Petit sector d'esportiva on hi havia 3 vies obertes per Juan Gutiérrez (i algú més que no sabem) i a on, recentment, s'hi obren 3 més. A més a més, amb el permís del Juan, s'hi afegeix un bolt inicial a les velles per evitar una bonica morrada a terra.
Roca bona, vies curtes i aproximació nul·la per passar una bona estoneta.
 |
| Ubicació |
 |
| Ressenyes |
Tornem a la paret del Pont a enllestir la feina encetada d’arqueosacalada que hi estem fent per tal de treure’ls-hi la pols a les mes que reboniques vies que hi han i que resten oblidades per la sola culpa de no tenir parapors.
Avui dia si
vols triomfar , el que cal fer es parir vies on els trets que van definir l’ascalada
als seus inicis no hi tinguin cabuda , ves... el mon canvía i ara l’ascalada a perdut
el caire d’esport diferencial , a passat a ser un esport mes qualsevol.....ara
ser ascalador no es gaire mes que com si juguessis al golf o al fumbol.
Avui li toca
la tanda a MANGALEITOR dels mestres Manel Solis i Julian Tolosa , d’història no
en farem per no els coneixem i no sabríem que dir.
Aquesta
vieta s`ha vist una mica afectada per les dèries de la Diputació en el seu
afany de fotre el nas allà on no toca.
Es per això que
al primer llarg hi trobareu un mini diedre , ni el toqueu , aneu per la dreta
per a creuar-lo mes amunt.
La roca en
general es bona i de bon protegir , porteu un joc d’aliens i amics fins al
tres.
La primera reunió
es fa en una feixeta d’on surten varies opcions , la vostra es un pont de roca
que veureu a just esquerres seguit d’un parapor amb el grau obligat , aquí no
mola gaire caure abans del parapor , i després heu d’anar a encarar-vos a un
pont de roca visible en un desplomet .
Nosaltres com a bons Galls que van sense
ressenyes pel mon , vam fer una petita arrencada al dret just a la dreta de la role (6a+) , després a dretes
a cercar uns parapors i ja de cara al desplom , l’arrencada correcta ja l’havíem
fet feia poc i la teníem com d’una altra via , res que som uns cracs del
desgavell...
Bones. Després de la tempesta sempre ve la calma...el que passa és que el corral del galliner queda ple de fang després de ploure. Tot i que no donavem un duro per ascalar aquest dissabte, la pluja va fer una pausa i lo Sol Solet va assecar prou la Paret del Pont per apuntar-nos una vieta que ens faltava al Juan i a mi. Al corral també s'hi va apuntar aquest cop l'amic Salva, soci i puntal també del CEMP de Pardinyes.
La via? ideal per un matí tranquilot amb bones vistes de Santllo. Les inevitables feixotes li resten abientillo, però va bé per a tibar una estona per a veure si encara ens surten los "sis as". L'aproximació és la típica de la Paret del Pont: "no pots ni calentar...", reunions còmodes i millor companyia.
Aquí van unes fotos.
Després de
la PLAER EFIMER i per arrodonir lo dia canviarem totalment de registre .
Anirem a la
nova via de l’AMADEU , a la paret del
Pont , que ara esta en la seva pubertat
, passa que per compte de grans li surten parabolts.
Res a beure
amb l’anterior , es mes crec que per aquesta via s’hauria de crear un grau mes per
sobre del Love Climbing , podria se Sugar Climbing.....
Pot ser es
la via que te mes assegurances per metre
que he fet mai , si fins i tot crec que als de SENDERO LIMITE els semblaria un excés
, a trams de segon en trobareu al terra ficades a cada metre.
De fet no se
si a d’això se’n pot dir escalada , te
mes ferro que algunes ferrades.
Be a cadascú
el que li roti , però us puc ben garantir que aquí el risc es zero o menys , pot
ser es negatiu i tot , es a dir que si hi vas nafrat igual et cures .
Llàstima de
la dèria que continuen tenint per espultir tota mena de vida que hi hagi pels voltants del traçat , continuo creient que la natura es mereix un pel mes de respecte i que per a poder ascalar no cal arrasar d’aquesta manera.
En fi si
busqueu uns petits mínims d’aventura no serà la vostra via però si busqueu l’escalada
comercial en tota la seua lluentor llavors si .
Nosaltres la
vam fer en tres llargs 1+2 , 2+4 i 5 , però
tot i xapant-ne una de cada quatre la cosa frega massa.
Lo primer i
lo segon ben guapos sobre una molt bona roca , després la cosa ja perd verticalitat
i qualitat.
Però de ben
segur que aquí si hi hauran cues , es el que te aixo que en diuen "l’ascalada" moderna....
Amb la boira i el fred no ens atrevim a sortir del bar, així que ens hi quedem dient rucades una bona estona. Al final, ens decidim per anar a fer "love climb" a la paret del pont. Si algú ens diu que en aquest curt pany de paret hi ha una via de 140 m. l'haguéssim enviat al pixem. Codi, Farra i Pepe es queden a fer un parell de més curtes. Amb l'Ari anem a veure si trobem aquesta nova obertura. Arrenca des del mateix camí que porta a les Crestes Sud, i resultarà una agradable escalada, tot i que a tombs, la pedra s'ha de vigilar. El segon llarg té un pas de bloc que no surt de cap manera (probablement se'n vagi més enllà del 6c) però gens obligat. El flanqueig del darrer llarg és ben curiós i s'ha de fer amb paciència per la qualitat de la roca.
Com al final ha sortit una mica el sol, baixem i ens hi posem a la Covid 19. Curta via, però amb un primer llarg ben bonic i bona pedra.
Material: 12 cintes
 |
| Resse Cal Gall |
 |
| L1 |
 |
| A l'A0 de l'L2 |
 |
| L3 |
 | |
| L5 |
 |
| Fotocim |
