dilluns, 28 de setembre del 2015

26 SETEMBRE 2015 -Peña Rueba-LORENZO ORTAS 365 m 6a Obligat

Ara que es temps de parlar d’identitats i sentiments , trobo que es el moment  d’explicar-vos quins son el meus.

Els uns que si som Espanyols…els altres que si som Catalans… i el cas tot i que em sento mes proper als segons  ,per una qüestió d’història compartida al llarg de mes temps  , no acabo de sentir-me del tot còmode amb l’invasor, uns i altres ens van imposar la seua llengua , lo llatí , i la seua religió …es queixaven de que per ser-ho els perseguien i a nosaltres ens la van fer empassar  pel broc gros .

Gracies a ells vam perdre la nostra llibertat, la nostra llengua i la nostra religió la única verdadera .

Diria que ara tinc allò que en diuen síndrome d’Estocolm i el fet de l’impossibilitat de recuperar la cultura ja perduda per sempre mes , aplatada el meu sentiment de rebel·lió contra les forces d’ocupació , ara ja som pocs els que recordem les nostres veritables arrels i segurament seriem la riota de tot hom per reivindicar el que realment som i hauríem de poder continuar sen.

Jo el que realment sento es que soc un IBER ILERGET i tot el demes m’és imposat.

Au segur que a mes d’un li coura el que dic i penso ,però es el que fan el invasors , un cop t’han conquerit es creuen que el que es teu ja es seu i no tens dret a opinar diferent.

LA VIA

Una flipada de via …per nosaltres una de les guapes de la zona , rocam del millor variada de passos , de les que del lloc  tenen verticalitat no sempre continuada  i un equipament generós en tot moment .

Creiem que es pot recomanar sense embuts sempre que el 6a el toqueu mig be.

La pista per anar fins la paret comença a tenir algun punt on caldrà vigilar si porteu un vehicle baixet.
La baixada  còmoda i equipada amb unes vistes dels MALLOS acollonats….un racó de mon preciós tot i que comença a massificar-se.


 RESENYA DE L'IL.LUSTRISSIM MESTRE

 COMODA APROXIMACIO 

 SIMPATIC PEU DE VIA

 PRIMER I SEGON LLARGS EMPALMATS....ELS LLARGS... NOSALTRES NO

 LA ROCA DE PRIMERA I VARIADA DE PRESSES

 AMB LLARGS ESTETICS I ORGASMICS

 LA GALLADA AL FONS

 VERTIQUALITAT GARANTIDA 

 AMB TRAMS DE MES RELAX

 UN LLARG DE SORTIDA A CIM PER FER BABARELLES

 CREC QUE SON ELS MALLOS

CREC QUE NO HI SON DEL TOT

LO XIST



divendres, 18 de setembre del 2015

5 de Setembre de 2015-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-NORMAL 90m. V

Ressenya Made in LO GALL

   Hola majos. Us preguntareu per que collons piulem una via que ja la ha feta, fins i tot, i segons les males llengües, lo Mariano Rajoy. Eh? Eh?.....
   Pues la piulem per que tot-hom la fa per on no toca, quan es va re-equipar, el primer llarg es va fer mes per la dreta d’on va ara i es que abans pujava quasi per l’espero, aprofitant les sabines i matolls.
   El segon llarg s’ha endreçat una mica cap a la dreta en el seu inici i es que abans hi havia mes bosquet que ara. 
   El tercer, i es aquí on hi tenim l’ull de GALL, pujava recte fins una fissura-forat on s’hi posava un clau, es veu encara prou be el seu emplaçament, i del clau es feia un pas horitzontal cap a la dreta ,ben espatarrat de peus, i amb la ma dreta anar palpejant la paret fins a trobar una fantàstica presa que no es veu però que hi es.
   Ara es puja en diagonal a buscar la canal-diedre , ja que hi ha un parabolt just davall d’on abans es posava el peu dret que dèiem abans. Si voleu tornar-vos escaladors intrèpids, pugeu recte amunt des de la segona reunió a buscar el parabolt de la sortida directa, allí ja veureu on s’hi posava el clau i aleshores amb decisió – “con un par de huevos”com diria el Juan- flanquejar cap a la canal.
   Apa! Ara ja no podreu dir que no ho sabíeu.

Heus aqui el reportatge fotogràfic amb la aparició estel.lar de la penya de Cervera encapçalada per l'il·lustre Pep:

  Primer llarg i Penya per dalt
  Mes Penya
  Mes Penya i lo Lluis al L2
  Un munt de Penya
 Mes Penya
  Lo Lluis a R2 i Sabina chuli
  No se qui i el Lluis a R2
  Lo Lluis al inici del L3 i Penya al cim
 Lo Lluis fent el flanqueig original
 Lo Lluis depres del gran pas
 Fotocim

LO XIST: 
Un gorrión natural de Bilbao, vuela velozmente por una carretera.
 
En esto que pasa un motorista y le da una hostia de esas que te cagas, sin querer con el casco. 

 
El motorista se da la vuelta y tras ver que el pájarito aún respira, se compadece  de él y se lo lleva a casa.
 

Lo mete en una jaula estando aún inconsciente y le coloca un poco de agua, un poquito de pan y el tío se marcha a currar dejándolo allí, todavía inconsciente. 

 
El gorrión comienza a volver en sí, y medio atontado mira a su alrededor..., ve el pan, ve el agua, ve que está rodeado de barrotes...! Se lleva las alas a la cabeza y grita:

 
- ¡¡¡CAGOEN LAHOSTIA!!!
- ¡¡¡CAGOEN LAHOSTIA!!!

 
¡¡¡A QUE ME HE CARGAO AL DE LA MOTO!!!
 

dimecres, 16 de setembre del 2015

Voltor Feroç. 200 mts 6a. Montrebei. Paret de Catalunya

Em sorprèn que hi hagi gent que després de molts anys trepant encara mostri les ganes de sempre, i tingui el cap ple de nous projectes. Avui quedo amb el Leonardo Da Vinci de les ressenyes, Luichy, en un lloc on mai he escalat, la Paret de Catalunya a Montrebei. Un pardillo en la seva primera a la paret de Catalunya, mentre que el col·lega sumarà la seva 70 i pico ruta a Montrebei. La ruta és bonica, no massa difícil, molt neta d'assegurances tret del darrer llarg, i amb roca de qualitat, diguem-ne, heterogènia.

L'aproximació a peu de via surt des del Pla del Lluís, en direcció Est, pel corriol que  puja al Grau de l'Onso. Anem deixant la via a l'esquerra fins arribar a prop del peu de paret, on s'abandona el corriol i es ressegueix a l'esquerra el peu de paret.

La via està prou ben descrita pels Caracoles Majaras aquí. Té dos spits en tota la via, i uns 7 o 8 pitons, quasi tots al L6. Es pot protegir bé (friends fins el #4 i tascons), i les reunions solen ser en vegetació robusta. Bastant directa i prou sostinguda. Els pitons no els vàrem emprar.

I el descens fàcil, sortint a la dreta, com si anéssim al WC, i a buscar el corriol d'abans, baixant pel Grau de l'onso, que el trobarem equipat amb algunes sirgues noves.
Situació de la via
Ressenya

Luichy al L1. Bona roca al seu inici. Després malament

Sortint del tram de 6a del L2


El mestre treballant. Com veureu, no va fer ni una foto. Empra igual la càmera que els camelots del #5. No sé si em deuria fer algun dibuix

Al L5

Panoràmica ... 


... i fotocim. Creieu que cal xist ?
                                                              loxist
Tres borrachos salen de un bar y piden un taxi.
El taxista vio que estaban muy mal, así que cuando entran en el coche y al momento de encender el motor, lo apaga y dice: “¡¡LLEGAMOS!!”.
El primer borracho le paga, el segundo le da las gracias, y el tercero le da una bofetada...
El taxista, sorprendido, pensando que el tercero se dio cuenta del engaño, le pregunta: ¿por qué me ha pegado?
El borracho le dice: “¡¡Pa que no corras tanto, loco, que casi nos matamos!!”.