LO GALL: CAMARASA-RENDISCLERA DE LA MAÇANA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CAMARASA-RENDISCLERA DE LA MAÇANA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de febrer del 2023

Promete, promete, 6c (150 m), Rendisclera de la Massana (Tamok)

Montse i Emili inicien l'obertura per la xemeneia d'entrada, ja fa un parell d'anys, i es conclou ara. Els hi ha quedat un recorregut poc "comercial", una mica allunyat dels seus estàndards, resultant una via més complexa del que puguem preveure.

Trobareu una mica de tot: llargs molt bons com la xemeneia inicial i les dues fissures superiors, i també, algun llarg cutre i algun altre brutot (perquè no els hi donem temps a netejar). La xemeneia és difícil, particularment pels que no estem avesats a aquesta mena d'escalada, i a cops, exposada. Un xerrac no ens hagués anat malament; fa molt temps que no s'escala. Les fissures de l'L3 i L4 són boníssimes. Difícil resulta l'L4, de bon protegir, però amb passos molt fins en lliure. Creiem que el grau és un pèl més del ressenyat a l'original.

L'aproximació és curta (15') però una mica salvatge. Trobareu un cordino per superar el talús al costat de la carretera. La baixada decidim fer-la cap a l'oest; no gaire més llarga que la baixada en direcció al congost de Mu, però més tranquil·la.

Aquí teniu els tracks

Material: àliens, tòtems, Cams del #0.5 al 4

Ubicació

Ressenya original de l'Emili, tunejada

Vic a la xemeneia de l'L1

Canvi de reunió

Pam a l'L5

Fotocim

Lo Xist

dimecres, 16 de novembre del 2016

Direkta Bassi, VI-/A2, 130 mts, Paret del Tamok

Entre que l'Ari portava mono de trad climb (massa bolts darrerament), que no havia estat mai al Tamok, i que li té un especial carinyo a les vies del Marmo, aquesta era l'opció lògica.

- L1 comença l'Ari. Una mica matorral. Poc que es deu fer la via.
- L2. Sort que vaig vacunat de la febre groga d'aquest estiu, perquè la quantitat de merda de voltor és espectacular. La roca tampoc ajuda. Destacar l'arribada a la R2, sortint d'un spit, un pèl expo. Sols hi puc posar un alien. Llarg que surt bé en lliure
- L3. Hi torna l'Ari en mode artifo. El dos primers pitons ja no existeixen, de manera que fins al primer spit caldrà tirar de friends. Entre bé. Ja deu ser A1+ o A2 enlloc de A1. S'ho curra de luxe tirant d'streps. Ho provo de segon en lliure però res de res. Punxo arribant al segon spit. 7a diuen. Jo crec que més.
- L4. Llarg boníssim. Escletxa recta, vertical, amb un pont de roca que de l'has de muntar, i dos pitons. Pot assegurar-se però amb bones distàncies. El passet arribant a la R4.
- L5. Un primer tram de 6b que l'Ari treu en lliure amb 3 pitons i després terreny més fàcil a equipar i gaudir.

De material hem portat àliens, totèms i cams fins al 4. El 4 no cal. Fins al 3 passareu bé. Amb unes 15 cintes us sobraran.

Descens. Pels que no el coneixeu, al sortir de la via tireu recte amunt, a buscar la pista que recorre la carena cap al Serrat del Poll. A la segona torre trobeu el corriol ben marcat de baixada cap a l'aiguabarreig (cartell indicador). Baixeu per les ziga-zagues, i un cop heu descendit 200 mts de desnivell, trobareu una fita que us marca un corriol a dreta (coordinades: 41.909889,0.892341) que us durà a sobre del túnel de la pressa, al costat del cotxe. Deu ser una horeta des de la R5.

Ressenya modificada sense permís de l'autor

L'Ari al L1

Inici L3

Fotocim

Lo Xist

diumenge, 21 de febrer del 2016

19 FEBRER 2016- Paret del Tamok- ROC FM A1-6a OBLIGAT

A Lleida hi han dos colles de grimpaires amb una forta rivalitat…la ELLITE i els GALLS…

Encara que quant ens trobem fem com els gossos…ens ensumem el cul…ens fem bones lleparrades i moltes festes…anem a ascalar junts….fins i tot a obrir junts….comèdia… radera del tot s’amaga una forta rivalitat .

Nosaltres els envegem per que estan mes forts i ells ens envegen per que nosaltres som mes vells.

D’aquet fet en resulta que tot sovint volen pedretes d’anada i tornada i aquesta via n’era una de recurrent…que si no teniu collons de fer-la …que si ja no us aguanteu la cresta dreta…que si la padrina fuma , el cas , i no els hi digueu , es que a nosaltres aquesta colla i les seues vies ens fan una mica de respecte , per on ells passen corrent nosaltres ens hi arrosseguem.

Però tot gall de bon corral no ha de permetre massa temps que quatre pollets els piquin la cresta i en una revolada de valor decidim que ja ni ha prou i cal callar algunes boques.

L’accés , desprès dels túnels de Camarasa i ja a sota de la paret aparqueu i en el punt que el mur de formigó es mes baix , al altre costat surt un corriolet fitat que amb una mica d’intuïció per part vostra us dura al peu del single.

La via ens ha semblat en el seu conjunt un bon viot , molt estètica i d’allò que ara en dieu d’aventura , amb roca de tot , de bona , de no tant, de no gaire i en algun moment concret caldrà vigilar una mica ,però que si esteu bregats en el tot terreny no ha de presentar cap problema.

Semi equipada amb peces allà on toca i exigint alguns moments de decisió .

A destacar lo primer , lo tercer i l’últim …sense desmerèixer els altres , amb ascalada variada, moments de técnica i altres de mes atlètics , ambient continuat en una paret on segurament sereu els únics ascaladors…llàstima del siroll de la carretera de sota.

Segons lo nostre criteri ¡¡¡que te el valor que te!!! creiem que de grau obligat deu anar sobre A1/ 6ª-6ª+ i anirà be portar aquet grau ben apamat per gaudir-la.

Descens, arriveu al cim de la serra , trobareu lo cami i a dretes, viguileu que en mes o menys mitja hora haureu d'agafar un trencall a dretes que vos deixara al costat de cotxe.

Encara que sigui una via de la ELLITE us la recomanarem per lo guapa , variada i entretinguda en la combinació de lliure i artifo.

RESENYA DEL SINYOR FRANCIA

RECORREGUT

ARRENCADA D'A1

LLARG GUAPO

AMBIENTILLO

SEGON

MES AMBIENT

LO MASTER

LLARG ENTRETINGUDET

ELL....ALLI....CONTENT

ARRIBADA A LA R3

LLARG DE TRAMIT

L'ULTIM GUAPAO PER QUE SI

AL PRIMER PASSET

LO CESAR ENCADENANT LO LLARG

FOTOENCARANOCIM

LO XIST

dilluns, 30 de desembre del 2013

CAMARASA - Rendisclera de la Maçana -ELS PENJOLLS DE LA REINA 175 m. 6b

Un dia estrany, sortim per sortir , per que la cosa no pinta gens de be . Tapat vol ploure i això acaba fent al final , mati de xim xim i quant vol acabar de ploure baixa la boira…. Cagada l’hem fet … decidim marxar i de sobte arriben els Víctors , anem a fer un beure i a dir unes bestiades .Les ganes de fer algo ens porten a fer una ullada a la Rendisclera , on s’ha obert una via equipada i en arribar al mateix temps escampa i sur el Llorenç …. Ràpid som-hi. Mirant de poder seguir-los el ritme , fem un repàs de les vies d’aquet bonic i exigent raconet de mont. Hem arribat al peu de via de moment encara una mica moll però practicable, deixem passar a la parella de Manolos davant ( sempre es un bon que anar acompanyats de personal com els Víctors , de lo milloret de Lleida sense dubte).

La via es totalment equipada , la roca de tot una mica però suficient , això si bruta i en algun lloc relliscosa , el primer i l ‘últim llarg guapos els altres dos de tràmit . Tota de la roca variada ¡ característica d’aquet costat del riu .