dilluns, 31 d’octubre del 2022

MIRALL CORCAT 150m. 6c ( Ae 6a obligat)-PORTELLA BLANCA-MONTSEC DE RUBIES

 

Estic amuïnat veient com les costums i la cultura de casa nostra s’estan perdent per la forta pressió d’alguna gent i de noves formes forasteres.

Per ficar un exemple lo Jalogüin s’està cruspint la nostra castanyada , el vi ja no es beu jove...ara ha de ser reserva o gran reserva ¡¡mariconades!! I no se’t acudeixi treure’l en porro per que t’abatanen i et tracten de pagessot.

Pero el que mes em dol es lo del nostre ofici , ja quasi no sents parlar català a les obres , no busquis un plom que no saben ni el que es  , ja no trobaràs cap pastereta ni cap pasterot ( si fins i tot ni el corrector no sap ni que existeix).

Tot ha canviat massa rapit , l’altre dia érem al carrer fent una rassa per a que tots vosaltres pugueu cagar amb bona comoditat i en passar la cambrera del bar al que anem a fer lo cafetó matiner, tots els meus companys es van ficar ben drets amb les eines a la ma  fent-li un preciós passadís tipus túnel  i en arribar al final amb tota l’educació que et donen quaranta anys d’ofici li vai deixar anar.

-¡¡Si tens la mateixa gracia amb la pala que caminant el llogo de manobre ara mateix!!

Mentre ella marxava amb una rialla de complicitat mes que contenta per la poètica floreta rebuda d’una colla de clients agraïts......una volada de noies que voltaven per allí i que ho havien vist tot van començar a esbroncar-nos tractant-nos de tot , amb molta poca solta , molta mes mala llet i fent gala d’una boca ben bruta llançant-nos unes paraulotes que ni goso escriure aquí.

Dons avui dia representa que elles son les que son les ben educades i nosaltres els talossos  malparlats......ja no entenc res d’aquest mon tant modern.

Avui anirem a RUBIES a la PORTELLA BLANCA que no pas al Peladet Occidental collons ( intenteu imaginar-vos a un autòcton fincant-li el mot occidental a qualsevol zona....ehh que nooo?? dons això RUBIES ).

Hem triat la MIRRALL CORCAT de la ROSA ESTALELLA i lo JORDI BESORA , una bonica i estètica via que passa per ser de les mes exigents del sector.

La via es nova i encara una mica tendra i bruta en alguns pocs llocs.

Bastant equipada , amb un joc de tòtems serà mes que suficient.

Lo grau no es lo del GRAU esta una mica mes colladet , si li fiqueu un + mes a tot ja us quedarà un grau com lo del GRAU.

La roca es collonuda tret del quart que passa a tenir la roca una mica a controlar i ser el mes exposat , sense arribar a ser terrorífic.

 Per baix la cosa  va de placa i al mes que preciós rader de desplom amb continuïtat.

Per poder fer com a grau obligat lo 6a que marca la ressenya agafeu pedal i tramposa.

Aquesta segur que si tindrà moltes repeticions tot i que no es un Love climbing de llibre.



PRIMERES CAGALERES

AQUI JA CAGALERES A TORT I A DRET

VOSALTRES MATEIXOS

 AL TRAM DE 6C...6C APRETADET O Ae 

LA TRAVESSA DELS DEUS...ALS QUE T'ENCOMANES DEU SER

AQUI PREGANT ALS DEUS DE NO RELLISCAR

PARE I FILLA

LA FILLA UNA MAQUINA

RESSENYA ORIGINAL

FOTOCIM

LO XIST





dimecres, 26 d’octubre del 2022

La madre que me parió, 6c (200 m), Terradets. PERILL !!!

Poca cosa trobem d'aquesta via tret de la resse  i que Ioli ens la recomana; així que cap allí anem. Oberta per Tronko i M. Segarra, sobre la ressenya la cosa ja pinta dura.
Entre la Cràpula i la Delincuentes veureu un spit a 10 m. de terra que us indica per on puja. El primer llarg ja pinta xungo, però resultarà boníssim: dos spits, un pitó i prou, sobre una roca collonuda i escalada atlètica, entre fissura i placa. Abans d'arribar a l'R1 trobo un pitó i un pont de roca llaçat d'un enorme bloc, i ruc de mi, em penso que allò és la role. Puja l'Ari i continuem el segon llarg. Sols pujar-me al bloc, sota el sostre, la sento cridar: resulta que m'estava enduent el bloc i ni me n'adonava. I aquí acaba la via: muntem un ràpel del pitó i abandonem un tascó. Hem tallat la llaçada del bloc per evitar ensurts,

A casa, mirant millor la resse, sembla que el bloc s'escapoleix una mica per l'esquerra, de manera que ja ho sabem, hi haurem de tornar amb la lliçó apresa. Però el bloc, molaria llençar-lo.

Sortim vius perquè avui, senzillament, no tocava. Així que a tall de teràpia, ens n'anem a fer una via del Juan -La via del Llop- que encara no l'havíem fet.

 

Resse d'internet

 
L1, i prou




Lo Xist


Res com els amics


dilluns, 24 d’octubre del 2022

LA GARROTXINA 6b ( 6a+ obligat) 190m.-PUNTALS D'AGER-MONTSEC D'ARES

 

Ja queda molt lluny el temps en que baixar del montsec d’ares es feia una mica a ull pel fet de que el camí no era massa marcat.

De fa ja bastant temps que ara ja es fa per bons camins amb una traça mes que marcada  per la garbera de gent que hi ha transitat a mes d’una bona quantitat de fites.

L’altre dia mentre baixàvem comentant aquest fet comencem a trobar marques de pintura blava a les fites i algunes mes escampades pel camí a mes d'una curiosa gran quantitat de marques de pintura d’un taronja llampant fins i tot a trossos cada dos metres.

-Que collons es això?

-Es per que els que corren emprenyats no es perdin.

-I qui son aquestos que corren emprenyats.

-Uns que mentre corren runen (runar=deixar ben clar que estàs emprenyat a més no poder mentre ensenyes les dens ben apretades i a l’hora també  fas sirolls amenaçadors que així ho demostren).

-Clar , els que runen....runers.....lògic.

Mentre anàvem baixat pel camí vam entendre la gran quantitat de perills que aquestos curriols amaguen i la lògica preocupació dels que els hi munten les curses per que no pregon mal.

Ara us en farem una petita mostra de les recomanacions que nosaltres faríem als munters dels runers per que la cosa quedi com cal aprofitant les ja mundialment conegudes senyals de transit.

-Marcar els revols perillosos , marcar l’alçada de gàlib quant hi ha un abre per sobre del camí , marcar la diferencia de nivells fet quasi constant en tot el camí , una senyal de caiguda de pedres dels singlos seria mes que aconsellable , alguna senyal de ferm en mal estat de tant en tant també faria la seua feina , recordar repetidament també que el ferm por ser relliscós , a l’hivern la de boira i neu també seria adient , la de prohibició d’aparcar en el camí mes que necessària per estalviar topades , algun carril lateral de frenada d’emergència cada 100 metres i marcar al terra on es pot avançar al contrari i on no.

L’altra seria que l'organització fiques a cada runer  un adult coneixedor del terme que el portes de la maneta  i així estalviaríem feina i calers.

LA VIA

Avui anirem a fer-ne una de nova als puntals , aquesta vegada es obra del JOSEP GRAU i de la NURIA PUIG .

La via es diu la GARROTXINA , sense ser una via apretada si que te un cert compromís.

Poques assegurances fixes i de bon aparellar amb ferramenta , el quatre si el porteu el podreu fer anar però si no el duieu tampoc es imprescindible.

La roca una mica de tot , cap pany de tremolera però si us demanarà atenció en alguns rogles , em fet caure alguna coseta , res obrir els ulls i cap problema.

El pas de la via es entrar-li , un pas de 6b a prop del terra amb tensió fins a ficar la segona assegurança , l’assegurador haurà d’obrir be els ulls , aquí lo de 6a obligat no ho tenim massa clar, després la cosa ja afluixa.

Del grau direm que el grau del GRAU esta be de grau , es un grau com el grau d’avui dia.

Si hi aneu no trieu els llargs parrells , son els mes lletjos.

Be una via que no morirà d’èxit però si us farà passar un mati en solitud en un lloc preciós.

Nota : fer una crida a veure si algun artista en la matèria monta un curs de fer ressenyes com deu mana per que el nivell actual esta baixant fins a nivells vergonyosos.








SITUACIO

RESSENYA ORIGINAL 

CADA DIA QUE PASSA FEM MES LLASTIMA COLLONS!


LO XIST

 

diumenge, 16 d’octubre del 2022

El Francotirarock, 6a (115 m), Sòcol del Mont-Roig

Pam i Pepe ja tenien la primera ascensió d'aquesta via nova de Montse i Emili, al costat de la "Perdón por lo malo". No varen sortir gaire contents, però com no ens refiem gens del criteri de Pepe -una mica més del de Pam- ens hi posem amb l'Ari.

Doncs resultarà que la via ens ha agradat. Els dos primers llargs són molt bons, tot i que el primer cal vigilar una mica amb la roca a l'inici. El darrer és més delicat i cal parar més compte amb els emplaçaments -no sempre fàcils- i algun tram de roca.

Per acabar el dia seguim pels trams superiors de la "Perdón por lo malo" amb dos diedres de luxe. No sense desencadenar el darrer diedre amb un perfecte vol contra el tòtem taronja. Ara la fissura està neta com la patena.

 

Material: àliens (des del blau), micros C3, tòtems, Cams #0.5 al 3

 

Ressenya original

 
L1

Ari a l'L1

L2


L2

L3

Ari a l'L4 de la "Perdón por lo malo"

L5

Montse i Emili en una pròxima obertura


Fotocim

Lo Xist



dijous, 13 d’octubre del 2022

Magic line, 6b (45 m), per la Via del Nus, 6a (120 m). Sòcol del Mont-Roig

Avui quedo amb la Lyn, que fa dies que no escalem plegats i com està sortint d'una lesió li apeteix fer alguna cosa curteta.  La idea és provar la nova del col·lectiu DKP, "la via del Nus", però resultarà que a l'alçada de les vies d'esportiva del Solàrium, segueix la mateixa línia de la ja existent "Magic Line", de M. Solis i D. Garcia, oberta  fa un pany d'anys.

En som fans de les vies DKP; ens agrada com equipen i el respecte per l'entorn que manifesten, però aquí no l'acaben d'encertar. Uns 4 primers llargs que et duen de la carretera al Solàrium, i dels quals sols se n'aprofita l'L2, un 6a de currar-se'l que trobem bastant enfangat. Arribats al Solàrium, la cosa canvia radicalment; una fissura magnífica s'enlaira recte amunt, i entre una munió de parabolts de les vies del seu voltant, roman neta sense cap expansió fins a la reunió a 45 m. Suposem que en obrir la via del Nus es devien pensar que estava verge i van tirar amunt. S'ubica una nova reunió a 20 m. amb dos spits i continua el llarg fins a arribar a un punt on la fissura s'encega. Aquí hi posen un pitó -suposo que no han vist la reunió vella, dos metres a l'esquerra i no es veu- i segueixen amunt a buscar ja terreny senzill.

Entenc que ha estat una confusió i no passa absolutament res. Segur que ho acabaran arreglant. És lògic equivocar-se i molt lloable acceptar-ho i rectificar. I si a més a més, aquest enrenou ens serveix per descobrir vies magnífiques que semblen haver quedat una mica en l'oblit, doncs oli en un llum.

El cert és que aquests 45 m. són excel·lents; prou mantinguts, però de bon equipar fins a l'actual pitó. Allà pot posar-se un bon tascó per sota, i un tòtem blau amb dues lleves per sobre i protegir l'arribada a la reunió (equipada amb maillon per rapelar), així que decidim mantenir la vella lògica i passem del pitó. Clar, si no veus la role, tirar amunt per la fissura cega ja requereix una mica més de jeta.

Sobre el grau de la Màgic Line, diria que tira més cap al 6a+ que cap al 6b que li posa la guia del Montroig.

Sortim per a dalt en un llarg de 50 m per terreny fàcil fins a una savina amb cinta, i baixem pel camí de la Cova del Tabac.

Material: àliens, tòtems, tascons i Cam#3

 

Itinerari

 
Ressenya original tunejada

L2

Magic Line

El pobre pitó

Lo Xist







diumenge, 9 d’octubre del 2022

Perdón por lo malo, 6a+ (190 m). Sòcol del Mont-roig

Sort que la Montse no la tenim a ple rendiment perquè, tot i així, no donem l'abast amb què estan obrint amb l'Emili. Avui li toca descansar, així que l'Emili ens ensenyarà les dos darreres obertures que tenen al sòcol: "El Francotirarock" i "Perdón por lo malo". A aquesta primera hi van  Pam i Pepe, mentre que amb Emili ens n'anem a la segona.

L'aproximació es fa com si anéssiu a "La Perla Negra", "Indis de ponent", ... i seguim a dreta a passar per sobre de les tanques. Trobareu una corda fixa, potser instal·lada per a les obres.

"Perdón por la malo" és una via excel·lent. Malgrat que té els dos llargs centrals normalets (d'aquí el nom), el primer i els dos darrers són molt bons. I particularment l'últim diedre, probablement un dels millors del sòcol: net i vertical.  El penúltim llarg és un diedre molt més fàcil, però pareu compte amb l'arrencada; no pot protegir-se durant uns 5 metres -a no ser que porteu un Cam #5- i us jugueu una esquenada a la lleixa.

Retireu en un ràpel de 60 m. a la feixa que travessa una particular escletxa i us deixa a la feixa, al final de la "Francotirarock". I d'aquí dos ràpels de nou a les tanques.

Material: Tòtems i Cam#3  (Cam#5 opcional per a l'L4)

 

Ubicació

 
Ressenya original

Pam i Pepe al peu de la "Francotirarock"

L1

Emili a l'L2

L4

L5

Primer ràpel

Variant "Orzowei" de l'L1

Fotofeixa

Lo Xist