dilluns, 30 de desembre del 2013

CAMARASA - Rendisclera de la Maçana -ELS PENJOLLS DE LA REINA 175 m. 6b

Un dia estrany, sortim per sortir , per que la cosa no pinta gens de be . Tapat vol ploure i això acaba fent al final , mati de xim xim i quant vol acabar de ploure baixa la boira…. Cagada l’hem fet …  decidim marxar i de sobte arriben els Víctors , anem a fer un beure i a dir unes bestiades .Les ganes de fer algo ens porten a fer una ullada a la Rendisclera , on  s’ha obert una via equipada  i en arribar al mateix temps escampa i sur el Llorenç …. Ràpid som-hi. Mirant de poder seguir-los el ritme , fem un repàs de les vies d’aquet bonic i exigent raconet de mont. Hem arribat al peu de via de moment encara una mica moll però practicable, deixem passar a la parella de Manolos davant ( sempre es un bon que anar acompanyats de personal com els Víctors , de lo milloret de Lleida sense dubte).

La via es totalment equipada , la roca de tot una mica però suficient , això si bruta i en algun lloc relliscosa , el primer i l ‘últim llarg guapos els altres dos de tràmit . Tota de la roca variada ¡ característica d’aquet  costat del riu .
 Situació
 La resenya del bar de Sant llorenç

 Surt el Llorenç!!!!!!
 Els super Manolos els Victors
 Lo Niko al L1
 Mes amunt
 Lo Niko fent temps al L2
 Lo Paepe a mig L3
 Lo Paepe al L4
Fent equilibrismes al llarg mes bonic
Arrivant al cim

LO XIST:


dissabte, 28 de desembre del 2013

MONTROIG - Agulla dels Pelats -HAPPY CRAK 95 m. 6c - 6a+/A1

Com ja sabeu , i si no ho sabeu jo vos ho conto , Lo Niko es al mon del trepa per les terres de Lleida , com la peixatera  en un poble o barri , n’està al cas de tot…. i mes si es tracta d’una via nova . Em truca… i pregunta amb aquell to i caire , que saps que no es ben be una pregunta , que  mes aviat es una intenció (de vegades semblem un matrimoni de padrins , on amb un determinat  to de veu o una mirada es suficient per deixar-ho tot clar) que si em va be repetir  una via nova que s’ha obert al Montroig , jo tenia la intenció d’anar a obrir una vieta però veient el percal , decideixo fer punts com amb la parenta i afluixar… així un altre cop no podrà dir-me que no a les meues propostes . Dit i fet ens plantem a l’agulla del Pelat i entre la TRENDING TOPYC i la KRAK TAK  trobem la HAPY KRAK la nova proposta del Canito i companyia ,que ara no recordo com es diu … perdo company, uns personatges que raderament estan fent molta i bona feina , aquest any els proposaré personalment per a la CRESTA D’OR.
La via es mol guapa , la trobareu bastant equipada amb parabols , però en trams tocarà ascalar de valent i ficar alguns trastets , bàsicament  friens i sobretot porteu lo quatre .  La roca en algun tramet es justeta , cosa que amb el pas del personal  s’anirà aparellant , mentre això no sigui així, en el segon llarg el que asseguri  haurà de vigilar al company en els primes metres ja que la possibilitat de rebre un regalet es alta . De ben segur serà una via repetida per lo maca ,l’equipament  i  la varietat dels moviments (no com a Montserrat) . Nois com aquestos, dos a cada cantonada. I com diu lo Sergi , a qui no l’hi agradi ….que deixi uns cafès pagats a Cal Jaume. AU! BONES FESTES.
          
Ressenya dels aperturistes
 com diuen al meu poble la boria
L1
  L1
primer llarg i mes boria 
 lo nico al segon llarg
 lluitan al pas clau
 tercer llarg
L3
Fotocim
LO XIST-orra o similar:



diumenge, 22 de desembre del 2013

21 de Desembre de 2013-MONTSEC D'ARES-Paret de la Fontfreda-VICENÇ BERTOLÍN (Variant GALL BADOC) 360 m. V+

 Ressenya retocada del Bloc d'en J.Jover

    La via d’aquest dissabte es presta a sentiments i opinions diverses , fins i tot, podríem dir contradictories. Comencem.

   En primer lloc, la informació que teníem era que la roca no era del tot bona, excepte algun tram. Segon , que el equipament era escàs. Després , una via llarga i apartada del mon amb tots els ingredients per l’aventura. Tot i això lo Tato i Jo decidim anar a fer-la, després del canvi de plans provocats per la defunció de la bateria del “vedo”(cotxe en Caló) del Nico. Volíem anar al Montsec del Estall i ,en comptes d’això, ens en anem al Montsec d’Ares.

    La pista d’aproximació en “vedo” es llarga i cal arribar a una corba molt tancada cap a la dreta on deixarem el “susodicho”. Cal caminar tres quarts d’hora bons, seguint un senderó poc marcat on trobarem, de tant en tant, alguna fita. Hi ha un tronc sec envoltat de pedres al inici de la via, obra dels GALLS de Cerdanyola i de Vilassar originaris de Lleida (hi ha GALLS per tot arreu).

    Aquí ja es comença a intuir de que va el “percal”, però, tot i això, enfilem amunt amb l’esperança de que tot anirà a millor i el mon serà bonic i perfecte (collons amb les utopies)

   Primer llarg , tira que te va. Segon llarg, una merda. Tercer llarg, merda i mitja amb un flanqueig cap a l’esquerra que com te caiguis.... “pinxito”. Quart llarg, un tram bonic i una mica de merda. Cinquè llarg, el mes bonic de la via però trencat a la entrada de la reunió. Sisè llarg, ens equivoquem i en cop d’anar cap a la dreta, Jo , cap a l’esquerra i es que s’hi veuen uns espits lluents i una reunió amb argolla. Es d’un altra via , continuo a l’esquerra i m’enfilo pel esperó. Cagada, no hi ha res de res (com hi ha d’haver, si per allí no hi ha passat ningú) així que lo Sergi, amb el cul ben apret, obre una variant “a equiper” que la podríem deixar en V+ mantingut. Quan acabo el llarg la meva única neurona, s’ha fos. Tinc ganes d’acabar amb aquesta via, miro si podem fugir per una feixa cap a l’esquerra, penso amb els malparits de voltors i en la sort que tenen de poder volar i no paro de mirar l’últim mur de V+ que’ns falta per arribar a dalt. Un cop de moral arriba als nostres cansats cervells en veure que a la placa hi ha tres seguros. Ole! Ole! “aserdo” que te crio i arribada al cim. Plors, abraçades i apretar a córrer per que “lo Negre” se’ns comença a engolir, cal trobar la canal de baixada amb llum, després ja véurem. Ens endinsem a la canal, de veure-hi poc, menys mal d’un frontal que portàvem i d’una intuïció exquisida que ens fa arribar al “vedo” després de dues hores arrossegant-nos per les pedreres i obrint una nova ruta de baixada(o no).
 Inici de via
 Panoramica del L1
 Montsec de Rubies
 
 Lo Tato arribant a R1
 Lo Tato a L2
 Lo Tato no se on....
 Lo Tato al L6 variant GALL BADOC
 Es comença a entre veure "lo Negre"
 Lo Tato al ultim L
Fotocim
    Opinió final de la via: Es una merda, però quan l’acabes penses que no tot-hom te lo “coco” a punt per un “fregao” d’aquestes característiques i això t’omple l’esperit.

   A les “afotos” nomes surt lo Tato- com sempre- i en hi ha poques per que el retratiste no estava per punyetes.

REFLEXIÓ: 

Frase que debería ser frase célebre del siglo:

El principal  problema de  España y de muchos otros países es que quienes eligen a los gobernantes
no son las personas que leen los periódicos, sino los que se limpian el culo con ellos

Autor anónimo pero muy inteligente.
 

dimecres, 18 de desembre del 2013

14- desembre- 2013 - SERRA DE SANT CORNELI- "BON PAS".180M 6a/6b+.




Tal i com deien un dia al Bar lo Sergi i lo Nico (els principals responsables de la nostra aventura): "hòstia sí, aneu-hi que la via val molt la pena, s'ha de caminar, però us agradarà...."
...i així va ser com lo Jaume (que tenia moltes ganes...) va enganyar a lo Miguel Ángel i a lo Roger (del clan "comepiedras") per anar a furgar per aquells andurrials de Sant Corneli (on jesucrist va perdre una espardenya......i la fe); un paredor estil Doll, on t'ha d'agradar molt allò d'ascalar; i si ets gall, més encara.
Vam pagar la novatada. Sí, vam matinar, però vam fer lo gos a l'Hostal del Llac amb lo bocadillo i lo carajillo; i entre titoles i flautes, arribavem a peu de via a migdia.
Resulta que l'aproximació és jabalinera (ens vam enrecordar bastant del Juanito...), els llargs són excepcionals, on ascalar resulta un plaer tant pels dits com per la ment; i la baixada....no és de jabalí sinó de búfal cafre. Hem de donar gràcies al plànol de lo Luichy, sinó encara ara estaríem buscant lo cotxe. Ens va pillar lo negre, i sort de la Lluna plena i de lo frontal al front, sinó.....

En resum, via molt recomanable, on segurament estareu sols. Plaer de l'ascalada clàssica, plaer de caminar, de la solitud del cim, de les vistes a la conca de Tremp i a lo Pirineu, ...i un llarg etcètera de les vivències que cadascú té dins lo seu cap. 

A mí, particularment, em va agradar molt; i sembla ser que a lo Miguel Á. i a lo Roger també. Au, sinyors, espero que les afotos us agradin (la majoria són de lo Jaume, qué collons!!).

Salut i Bon Nadal!!! (.... a tothom).  Lo Jaume.
Ressenya cortesia de lo mestre Luichy


 Lo Roger a lo L1
Lo Miguel á. recollint lo L1
Lo Miguel Á. encetant lo L2.
Lo tram durillo del L2, 6b+ "de l'atuen".
Lo Jaume obrint lo muraco del L3
Lo Miguel Á recollint lo L3.
Travessia auten del L3, ideal per a fer afotos
Comepiedras Roger barallant-se al L3
Lo Roger al llarg 4, com Lo Doll.

Lo "quartillo" del llarg 5, lo Miguel Á. barallant-se.
Piant....
FOTOCIM, AL CIM DE SANT CORNELI
Lo Sol se ponia per l'Aragó, i lo negre venia..... S'avessinava baixada de jabalí.....
_____________________________________________

LO XIST:
El dia que passi....que ens agafi lo riure....