Aquesta via, a banda de ser bonica, té multitud d'enigmes i incògnites.
1.- El primer salta a la vista a la primera reunió, i és la quantitat de "berberetxos" que hi ha. Al cretàcic eren enormes.
2.- No sabem si el nom de la via fa referència als fets que van dur a l'execució de l'activista nigerià Ken Saro-Wiwa. No és que siguem cultes, però com han fet la pel·lícula, ens podem fer els listillos.
3.- Té a veure amb l'autoria de la via. A totes les ressenyes, inclosa l'original, apareix el duet Vives-Ballart, però a la Guia d'Escalades al Mont-Roig diu que el segon llarg és obert per Marmolejo/Garcia. What the fuck !!! O Vives/Ballart obren la via sense passar pel segon llarg, o arriben a un acord de col·laboració no esmentat, o es prenen els llargs els uns als altres o la comencen de forma independent ja que al segon llarg es pot arribar per la feixa. Un enigma més.
4.- Els passos de ganxo del L2 són perfectament cilíndrics. Com també ho són els forats d'algun pont de roca dels llargs superiors. Enigmes de la geologia.
5.- Teníem constància de la darrera repetició per part de Francia/Suka feia quinze dies. Allí s'hi va quedar alguna cosa de material. Ara ja no hi era i la cordada pretèrita no en té ni idea. No hi ha res com deixar material en una via perquè es repeteixi independentment si és ED- o ABO+
Enigmes a part parlem de la via. A l'esquerra del diedre ben visible de la Festa del Paca, un burí a peu de via i al costat d'una coveta marca l'inici. Arrencada fina (6a) i flanqueig a esquerra a buscar la segona expansió amb un sostre que has de trobar el canto bo (6a+). És el llarg més complicat de la via amb algun pas també complicat a mig llarg que es curra Roger tope motivat. Després d'un canvi de reunió sobre la feixa arrenca l'L2. Hi torna Roger que avui es vol guanyar les birres. Gantxeig per arribar al primer spit i un altre per arribar al segon (A1). De segons ho resoldrem en lliure (6b+) parant compte amb la delicadesa de la roca mentre que els gantxos poden servir de protecció ja que queden a canó. Després un tram d'A2, amb un parell de friends ben col·locats i que l'Ari diu que A2 és un pèl massa exagerat (aquests professionals de l'artifo ...). Els llargs més fàcils i menys bonics els faig jo (L3 i L5), poca cosa destacable excepte que aniria bé canviar els ponts de roca. I l'Ari s'endú el boníssim L4, amb un flanqueig salvatge d'arribada a la reunió d'aquells que fan pànic, sense capacitat de protecció i que es resol millor per sota.
En resum, res com la millor companyia per fer uns riures tibant. Aquí sota teniu la secció de comentaris per a qui vulgui esvair dubtes ;-)
Material: 2 ganxos, streps, C3s, aliens, tòtems, cam#2, cam#3 i 15 cintes
 |
| Roger-Ressenya |
 |
| Roger a l'inici del L1 |
 |
| Peu de via |
 |
| Berberetxos a la R1b. De petits i de grans |
 |
| L2. A1 |
 |
| L2. A2 |
 |
| L3 |
 |
| Ari a l'L4 |
 |
| Flanqueig del L4 |
 |
| L5 |
 |
| Fotocim |
Lo xist
1 comentari:
Ui ui lo que me ha dichoooooo....
Publica un comentari a l'entrada