reprendre el contacte amb la Catedral de la Roca.

Material: àliens (no calen els més petits), tòtems x 2, Cam#3 i Cam#4  

Fotos d'ubicació i tracks els trobareu al blog d'en Miki

Ressenya d'en Luichy tunejada

L1

Jesús a   l'L3

Al percal de  l'L4

L5

L6

La meitat de les reunions són així

Fotocim

Lo Xist

Persépolis, 7a (6b ob, 180 m.), Paret de Catalunya, Mont-Rebei

Ens comenta Luichy que acaba d'obrir una nova línia i temps ens falta per acudir amb Ari i Vic. Davant mateix del cotxe, al Prat del Lluís, l'aproximació la fem pel camí de baixada i arribats a peu de paret, la flanquegem. 

Comença amb un L1 ja existent d'un vell projecte. Llarg equipat amb bolts i alguns ploms. Dur, començant fred. Boníssim llarg. Alguns cordinos al bolts ajuden algun xapatge llunyà, i arribada a la reunió distant, però on hi poso un tòtem negre i un alien roig per allò de no volar excessivament. Vic de segon l'encadena. S'ha d'estar ben fort. La resta de la via gairebé sense equipament, però de ben protegir. Alguns trams a controlar, sobre tot l'L4 que encadena també l'Ari, i que presenta roca crostosa al sostre.

Bona via, agradable de fer.

Material: tascons, aliens, 2 jocs de tòtems, 2 Cams#3, Cam#4. I la paranoica per l'L1

Ubicació

Resse CalGall. Aquí en alta resolució

L1

L1

Vic a l'L2

Ari a l'L3

L4

R4. Començant l'L5

Fotocim

Lo Xist

El Cau del Sioux, 7b+ (6a ob, 270 m.), Montrebei

La idea inicial era anar cap a la Tempesta Nocturna, però ens agafa la caqueta de darrera hora i decidim deixar-la per un altre dia i enfilar-nos cap un objectiu més tranquil. La via és ben bona, poc obligada i bastant protegida. Destacar l'L3, 7a+ que es pot escalar amb algun A0,  un L4 de 7b+ (diuen) que azerem sense esme, un L5 boníssim de continuïtat (6c) que es deixar fer amb alguna apretada forta, un avantdarrer que potser algo més del 6c que marca la ressenya, ja que té un diedre on no entren els dits, però que Vic s'encadena, i un darrer llarg amb una sortida de bloc que tornem a azerar malgrat el 6c ressenyat.

Trobem a faltar un parell de pitons, que possiblement ja no hi siguin i no hem vist el bolt del L7.

Material. Tascons, micros, àliens i tòtems.

Ari a l'L1

Inici L2

L3

L4

L5

El cau i el sioux

L7

Fotocim

Lo Xist

NO FUTURE 240m 6a+ OBLIGAT-PARET DE CATALUNYA-MONTREBEI

Ara estic content , poc a poc tot torna a estar al seu lloc la pau i l’ordre manen un altre cop.

El cas es que fa temps va venir a viure a la bora de casa una poca solta coneguda  pel mal nom de la MANDONGUILLA ( feia referencia a la forma del seu cos i a la mida del seu cervell).

El cas es que aquesta dona es venia com a amant dels animals i tenia deliri pels gats.

Es va dedicar , amb la col·laboració en forma de pinso gratis de una mal anomenada  “protectora d’animals”( i dic mal anomenada per el poc respecte que demostren per qualsevol bestiola que no sigui una mascota ) a donar menjar als gats del poble …..te collons pensar que un gat en un poble necessita que l’alimentin….però així es.

Com era fàcilment de preveure , tots els gats de la comarca hi van fer cap afegint-hi a demes tota la collada de nounats que van anar  arribant….allò era SODOMA i GOMORRA , un continuat catxador totes les nit.

Com també era fàcilment de preveure , tota aquella pèste campant sense control , va acabar exterminar qualsevol mena de vida inferior , entre jocs i farteres , a part d’una permanent fortor a pixat de gat per tot arreu.

Sort que la mare natura te remei per a tot i sempre acaba imposant la seva llei , sota la seua infinita intel·ligència i amor per a tots els seus fills ens va enviar una forta crisi econòmica que va fer que a la “amant dels animals”  la desnonessin i aixi els gats , en perdre el bufet lliure , van anar escampant la boira.

I es ara que tornem a tenir CARDEROLES fent niu , SAPETS dels petits dels que piulen , algún ERIÇO remenat pels matolls , TALLAROBES enfilats per les parets empaitant PALOMETES ,PITROIJOS plantats a les tanques mirant de festeijar i demes bestioletes que també  fan molta gracia i falta.

Als autoanomenats amants dels animals….estimeu-los a tots , penseu que una mascota ja no es del tot un animal ,quasi be  es mes un moble viu mes de casa vostra i un animal lliure es millor que no acavi sent mai una mascota o víctima d’una mascota.

LA VIA

Es una via molt bona i estètica amb un equipament bastant testimonial .

El grau obligat deu anar pel 6a+.

Tot els llargs son bonics  ,  el primer i el tercer us faran ascalar els demes sense massa estres.

La roca en general bona o collonuda tret d’algun petit pany , però sense massa problema.

De material diuen fins el Camelot 4 , però si porteu el cinc al tercer pot ajudar, encara que es passa be sense.

Reunions còmodes i ambient preciós amb ombra fins el migdia.

Nosaltres vam netejar una mica i tret del rader llarg esta tot bastant segur.

Es una via molt repetida i es mes que  llogic per l’estil i lo traçat.

 RESSENYA ROBADA AL INTERNET

 PRIMER LLARG ESPECTACULAR

 UNA JOIA EN TOT EL RECORREGUT

 LO SEGON PROU BE TAMBE

 LO TERCER PER XALAR TRASTEJANT

 FEU CAS A LA RESENNYA ALLA ON DIU QUE HEU DE GIRAR-VOS

 QUART .......LO LLARG .....ELL ES LO JESUS

 MOLT MAJO TAMBE

 CINQUE UN ALTRE LLARG PER GUARDAR 

 LA ROCA ACOLLONANT

 LO RADER ES POT SER EL MES FLUIXET PERO NO VAL A BADAR

 GALLALITECIM

LO XIST