Soler i Marki deixen aquesta via enllestida aquesta primavera, però deixem passar la calorada per posar-nos-hi. La via és l'spin-off natural de la seva Dr. Jekyll, i com no podia ser d'una altra manera, resultarà més complicada. La transformació resulta evident a partir del L4. Fins a l'R2 comparteixen llargs, així que l'aproximació i els tracks els podeu trobar aquí. (http://logalldeponent.blogspot.com/2023/04/dr-jekyll-6c-ae-6a-ob-295-m-serrat-de.html).
Els llargs L4 i L5, tot i ser 6a ja ens ensenyen les dents, i superada la feixa, l'L7 és el llarg clau. Ben difícil en la seva arrancada (ens falta un pas que no acabem de veure), continua molt sostingut fins a la reunió, amb pocs bolts, però amb capacitat de posar trastes, encara que en situacions compromeses.
Una via ben guapa que cal escalar. No li veiem el 6a obligat per enlloc, així que ho deixarem en 6a+, si més no.
El descens el fem cap al pas de l'Osca (cap a llevant). És llarg i bonic, però creiem que la tornada cap a ponent seria més curta.
Material: tòtems (repetir del lila al roig), Cam#3 i Cam#4 (o repetir Cam#3). 14 cintes pel L2.
 |
| Resse i foto ubicació d'en Marki |
 |
| Pepe a l'L1 |
 |
| L2. 4 pasos d'Ae i 6c fàcil |
 |
| L3. Flanqueix. Se'ns posa la boira fins al final de la via |
 |
| L4 de navegació |
 |
| L5. Gens fàcil amb un inici moll |
 |
| L7. El més difícil |
 |
| Fotocim |
Lo Xist
