Després de la tempesta...arriba la calma, 7b (6b ob, 175 m), Paret de l'extrem, Mont-Roig

Poca concurrència avui al galliner: Jesús, que sols fa que criticar vies parabolades, se'n va amb Anna i Laura a fer-ne alguna; Pepe i jo, que sempre fotem a parir vies obertes per a dalt, ens hi posem en una on el primer llarg s'ha obert així. Potser un dels secrets d'una existència equilibrada sigui el de saber conviure amb les pròpies incoherències.

Vic tenia entre cella i cella l'amenaçadora placa d'inici, i ni curt ni ras, l'obre per dalt i aprofita l'avinentesa per seguir per un traçat bonic fins al cim. El resultat són dues vies en una, de caràcter molt diferent.

Un primer llarg difícil, equipat, obligat, on ens cal una bona paranoica per escalar entre bolts. Ni plantejar-nos encadenar-la, està molt per sobre del nostre nivell. La dificultat es concentra en els primers bolts. Una roca, a cops dubtosa, em fa volar abans d'un xapatge i en resulten uns bons 8 metrets de viatge; sort que és ben vertical. Per superar el sostre ens caldrà un estrep, però no ha estat la part més complicada. D'aquí a la role, fàcil, però el fregament de les cordes, malgrat haver-les gestionat bé, el fa una mica pesat.

La resta de llargs són ben diferents: plaents, bona roca en general, assegurats on cal i amb bones possibilitats de protecció. La via va aprofitant algunes reunions de la "Lara" i alguns bolts de "La serp de dues cares". Particularment bo el darrer llarg, amb un pas central no gens obligat que no surt: bloquero.

La podeu baixar en 4  ràpels: de L'R5, pugeu uns 10 metres per terreny fàcil a buscar el primer ràpel de la "Lara" -recentment reequipada per Òscar i Marc-, i d'aquí aneu a R4, R3 i R1.

En resum, una via que us ofereix possibilitats diverses. Si us voleu estalviar guerra, podeu escalar qualsevol dels llargs que teniu a l'esquerra i que us duen a la feixa. Si voleu tempesta... ja sabeu. 

 

Material: àliens, tòtems, Cam#3, estrep, "paranoica"

Ressenya d'en Vic

L1

Pepe a l'L2

L3

Inici de l'L4

L5

Fotocim

Lo Xist

ELS TRES ATEUS 200m. 6b+(6a+obligat)-PARET DE L'EXTREM-MONTROIG-UCRAINA

 

La Carme de cal Roig es una molt bona dona i de les d’abans.

Be el cas es que li han muntat un porter automàtic .

L’altre dia li vaig anar a porta les claus de casa nostra , la truco al nou porter tot esperant la seua veu pel nou aparell , de sobte la sento com sempre per sobre el cap , miro hi era com sempre mig abocada a la finestra aguaitant qui la trucava.

-Carme soc jo lo Pèpe , que porto les claus.

-A puja puja que t’obro.

-Carme com es que no fas anar lo porter?.

-Es que m’agrada veure qui es.

En aquell moment vai decidir no atabalar-la explicant-li que el que te es un vídeo porter i que si va despentinada o en bata , igual que sols ho veus tu quant surt per la finestra també sols ho veus tu quant surt per la tele.

LA VIA

Randonàe del kuestélon per arribar a la pàret.

Bona engalomada del kurtika en bona rut amb roca esbunik i  guérnill al 50% amb miquetilla del tasenglar i mixting per trinacar les roles.

Va de ringanos amb algun rómual a les pliaks i ganda als dísblias

Trincareu miot a les gursions  i  mes vidilla quant pogueu pillar catx fent txúrfio amb els frenchis.

Roles de guaps per fer el puperranc quant aneu gardiaks.

Trobareu lolaes del  tibansiau i d’anar fúndi , guesdelons mes del sobregan , als disblias millor na buli  rasbides. , us caldrà fer lo triburci per no pillar l’amboxtor.

Si aneu pats millor no feu lastir , poc brillo i per sort encara cap bren a fet galistraeta .

Fem puuu del  mataets , sols portem rogasdro , rasbides garbaix a fer dividual ursio amb trastraguet del litrostar.

Traducció :

Us farà ascalar en roca bona i roca dolenta .

Lo tercer llarg molt brut i trencadot.

Una via amb caràcter que no us deixarà indiferents.... o si.

Be , lo millor es que hi aneu.

LO PRIMER EL MES DUR

ROCA DOLENTA ALS PRIMERS METRES

LO SEGON UNA MICA DE MORRO

LO PARCE FENT LO MANDOBLA

LO TERCER.......NO EL DEFINIREM.....

VERTICALITAT CONTINUADA

AQUI JA MILLORA LA ROCA

AMB GURSIONS 

L'ARRIBADA AL CIM TAMBE APRETA LO CUL

FOTOCIM AMB MANOLO DE VISITA

RESSENYA ORIGINAL

LO XIST

TOT I QUE NO TE CAP GRACIA LO FILLDEPUTIN

PSMV, 7a (170 m), Paret de l'Extrem, Mont-roig

Farà un any que ens hi vam atansar amb Pepe i vam haver de retirar de la R1 per la pluja, després d'una lluita salvatge contra el primer llarg. Avui som una bona colla: Pepe, Jesús, Ioli i Ester se'n van a "la serp de dues cares" i amb Ari i Vic ens hi posem.

És una bona via. Bona en els llargs centrals i molt bona en els dos llargs extrems. Com ja em conec l'L1, li assignem a Vic. De fet, si algú de nosaltres el pot encadenar és ell. Bastant ben protegit, però amb un off-width postural difícil. Passos d'encastament i arribada a reunió amb una figuera que dona pel sac. Porteu guants. Vic se'l curra de debò i l'encadena. Fem conya dient que si ell l'ha encadenat no deu ser un 7a. Però i tant si ho és. I gens fàcil. De fet serà el llarg filtre de la via. Malgrat què digui la ressenya, el grau obligat volta el 6b, sobre tot si el que va de primer no posa cap friend (com és el cas). Cosint-la a friends, 6a/A1 potser, o una mica més.

L'L2 és molt més fàcil amb una sortida amb sostre que es pot protegir bé i algun pas de V+ finet. Però l'arribada a la reunió no la veig i en munto una  sortint de la placa en un pedrot. Serà bona opció per evitar el fregament. Ens adonem que hi ha una corda fixa per terreny embardissat per arribar  a la R2 i fem el canvi de reunió.

L'L3 se'l fa l'Ari per una bonica xemeneia i després, entrant a la placa "00" de la Pau Ranger per terreny de 6a gens fàcil. A protegir amb cura. Continuarà ella pel excel·lent L4 que és una fissura neta de bon protegir i roca molt bona.

Guapa escalada sobre territori Salla que sempre fa una mica de cague. Aquesta escanya però no mata. I cap al bar que els col·legues ja porten vàries rondes.

 Material: àliens, tòtems, Cams: 3 i 4, 15 cintes, guants de fissura 

Ressenya tunejada

 

Tots cap al coll d'Orenga

Vic reposant a l'L1

En ple percal

L2

Els companys a "la serp de dues cares"

Ari encetant l'L3

L4

Foto-percal-sexual

Foto-bar

Lo xist

Pau Ranger, VI- (180 m), Paret de l'Extrem, Mont-Roig

Sempre m'han agradat les vies de Tonet, però aquesta serà l'excepció a la regla. Encara que fumiguessin els primers 3 llargs, continuarien sent d'allò més normal. Ara són exhuberants. I únicament si se li passa la "karcher" a l'arribada a la R3 quedaria un bon L3, perquè està ple de merda. Això sí, L4 i L5 són boníssims. La placa 00 (o posa.li ous) m'agrada tant que decideixo recórrer-la tota fins a trobar la nova via del Salla (PSVM) i em planto a la seva R3. Caldrà seguir la feixa per tornar-nos a posar a lloc. Per cert, a l'R4 (pitó + spit) no busqueu el pitó.  

Aquest L4 té una sortida molt potent (6b/+) però no obligada, es protegeix bé. La placa, malgrat el que sembli, tampoc és de mal protegir, però cal aguantar. El darrer llarg torna  a ser espectacular, i sensiblement més senzill que la resta.

Les poques proteccions fixes que té li donen caràcter, i obliguen a navegar i prendre decisions, de vegades, no encertades. Però és la part bonica d'aquesta escalada. El contrapunt serà la brutícia i els matollars deguts a les escasses repeticions. A la internet sols apareixen piulades de l'Edu, Vic i Parce, o sigui, una clàssica en tota regla. Agafeu xerrac i raspall, i animeu-vos; val la pena.

Material: àliens, tòtems, Cams #0.75,1,3,4, tascons

 

Resse original tunejada

 

Ari a l'L1, després del primer matollar

L2. A punt de trobar l'únic spit. Ben posat en zona complicada

Arribant  a l'R2

Inici de l'L4

L5

Fotocim

Lo Xist

Pepe, Il Gioccondo

Laberint en un temps, V+/A1 (140 mts) + Atlantis, 6a+/A1+ (120 mts), L'Extrem, Montroig

Comencem la temporada al sol amb dues vies que no havíem fet. Laberint és una bona via, però l'Atlantis resultarà encara millor, malgrat els estels de la Guia ens diguin el contrari. L'aproximació la fem pel camí del coll d'Orenga, resseguint la paret per sota, fins trobar la canal de la Gans and Roses, que pujarem sense encordar-nos fins la R0 de la Laberint.

L'L1 de la Laberint ben bé podria ser 6a (pot enllaçar-se amb L2). L2 i L3 de tràmit ens deixen al peu dels els dos millors llargs de la via. L'L4 és una fissura dreta, que no sembla complicada, però que s'ha de protegir fins el primer spit 10 mts amunt. Se l'a curra bé l'Ari, amb una arribada a la R4 força atlètica i sostinguda. Sense necessitat d'equipar, el llarg surt bé en lliure (6c si fa o no fa), però equipant ja n'haguéssim parlat. L'L5 és molt bonic també, amb un final sorprenent.

Per baixar a la feixa de nou agafem els ràpels de la via de la Lara, 10 mts a la dreta (est) trobareu la instal·lació. En 2 ràpels de  menys de 60 mts torneu a estar a peu de via.

L'Atlantis ens sorprèn gratament. Nico (and Cia.) olé vosaltres, quin jetorro que gastàveu. L'L1 és un bon filtre, amb una arrencada en A1 de sostre que es torna a currar l'Ari i que no em plantejo en lliure ni fart de vi. Compte el 6a+ de la resta del llarg. A escalar els 30 mts que us queden de llarg amb un parell o 3 d'expansions, i poca cosa que poder posar de bon fiar. L'L2 és boníssim, creuant la canal de la Gans & Roses, a buscar la reunió  (una mica més amunt d'on indica la foto de la guia), sobre bona roca, vertical, sostingut, amb poques expansions però amb més possibilitats de protecció que l'anterior.  I l'L3 és de pandereta. Roca boníssima i amb una sortida de 6a que et deixa planxadet.

Tornem a rapelar enlloc de baixar pel camí que puja al refugi del xut, perquè trastejant m'ha caigut un àlien i està a peu de via.

Excel·lent proposta per omplir tot el dia escalant, i cap al bar que ja és fa fosc.


Material: Com ens hem deixat els tascons, i la guia fa èmfasi en la seva utilització, portem tots els friends que podem: àliens, C3, tòtems, Cams #0.5, #1, #3, i #4 (aquest darrer solament per a l'L1 de l'Atlantis)

Ressenya de la Guia d'Escalades al Montroig

Ressnya no sé d'on

Ressenya original de l'Atlantis

Laberint. L2

Laberint. L3

Laberint. L4 

Laberint L5

Atlantis. L1

Atlantis. L2

Atlantis. L3

Fotocim

Lo Xist