dijous, 24 de juny de 2021

Júlia Segarra, 6c+ (85 m), Barranc Fondo, St Llorenç de Montgai

Dia núvol i amenaçant pluja, ideal per atansar-nos a dues noves i curtes propostes orientades a sud-oest. Bones vies amb roca entre variable i molt bona, però que amb la densitat parabòlica que tenen, et deixen escalar tranquil.

Comencem per la Gisela Roca, i farem un ràpel (totes les reunions són rapelables) des de la seva R3 a la R1 per enllestir la Júlia Segarra. Espectacular l'L3 d'aquesta primera. (https://logalldeponent.blogspot.com/2021/06/gisela-roca-6a-90m-barranc-fondo-sant.html) Roca regular arribant a la R3, però ben sanejat tot.

La Júlia Segarra té  l'L1 comú amb la Gisela Roca; roca regular a l'inici amb passos fins per iniciar el flanqueig. L'L2 és molt bo; dur, fi a l'inici, més gorilero després amb un moviment dinàmic que no veig a vista, però repetim i surt bé. Prou sostingut durant la seva meitat. I a l'L3 li fot l'Ari de nou al que tornarà ser un bon llarg, amb dos trams gens fàcils, però com us deia, molt protegits sempre.

Material: 15 cintes i a córrer

 

Ressenya original

 
L'Ari a l'L1

Tibant a l'L2

L3

Fotocim

Lo xist

 


 






dilluns, 21 de juny de 2021

GISELA ROCA 6a 90m.- BARRANC FONDO - SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

Bon cap de setmana .... la petita i lo seu manso venen a casa , plou amb coneixement i sense fer maleses , cosa que la terra agrairà , tot i això de la pluja encara ens deixarà fer una vieta de nova creació , lo Marc guanya la primera cursa de la temporada , la selecsion espanyola te un peu fora de l’europeu ,  també diuen que aviat ens trauran el murrió i per acabar de fer gran la festa l’andova del Sanches diu que trauran als POLITICS PRESOS de la presó ,  diu que si un indult que si comèdies.... (  per mi se’l podria fotre pel broc del radera ) però mira tu,  ben mirat ....mal que mal seran lliures.

També a set un dissabte de retornat a velles costums , abans els dies de mal temps , tot hom feia cap a SANT LLORENÇ , i si no podíem ascalar , fèiem petar el dia dient rucades i fent el borinot .

Al final en una petita treva em pogut anar a tastar una nova via del Carlos i lo Xavi.

Una bonica via Love climbing que tot i que el primer i el segon no tenen una roca massa agraïda son de bon ascalar , lo quart de tràmit , però lo tercer es de traca i mocador , plaquero  mantingut en el V+ amb passos de 6a  i amb una roca collonuda que comença amb calcari per acabar amb conglomerat , sols per aquet ja val la pena.

Després la pluja ja ens ha fet fugir amb el llom moll.

No serà mai una clàssica  per que li toca competir amb la seva MAGNIFICA veïna , la mes que ben parida FORMIGONERA DIGITAL.

Sols una pregunta als obridors ¿ realment cal fer tanta neteja al peu de via espultint tota senyal de vida ?


PEU DE VIDA AMB PLAÇA DE TOROS HERMA

RESSENYA ORIGINAL

LO PRIMER AMB TACTE PERO SUPER EQUIPAT

LO SEGON TAMBE CUSIT

PERO DE BON FER TAMBE

LA JOIA DE LA CORONA

BONA PLACA AMB ROCA DE COLLONS DE MICO

ARRENCADA DEL RADER

LLARG DE TRAMIT PER FER CIM

COM QUE PLOIA FEM FOTOBAR

LO XIST



 

dijous, 17 de juny de 2021

Furtius, 7a+ (6a+/A1 ob, 160 m), 2a Agulla de Comalestorres

Ja feia molts dies que no escalàvem amb Luichy, i aquestes calorades són l'excusa perfecta per fer una escapada cap al Piri. Anem cap a una obertura seva de fa molt de temps, no massa llarga, cosa que ens anirà bé perquè la meteo tampoc està gaire clara. Al final aguantarà i gaudirem de condicions perfectes.

L'aproximació és la típica de les agulles de comalestorres: creuant l'envasament de Cavallers i pujant pel Pas de l'Os ens quedarem a peu de la segona agulla. Aquí teniu el track d'aproximació

Furtius és una via ben bona. Bastant equipada amb expansions on és difícil de protegir i neta allà on les fissures perfectes admeten friends de solidesa indubtable.

El L1 té el començament típic de la zona: placa fina i primer bolt a cagar a la via. Va a buscar 2 sistemes de fissures perfectes. Primera de dits, molt difícil i segona més ampla. Els que no en sabem, de fissura granítica, passem fent A1. Els guants haguessin anat de luxe a la segona. L'L2 comença amb uns pasos molt fins a cercar l'evident sostre. 7a diuen, però vamos, ni veure'l per enlloc. També està net de proteccions, però la fissura que el clivella és perfecta. L'L3 és de placa, per diedres cecs, però amb una sortida rabiosa a bloc (7a+) no obligada. I ja, per acabar, l'L4 flanqueja fortament a esquerra abans de pujar. Compte no us salteu el primer bolt, com avui ha fet l'aperturista, i que Déu li conservi la memòria, perquè el que anirà de segon té un flanqueig en baixada, fàcil, però amb un pèndol ben majo.

3 ràpels et deixen a peu de via. Podeu estalviar-vos al darrer si el segon l'encareu cap a la canal que us permetrà arribar a peu.

Material: àliens, tòtems, cams #0.5, #1, #2

 

Ubicació

 
Resse cal Gall. No surten tots els bolts existents. Més info a la guia "Cavallers, Travessani y Aigüestortes", L. Alfonso, 2011.

Luichy al sostre de l'L2

R2

L3


Fotocim amb Pujol
Lo Xist






diumenge, 13 de juny de 2021

Homo Dollianus, 6b (320 m), Paret del Doll

Avui farà una calor important i ens enfilem cap al Doll, a cercar l'ombra de la primera part del dia. Sorprenentment, el pàrking està a petar de cotxes. Tots hem tingut la mateixa idea? Per fortuna a la via no hi haurà ningú; tota per a les nostres dues cordades.

Ben bona via, que ens permet escalar-la gairebé tota a l'ombra, ja que quan el sol comença a pegar-li, els llargs superiors transcorren encaixonat en fondes fissures a recer de la calor.

La via té dos parts ben diferents: una primera més dura, però ben protegida,  i una segona amb menys proteccions, però més senzilla, sense tenir mai gran exposició. Els diedres son fantàstics, a cops de bona roca, d'altres no tant i alguns ben sorprenents. Un itinerari per gaudir, i amb aquesta colla, un no parar de riure.

Per estalviar temps, hem enllaçat L2+L3 i L8+L9 (fent reunió en un arbret abans del pitó).

El descens, al contrari del marcat  a la ressenya, el fem resseguint les fites en direcció sud. Avui en dia, aquest camí éstà ben marcat i et duu directament al pàrking

Material: àliens, tòtems, Cams #3 i #4

 

Resse original

 
L1. Dur arranc (6b) en fred

L2. Jesús en el pas delicat (6a+)

L4. Fantàstica xemeneia. Pepe fent feina

L6. L'Ari en una altra xemeneia, aquesta amb pitjor roca, però bonica adalt


L7. I més xemeneies. Aquesta preciosa, però controlant la roca


Sortint de l'R7

L10. El que més li ha agradat a Pepito

Fotocim


Lo Xist  



diumenge, 6 de juny de 2021

PSMV, 7a (170 m), Paret de l'Extrem, Mont-roig

Farà un any que ens hi vam atansar amb Pepe i vam haver de retirar de la R1 per la pluja, després d'una lluita salvatge contra el primer llarg. Avui som una bona colla: Pepe, Jesús, Ioli i Ester se'n van a "la serp de dues cares" i amb Ari i Vic ens hi posem.

És una bona via. Bona en els llargs centrals i molt bona en els dos llargs extrems. Com ja em conec l'L1, li assignem a Vic. De fet, si algú de nosaltres el pot encadenar és ell. Bastant ben protegit, però amb un off-width postural difícil. Passos d'encastament i arribada a reunió amb una figuera que dona pel sac. Porteu guants. Vic se'l curra de debò i l'encadena. Fem conya dient que si ell l'ha encadenat no deu ser un 7a. Però i tant si ho és. I gens fàcil. De fet serà el llarg filtre de la via. Malgrat què digui la ressenya, el grau obligat volta el 6b, sobre tot si el que va de primer no posa cap friend (com és el cas). Cosint-la a friends, 6a/A1 potser, o una mica més.

L'L2 és molt més fàcil amb una sortida amb sostre que es pot protegir bé i algun pas de V+ finet. Però l'arribada a la reunió no la veig i en munto una  sortint de la placa en un pedrot. Serà bona opció per evitar el fregament. Ens adonem que hi ha una corda fixa per terreny embardissat per arribar  a la R2 i fem el canvi de reunió.

L'L3 se'l fa l'Ari per una bonica xemeneia i després, entrant a la placa "00" de la Pau Ranger per terreny de 6a gens fàcil. A protegir amb cura. Continuarà ella pel excel·lent L4 que és una fissura neta de bon protegir i roca molt bona.

Guapa escalada sobre territori Salla que sempre fa una mica de cague. Aquesta escanya però no mata. I cap al bar que els col·legues ja porten vàries rondes.

 Material: àliens, tòtems, Cams: 3 i 4, 15 cintes, guants de fissura 

Ressenya tunejada

 
Tots cap al coll d'Orenga

Vic reposant a l'L1

En ple percal


L2

Els companys a "la serp de dues cares"


Ari encetant l'L3

L4

Foto-percal-sexual

Foto-bar

Lo xist



dijous, 3 de juny de 2021

Pau Ranger, VI- (180 m), Paret de l'Extrem, Mont-Roig

Sempre m'han agradat les vies de Tonet, però aquesta serà l'excepció a la regla. Encara que fumiguessin els primers 3 llargs, continuarien sent d'allò més normal. Ara són exhuberants. I únicament si se li passa la "karcher" a l'arribada a la R3 quedaria un bon L3, perquè està ple de merda. Això sí, L4 i L5 són boníssims. La placa 00 (o posa.li ous) m'agrada tant que decideixo recórrer-la tota fins a trobar la nova via del Salla (PSVM) i em planto a la seva R3. Caldrà seguir la feixa per tornar-nos a posar a lloc. Per cert, a l'R4 (pitó + spit) no busqueu el pitó.  

Aquest L4 té una sortida molt potent (6b/+) però no obligada, es protegeix bé. La placa, malgrat el que sembli, tampoc és de mal protegir, però cal aguantar. El darrer llarg torna  a ser espectacular, i sensiblement més senzill que la resta.

Les poques proteccions fixes que té li donen caràcter, i obliguen a navegar i prendre decisions, de vegades, no encertades. Però és la part bonica d'aquesta escalada. El contrapunt serà la brutícia i els matollars deguts a les escasses repeticions. A la internet sols apareixen piulades de l'Edu, Vic i Parce, o sigui, una clàssica en tota regla. Agafeu xerrac i raspall, i animeu-vos; val la pena.

Material: àliens, tòtems, Cams #0.75,1,3,4, tascons

 

Resse original tunejada

 

Ari a l'L1, després del primer matollar

L2. A punt de trobar l'únic spit. Ben posat en zona complicada

Arribant  a l'R2

Inici de l'L4

L5

Fotocim

Lo Xist


Pepe, Il Gioccondo