Un dia estrany, sortim per sortir , per que la cosa no pinta
gens de be . Tapat vol ploure i això acaba fent al final , mati de xim xim i
quant vol acabar de ploure baixa la boira…. Cagada l’hem fet … decidim marxar i de sobte arriben els Víctors
, anem a fer un beure i a dir unes bestiades .Les ganes de fer algo ens porten
a fer una ullada a la Rendisclera , on s’ha
obert una via equipada i en arribar al
mateix temps escampa i sur el Llorenç …. Ràpid som-hi. Mirant de poder
seguir-los el ritme , fem un repàs de les vies d’aquet bonic i exigent raconet
de mont. Hem arribat al peu de via de moment encara una mica moll però
practicable, deixem passar a la parella de Manolos davant ( sempre es un bon
que anar acompanyats de personal com els Víctors , de lo milloret de Lleida
sense dubte).
La via es totalment equipada , la roca de tot una mica però
suficient , això si bruta i en algun lloc relliscosa , el primer i l ‘últim
llarg guapos els altres dos de tràmit . Tota de la roca variada ¡ característica
d’aquet costat del riu .
Situació
La resenya del bar de Sant llorenç
Surt el Llorenç!!!!!!
Els super Manolos els Victors
Lo Niko al L1
Mes amunt
Lo Niko fent temps al L2
Lo Paepe a mig L3
Lo Paepe al L4
Fent equilibrismes al llarg mes bonic
Arrivant al cim
LO XIST: