Tremenda via de l'Emili i en "Piju" que ja té més de 20 anys (la via, ells també) i encara no havíem gosat atansar-nos-hi. Molt bona en tot el seu recorregut, atlètica, quasi sempre roca excepcional i algun tram en què cal "reflexionar". I és clar, el temps no passa en va: l'equipament, ja de per si, no massa abundant, s'ha anat perdent i deteriorant. Els 3 pitons que falten a l'L2 han pujat l'obligació: oblideu-vos de l'A1; caldrà escalar des del darrer pitó a l'spit de sortida. El mateix passa a l'L4, on la manca d'un pitó obliga a navegar per una placa no massa fàcil (6a). I també ens trobem un pont de roca a l'L3 que no aguanta una caiguda, tot i que, afortunadament, aquí es pot protegir bé.
Tots els llargs són bons, però cal destacar una bavaresa a l'L3 boníssima i un mur (V+), sortint del sostre de l'L4, que és la pura definició del paradís vertical.
A parer nostre, la manca d'algun equipament ha pujat l'obligació; ja no és possible cap A1 a l'L2 i, per tant, aneu-hi ben sobrats al 6b si no voleu pillar. Probablement, els llargs parells siguin els més psicològics -sort que li han tocat a Vic-. El que són les coses; fins ara, l'estratègia de repartiments de llargs sempre la feia l'Ari. Avui, sense el seu ajut, ens ha sortit bé: casualitat. Ari, espavila que et trobem a faltar.
No ha estat fàcil, però no tan complicat com ens esperàvem. Un somriure d'orella a orella ens delata: tot encadenat i cap al bar.
Emili & Piju forever.
Material: àliens (des del blau), tòtems i Cam#3
 |
Resse tunejada. Els de la foto, malgrat ho semblin, NO són els galls
|
 |
| Recorregut |
 |
| L1 |
 |
Vic a l'L1
|
 |
I ell també encetant l'L2
|
 |
Iniciant la bona bavaresa a l'L3
|
 |
Sortint de la bavaresa
|
 |
Vic a l'L4. Complicada navegació fins el sostre
|
 |
Ara ja, gaudint del paradís
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist (llarg, però paga la pena)
mentre puja el video
