Maneley-Davidson, 6a+ (45 m), Sòcol del Mont-Roig, Sector Solàrium

Ens arrepleguem quatre galles i, com un parell han de marxar aviat, ens atansem al nostre estimat sector Solàrium a fer friki de baix nivell que és el que ens motiva de veritat. Escalem una estona dins de la zona de confort i ens quedem Pepe i jo sols. 

Solàrium té unes poques vies trad, abundantment freqüentades (per observadors)  i ignorades completament per l'escalada. D'aquest grapat, unes poques (potser les millors línies: Gruyère, Gurú) han estat canibalitzades per la conversió recent (2015-16) d'aquesta zona a La Meca de l'esportiva popular de la comarca. I per canibalitzades vull dir que, línies que existien de molts anys enrera, s'han cosit a parabolts; per ignorància o mala fe, no ho sabrem.

I com hem estat previsors i hem arrossegat tota la ferralla, decidim acabar la jornada en una bona i curta línia de dos llargs d'en Manel Solis i D. Garcia. El grau original (V+) en termes actuals, i en opinió nostra, es converteix en 6a l'L1 i 6a+ l'L2. Equipament no n'hi ha. Un parell de ponts de roca podrits. L'R1 està bé (dos spits) i l'R2 (un spit i anella amb pont de roca) l'hem deixat reforçada.  Ens ha agradat força, malgrat la pinta que ofereix des de sota per la vegetació, però el segon llarg és boníssim i, sense ser molt expo, t'has de buscar bé la vida.

Material: tascons mitjans, tòtems, àliens i un Cam#2

 

Ressenya original

Ubicació (Foto del llibre Lleida Climbs)

Algunes de les vies trad del sector

Pepito a l'L1 a buscar els matolls

Víctor (amb Meri) de l'Atmella del Vallés fontent-li a un 7b+ (nosaltres no li fotem perquè se'ns fa tard i ens tanquen el geriàtric)

Lo Xist (Endoll USA tipus B)

 

 

 

Salutació al sol, 6b (30 m), Sòcol del Mont-Roig, Sector Solàrium

I com no podia ser d'una altra manera, acomiadem l'any al Solàrium. Fent friki? Doncs no. Buscant-nos la vida i traient el pols a velles obertures.  Tot i els temps que corren de desequipament sense fre, no ens ha calgut treure res. Aquesta línia roman intacta. El primer pitó ja va avisar als equipadors d'esportiva que per aquí hi havia alguna cosa. També s'ha de dir que la línia no oferia gran atractiu friki -un inici trencat i una fissura no massa compacta- segurament la van mantenir "verge".  No va passar el mateix amb la seva veïna "Gurú", que tot i tenir uns quants pitons emplaçats, la seva bonica línia la va condemnar al frikisme per a tota la seva eternitat -o no, ja veurem-.

Mentre Ari i Edu estan fotent-li a la Gurú, amb Pepe ens hi posem a la Salutació al Sol. Potent inici que en els graus actuals i de la zona es quedaria en 6b. El protegeix un pitó que obliga el seu xapatge. Si no protegeixes abans (no és trivial) et jugues esquenada, rebot i baixada al camí d'aproximació. No serà bona forma de començar l'any.  La resta és més tranquil·la, amb una fissura de bon protegir i una arribada a la role amb un parell de ponts de roca podrits. Edu en canvia un.

La gallada us desitja que tingueu un bon any i, sobretot, molta pau, amor, tranquil·litat i paciència que el món s'acaba aviat. Au, besitos.

Ressenya Cal Gall

Pepito embolicat

Material:  àliens, tòtems, Cams #2 i #3

 

Lo Xist