Via oberta fa una pila d'anys per l'Òscar, la Marta i el Josep Maria Casals que hem repetit uns quants cops i que -busco, però no la trobo- piulada per aquí.
Tenim tot el corral a la diàspora i em trobo Montse i Emili al bar. Així que avui no obriran res ;-)
La via és molt bona, equipada i reequipada a l'antiga (més aire que assegurances), spits, bolts del 8 i algun pitó. Una mica bruta a trams. No li aniria malament un restyling. I sobre el grau de la ressenya no us en fieu. A algun llarg li hem trobat un cert regust de 6b, per no esmentar l'arrencada rumbera de l'L1.
Molt de temps feia que no tornàvem per aquesta paret. Entre que gairebé tot està enllestit i que l'accés ja no és tan còmode (ja està bé com està), que ens costa més posar-hi el nas. Cercant què fer i que no tinguem al sarró, ens trobem amb aquesta joieta. L'únic estel de la guia no li fa justícia. Oberta per Massana i Solís al 85, no busqueu graus massa homologats a l'època actual, ni tampoc, moltes assegurances. La roca però, ben bona en general. Ja trobàvem a faltar aquest calcari característic.
L2 marca al crux de la via, amb una sortida de sostre protegida per un spit (que renova un vell burí) i obligada en el 6a actual. Gran part dels llargs ben bons, curts, amb relativa poca exposició, i un darrer net i excel·lent.
Les reunions són acceptables. L'R4 no pertany a la via, però allà està i l'hem aprofitat. No sabem si és un projecte que no surt a la guia o què cony és. L'R5 és un trist burí, però amb una bona savina als peus.
Guapa via a l'ombra fins ben entrada la tarda. Val la pena.
Material: àliens, tòtems i tascons
Resse tunejada del llibre "Escaladas en la Noguera", J. Marmolejo i J. Escuer
Aquesta via la precedia una fama de pas dur protegit amb un spit trentagenari i un fantàstic 3er llarg. De manera que ens apleguem el Pepe, l'Òscar, un trepant i jo i anem a veure com està el percal.
El 1er llarg té 3 o 4 spits al diedre inicial, i cal protegir-lo amb un parell de tòtems per arribar a la reunió (en pèssim estat per cert). Al 2on surt Pepe i decideix deixar la feina de canviar l'spit a nosaltres. Prova, però la cosa està dura i ell espès. Allà on tothom diu que no s'hi pot posar res, ell posa de tot i surt com un rei, després de foter-se un bloc als morros, això sí. Jo surto a provar en lliure, i sol li veig color per la dreta de la panxa. Després d'un primer vol (de segon) hi torno i surt. Deu ser 6b+. No sé com collons graduaven abans o a què dimonis equival el VIa de la ressenya. O si s'ha trencat alguna cosa. El que està clar és que l'spit que protegeix el pas les haurà vist de tots colors. El canviem, amb permís de no sé qui, de manera que ara podeu volar tranquilament. El 3er llarg és boníssim. Surt l'Òscar i se'l poleix ràpid. Estem d'acord en que el diedre serà 5è fàcil, però la travessa sota el sostre és un bon 6a o 6a+. Això sí, protegida amb un pitó i un parell d'spits. No fem el darrer llarg i rapelem per la xemeneia Gutièrrez-Ruiz fins a la nostra R1, i d'aquí avall.
De material us caldran friends dins al C#2, repetits, en funció de la vostra alegria protegint el diedre del 3er llarg.
Ressenya del bar
L1
L2. Pepe abans de foter-se un pedrot als morros
El mateix analitzant el pas xungo
Òscar al L3
Sota el sostre i a dreta
Fotocim alegre
Baixant
Lo xist. Compte amb els selfies. Els carrega el diable
L'escalada tampoc s'escapa de les modes i aquesta via ha estat trending topic les darreres setmanes. Quan t'hi poses entens perquè, és una via per gaudir de valent. Luichy ha de baixar a Lleida i ens proposa fer-la. Ni l'Òscar ni jo ens ho pensem gaire.
Els dos primeres llargs són bonics i els dos darrers excel·lents. Tota la via es protegeix bé, i més ara que l'autor/artista (J. Marmolejo) ha posat un pitó al mur del primer llarg, rebaixant el nivell endorfínic. El tercer llarg, tot i de bon protegir, te l'has de currar, i Luichy que hi té ganes se'l treballa bé, tant bé que duent el #5 s'oblida de posar-lo. El darrer llarg és un plaer, senzill i amb moltes possibilitats de protecció.
En resum, un plaer d'escalada neta, amb un grau de bon fer, i si a més vas ben acompanyat, què més vols ?
Ressenya
Òscar encetant el L1
Luichy al L3. Fissura guapa i de col·locació
L4. Fàcil i bonic
Monster-Five. Gentilesa del mai prou apreciat i estimat Pepe
Apa !. Tots contents menys Luichy. Què cony deuria estar pensant ?
