dimarts, 26 de maig del 2026

Muricecs, 6a+/A1, (86 m), Sector Kuestelon, Camarasa

Gairebé un any hem trigat a repetir aquesta nova línia d'en Dani Romero i en Roger Navarro. Per la seva orientació, ens la guardàvem per a les calorades que ja patim. 

Ens ha agradat força. Molt poc equipada i amb el grau collat. Obertura de caràcter. Als dos primers llargs, us caldrà navegar i decidir, perquè a cops, solament la pedra netejada us donarà pistes de per on va la via. Tercer molt bo. Fins i tot, el quart ens agrada, tot i que té una roca ben justeta.

La gaudireu si és això el que us va. Qüestió de dur material de sobres, paciència i dedicació. 

L'aproximació la feu aproximant pel sector d'esportiva de La Blanca. Just abans d'arribar-hi, trobareu unes fites a dreta que flanquegen la paret.

Material: Tòtems (repetiu verd i vermell), semàfor àliens (repetir els grans) 

 

Ubicació

Resse Cal Gall

L1

Pepe a l'L2

L3

Codi mode elàstic

Codi a l'L4



dimarts, 12 de maig del 2026

VIA DEL BUNNY 130m. 6B-ROCA BLANCA-VALLDELLOU

 

11de maig, Sant Anastasi, lo patró de Lleida, es un dia que la gent de Lleida aprofita per anar a llocs que normalment estan petats per a no haver de fer cues, Puerto Venècia o Port Aventura son dos dels referents.

Nosaltres com a bons Lleidatans que som també aprofitarem aquet dia per a poder ascalar tranquils, estalviar-nos les aglomeracions i no haver de fer cues.

En un dia tan assenyalat com aquet triem d’anar a la Roca Blanca de Valldellou, estem segurs que essent un dia entre setmana com es hi trobarem poca gent o com ens ha passat  ni a deu, es tot una joia trobar-te tota la paret per a tu i poder anar tranquil sense angoixes a l’objectiu ascalant sense la cridòria d’altres cordades, per que a fe de deu que en hi ha alguns que sembla que estan retransmetent l’ascensió en directe per a tot el respectable.

La via triada es la del Bunny, dedicada a un manolet dels que fan època. No en farem cap mica d’història del noi per que no en sabem ni en tenim ganes.

No tenim ressenya, sols una imatge general de la paret, però per l’estil i el lloc quasi us podem garantir que deu ser del Jordi Marmolejo  amb algun company, un prolífic obridor de les nostres contrades, un referent per a la nostra generació i totes les que han anat apareixent després, un fidel seguidor de l’ascalada neta i un gran amant dels ponts de roca. Personatge que de ben segur ja forma part de la nostra petita historia de l’ascalada a Lleida i probablement a Catalunya i a Aspanya, en fi un crac que mereix menció i reconeixement per la seva estesa feina de descobriments i obertures pel nostre estimat ponent, sense ell l’ascalada a Lleida seria diferent.

Pràcticament tota sobre bona roca o collonuda, sols us caldrà parar compte en alguns petits roglets, tot i que en algun punt us haureu de barallar amb algun que altre matoll.

Si voleu anar tranquils millor ho repetiu tot fins el quatre i si hi afegiu uns tascons ja de collons de mico.

Tant l’aproximació com la retirada, tot i que lògica l’acabareu fent mig a ull, lo camí no es gaire marcat ni de bon seguir.

Del grau dir que es clàssic, es a dir, que si sou dels punyeters, pot ser li cal a tot un plus per encaixar amb l’actual, en quant hi aneu en parlem i el fixem plegats, ja direu.

Tots els llargs tenen lo seu però pot ser , tot i ser el que te mes grau, lo tercer es el mes dolçet  i dir també que la part de 6b us la podeu saltar anant per l’esquerra.

Molt poc equipada, la majoria son ponts de roca i en hi ha alguns que ja començen a fer cosa de mirar-los, però no patiu per que es de bon amanir si aneu prou ben carregats de ferramenta.

En fi a nosaltres ens ha agradat força i si li sumes la aproximació, la baixada i el preciós i feréstec lloc on es troba us quedarà un magnífic dia d’aventureta. 

 

En aquesta piulada de la veïna "Amics del Galayar"  trobareu el track d'aproximació i retirada 

 

 

Resse Cal Gall
 

PEU DE VIA MARCAT

ARRENCADA FLAMENCA

ARRIBANT A LA R1

MAGNIFIC SEGON ENCARA QUE DE MAL FOTOGRAFIAR

LO TERCER

AL TALL DEL LLARG

FOTOCIM

VISTA GENERAL DEL SECTOR


LO XIST




diumenge, 10 de maig del 2026

Agulla del Cabirol - Esportiva

Al final de l'Aresta de l'Isard (Agulla del Cabirol), Lady Cacharrito i La Rubia ens obren 4 vies de "caire" esportiu. Això vols dir, equipades amb bolts, però si agafeu tòtems petits (fins al lila), ben segur que els posareu en algun lloc.

Les vies són boníssimes, les quatre, amb una roca, en general, collonuda.

L'aproximació la feu des del pàrquing de Disblia, pujant pel corriol a esquerra que trenca a pocs metres del pàrquing i que va resseguint l'aresta de l'Isard. Camí una mica emprenyador en la seva part final. En 15' hi sereu. 

 

Ressenya Cal Gall

 
Vistes de l'agulla, l'aresta i el Cilindre

Pepe a La Barra de grafit (6c)


dilluns, 27 d’abril del 2026

GERRERS OSAGE 75m. 6a-Ae ( 6c+)-CANAL DELS PELATS-MONTROIG

Ens arriba per les xarxes la ressenya d’una nova obertura a la canal dels pelats i com que el neguit es qui ens remena hi hem d’anar a fotre el nas de seguit no fos cas que la treguin i ens quedem sense poder-la fer, també hi ajuda el saber que potser serà l’últim cap de setmana que la calor ho permetrà. 
 El mateix que pensem nosaltres ho pensa mig país....en quant hi arribem ja hi han un parell de cordades i una n’és d’uns Galls dels que ascalen i no piulen ni que els matin, son mes Gossos que Galls.
 Per fer temps farem una mica d’esportiva al sectoret que hi ha a tocar, mentre passem l’estona apareixen mes Galls, lo Juan, lo Jaume i lo Marc i els malparits ens passen al davant, redeu , on anirem a parar, ja no hi ha respecte ni entre companys, gentota se’n diu de gent així.
 Un cop tot hom ja hi es enfilat es la nostra.
 Diu la ressenya que es una via semi-equipada, podríem dir que realment es una via quasi equipada o quasi semi equipada, amb un parell d’amics petits per al tercer o una mica de morro es passa perfectament.
 La roca es de bona a collonuda, sols cal parar una miqueteta de compte al tercer.
 Les reunions una mica incòmodes, es per això que decidim empalmar lo segon i el rader.
 El primer A0 ens surt i creiem que lo de 6B+ li està be, lo segon sols el proba lo César de segon i diu que del 6c+ no baixa. En A0 es passa be amb alguna estirada, si us la voleu estalvia dúieu una tramposa o alguna ascaleta.
 La baixada evident de tornada a la canal. Després decidim quedar-nos una estoneta mes fent esportiva a la part del sector de tocar de la via que es a l’ombra i passem fred i tot.
 En fi, una vieta que pel seu tarannà dolcet segur que es farà mes que la majoria de les que trobareu per la zona.


LO JOAN I LO MAMERTO

LO JUAN I LO JAUME

LO CESAR A PUNT DEL MARRO

LO JESUS 

FENT EL PENA PER LES PARETS 

RESSENYA ORIGINAL RETOCADA

LO XIST



diumenge, 19 d’abril del 2026

Sector Estació, Sant Llorenç de Montgai

Lady Cacharrito i La Rubia,  obren un sector nou de vies equipades i Pepe s'hi acobla amb propostes seves semiequipades.

La roca sols ser bona, tot i que van saltant crostes de tant en tant, i tampoc totes les preses s'han d'agafar. Així que us trobareu un sector selectiu, no apte per a tots els gustos, però ben equipat; de manera que no us caldrà patir gaire. A mi m'han agradat totes les que he fet.

Les vies semiequipades són una altra història. Fàcils en general i amb algun bolt quan la cosa es complica. Ell us dirà que són les millors de la comarca, sols superades per la "Formigonera Digital". Ramon us dirà que són rostolls de proximitat. Jo em decanto per la primera opció.

Ressenyes Cal Gall

 
Aquí teniu el track

   

Joana en una de les primeres de l'esquerra



Emili a "Perquè els homes viuen menys, 6b+/c"


Lo Xist

 


 

dimarts, 14 d’abril del 2026

La vida no me da, 6b+ (155 m), Paret d'Escales

Recent apertura d'en Luichy i César Suelo que aprofita el poc que queda a la paret. Malgrat tenir la sensació de fer el borinot d'escala en escala, es gaudeix prou. Roca molt bona, grau un pèl amable, però no us enganyeu, alguns bolts, quan la cosa volta el 6a, no són a prop. 
Divertimento en el darrer llarg, que podeu fer en mode esportiu (té anelles) i marxar per la feixa.
Sols us caldrà un grapat de cintes


Resse Cal Gall


 
Pepito al primer llarg

I al segon

Amb Codi arrencant el 3er. El millor

Podeu sortir de la via per les escales, com fa Pepe, a fer bones fotos :-)

Codi i Pepe arribant  a l'R3

Curt darrer llarg. El feu en mode esportiva i marxeu per la feixa

Lo Xist (Blockade or piracy)

 


 

dimarts, 7 d’abril del 2026

VIA VICENTON DE TEJERO 95M. 6a+ OBLIGAT-RIU BLLANC-VALL D'ISABENA

 

Preparem una estada per la vall d’Isàbena, pujaran l’Emili i la Montse, també s’hi apunten lo César i l’Elvira.

El primer dia anem a repetir un mes que bonic viot del Luichy del que no us en explicarem res donat que el mestre està preparant un revisió de la guia de la zona i no li volem xafar la guitarra , així li haureu de comprar.

De baixada parem a Casa Custòdio a fer un beuret , mentre som allí apareix lo Vicente i decideix seure  amb nosaltres a fer-la petar, al poc ens deixa anar que ja te cent anys....lo César que ja porta un parrell de birres, es fot les mans al cap i mostra molt interès per com es fa per arribar a fer-los. Lo Vicente ens fa un petit repàs de la seua vida del que uns en farem cinc cèntims:

-Va fumar “animaladas” fins al 79 anys.

-Va beure de tot i sense massa miraments fent especial menció al vi, al conyac i al guisqui.

-Va menjar de tot i molta carn de caça.

-Altres temes que per respecte no tocarem aquí quant era de visita per Barcelona a visitar a sa germana.

Però per mi, de les moltes i bones coses que ens va dir, la floreta principal va ser.

-“Els vicis son dolents per al cos, però son bons per a l’anima”

Res, tot un personatge amb molta vida i ben aprofitada, tot un màquina.

I es arrel d’aquesta curiosa i simpàtica xarrada que vam decidir que es mereixia una via, i com que l’Emili te el radar sempre en marxa per al tema de buscar línies per les parets, aquell mateix dia ja s’havia agullat aquest traçat. Dons au, som-hi.

Com que no hi anireu us en farem una petita explicació per si de cas, no fos que, algú mostres un mínim interès.

A la carretera A-1605 agafeu un trencall que va a Espés, aparqueu al tercer revolt i d’aquí surt un caminet que en deu minuts us durà al sector d’ascalada esportiva , un cop al final del sector trobareu una corda fixa horitzontal i la resseguiu fins a trobar la reunió del primer llarg (un parabolt amb malló i un altre amb anella), d’aquí rapelet de 25m i a peu de via. Un cop feu cim, rapel de 35m i tornareu a ser a la corda fixa per a des-fer el camí. Es pot anar caminat al peu de via però es mes enredat i anguniós.

Bona roca o espectacular , el primer i lo segon una mica de tràmit per poder arribar ascalant a l’objectiu , que en resulta ser un bon tros de llarg que us transportarà a Montrebei per formes i sensacions......

De material un joc d’aliens i un d’amics fins al sis , lo primer equipat amb parapors i ponts de roca i els altres dos a protegir.

SOLS COMENTAR QUE AHIR DIA 19/05/2026 EL VAN ENTERRAR AL POBRE.......


APROXIMACIO

RESSENYA

CORDA FIXA AL FINAL DEL SECTOR ESPORTIU

PEU DE VIA, PARAPOR VISIBLE

LLARG FINAL

FOTO CIM

LO XIST







 

dijous, 26 de febrer del 2026

Mònica Molina, 6a (50 m), Paret del Pont

Mentre Ari (que avui té un dia de 24 hores, el primer en anys), Pepe i Jesús se'n van a la nova del Juan, amb Codi i Ioli ens atansem a la nova obertura d'en Jimmy, Roger i Dani a la Paret del Pont. Després ens intercanviarem les destinacions. 

La via té la seva gràcia. Equipada per dalt, obliga en el seu grau, amb alguna protecció relativament llunyana i roca "discreta" en el primer llarg. Lluny del concepte "love climb" de la majoria d'equipades a la Paret del Pont.  

Ressenya dels aperturistes

 
1er llarg. Controlant la pedra. S'escala lent 

Codi i Ioli 

Codi al segon



Lo Xist