diumenge, 17 d’octubre de 2021

Directa Estel, 6c (165 m), Canalda

Canalda té una escalada particular; obligada i amb certa exposició. Dins d'aquests paràmetres en trobarem de diferents nivells. Sembla que n'hi ha quatre: fàcils, intermèdies i avançades. El quart nivell és "off-topic": alguna via equipada amb força expansions, que no sembla respectar massa l'esperit de la zona i malament entesa com a introductòria -resulta que és ben bé el contrari, una via que no ajuda a entendre el caràcter local-.

La que ens ocupa està considerada "fàcil"; la mare que els va parir. Sort que portem guies: Edu i Xesco.  Xesco, Vic i Pepe se'n van a la "Víctimes del 92". Amb Ari i Edu ens posarem a la "Directa Estel". La via és collonuda: bona roca, itinerari prou directe, i escalada obligada en el 6a. Predominen les panxes explosives, llargs trams fàcils amb poques assegurances -ni possibilitats de protecció-, i una bonica i difícil placa de 6c per acabar-la que ens requereix un parell de pegues.  

La via no està exempta de polèmica: un posterior reequipament amb bolts sembla que no ha agradat a tothom. Els burins originals no estan molt malament, en general, però alguns bolts -pocs-, alleugereixen l'original exposició al posar-se una mica més amunt, i clar, la sortida de les panxes és més "tranquil·la". Com tot, això és opinable, però la via manté bona part del seu esperit agosarat.

A l'L5, l'Edu s'inventa un arranc nou. Enlloc de flanquejar i tornar a caçar el primer bolt prova -de segon- un sortida directa, explosiva, molt guapa, amb bon canto i que amb bastant de morro et permet arribar al primer bolt. Sort que la caiguda és sobre una feixa d'herba. Quedarà sobre el 6a/+.

El retorn des del cim es fa  carejant a l'est, sense perdre massa alçada fins trobar les fites que ens baixen a la pista que duu a la carretera.  I aprofitem l'espera dels col·legues per omplir les motxilles de rovellons. Espectacular, això sí que ho hem encadenat bé.   

Material: 6 cintes (això ja denota les excursions que hi ha), àlien roig (per protegir el flanqueig de l'L5).


Resse Edu

Resse Parce


L1

Edu a l'L2

L3. De lo milloret

Ari encetant l'L4

L6

L6

Lo Xist




dimecres, 13 d’octubre de 2021

SIOUX CONNECTION 260m 6a-Ae (6b+)-PARET DEL RUMBAU-OLIANA

 

Feia anys i panys que en passar per Oliana i en veure la paret del Rumbau sempre dèiem , collons algun dia ens haurem d’atansar-nos hi a tastar aquest singlo ( cingle en català normatiu , aquet que es va redactar sense consultar-nos als de Lleida).

Dons be , l’altre dia ho proposo i.... ¡ah recollons! tot hom hi va ser d’acord , de tant en tant sembla que també em tenen en compte.

Com que aquesta paret te fama de roca una mica així així com a allò de ves tu , així per dir-ho finament “de merda” i per ser el primer cop , proposo fer xurri climbing i.... ¡ah recollons! Tot hom hi es d’acord.....tanta generositat no acostuma a ser normal , ja tinc la mosca sota el nas , això no se jo si.....pero mira de moment tot rodat.

Fem reparticions de vies i cordades , avui també em tocarà aguantar als vells un altre cop , no tot podien ser flors i violes.

Arribem a peu de via , decidim jugar-nos els llargs a les palletes....però pelletes palletes , les  de palla , que a aquestes edats trempar així com així a la valenta a qualsevol hora ja seria demanar massa.

Be em toca començar , lo Jesús després i lo Cèsar tancarà la feina , i aquí comença el que .

Segons acabem la rifa , lo mangales gira amb els braços creuats , comença a unflar el botet amb el capa acotxat i comença a remugar.

-Mira tu que a mi m´han tocat els llargs  rostolls , que jo volia apurar els artifos , que al primer que es pengi d’una xapa el despengem i ho proba un altre , que ja no us ajunto...

Jo , amb lo bona persona que soc i tot veient que fins i tot ja començava a canviar de color cap a un morat suspitos , en un acte de bona fer i amor incondicional ( be , bo , la veritat es que no em venia gens de gust haver d’aguantar-lo tot lo sant dia empudegat ) decideixo que arrenqui ell i pari de fer el borinot i per que no duia una piruleta que si no també li dono.

I es així dons com comencem d’una punyetera vegada aquesta bonica i mes que prou equipada via.

La via ens ha agradar força , els cinc primers llargs prou verticalots i que permetent ascalar sense cap estres ni compromís.

La roca , tenint en compte lo repetida que es i lo sanejament previ , l’hem trobat de collons de mico , també diré que a aquesta impressió podria ajudar el fet de que portem una temporadeta que no surtim del Doll.

Del grau direm que els 6b ens han semblat una mica regalats , els A0 serien 6b i el segon Ae del cinquè sortiria per 6b+.

La baixada si pareu atenció a les poques fites que hi trobareu ben còmoda , si no anireu a petar al barranc de patac , penseu que lo camí va per l’esquerra del barranc al moment en que es comença a tancar.

En fi una molt bonica via per fer l’ascalador de via llarga i poder obrir llargs sense estres.

Això últim es per que m’antengon la canalla els vells no em foteu ara a parir per parlar així que últimament la gent esteu molt de punxa.



SOLS LI CAL JA LA PIRULETA

MIRA QUE N'ES DE FACIL FER-LO CONTENT

VERTICALITAT SOBRE BONA ROCA

NO ENS VAM SALTAR NI UNA XAPA

PERO LO LLARG MES GUAPO EM VA TOCAR A MI...COSES DEL KARMA

AQUI UNS DELS LLARG QUE LI TOCAVEN A ELL



RESSENYA TUNEJADA


FOTO COLLA DE CARA A LA FEINA

LO XIST





diumenge, 3 d’octubre de 2021

Endollats, 6b (110 m), Paret del Doll

Avui toca col·lectiva al Doll, que encara queden pedres per llençar. Jesús i Pepe se n'aniran a l'Amagatall de Fantasia a perdre's pel sistema de xemeneies. Com es fa això? Ni puta idea; ja us ho explicaran ells.

Amb Ari i Vic decidim fer un parell a la zona de l'Agulla de l'Abat. Enlloc d'aproximar pel camí de baixada del Clot del Miqui, decidim rapelar. Per trobar el ràpel seguiu el camí de sortida de la paret. Pot costar trobar el punt, per això us deixem les coordinades GPS a la ressenya. Seran dos ràpels, un primer amb bastanta diagonal i un segon a plom, caient a l'inici de la Felurian. D'aquí caminar uns pocs metres a la base de la paret. Veure l'inici de via costa una mica, ja que les assegurances estan ben camuflades a la roca. Us ho marcarà un cordino en un arbre. Es pot veure el següent cordino, però poca cosa més. Amunt, més o menys recte, us treballareu l'L1, molt bo, amb passos clau d'adherència en una petita fissura. L'L2 segueix per roca una mica més cutre a l'inici. Una mica difícil i expo arribar al primer bolt. N'hi ha un de trencat abans que us estalviaria un potencial pèndol, però amb compte podreu arribar-hi. Com no veig res a sobre de la panxeta, decideixo vorejar-la, i seguir recte amunt per roca a controlar.  A l'L3 surt l'Ari; inicialment veu 2 ponts de roca sota un sostret i s'hi va directa. Mala decisió, per aquí no és. Resultarà ser una variant que no tenim ni idea de com acaba. Baixa i segueix per l'evident canal de l'esquerra. Arribada guapa i atlètica al cim.

Ha resultat ser una bonica via, però el sol ja fa acte de presència, i la birra ens atreu més que un nou ràpel i posar-nos en una altra. Conseqüència: Vic avui no ha escalat; a veure qui és el guapo que l'aguantarà la resta del dia.  

Material: àliens, tòtems, Cam#3

Ressenya cal Gall

 
L1

L1

L2

L3. Per aquí no

L3. Per aquí sí

Fotocim

Lo Xist




Cada cop més tiesa, 6c (50 m) + Yo los saqué del marcando estilo, 6b (50 m). Cingles de la Llum, Camarasa

Ser un 'agonies' et permet fer moltes coses en poc temps però cap de bé.  I a cal Gall d'agonies n'hi ha alguns. En el meu cas particular, podria dir-se que l'espectre mental ha derivat de l'Asperger de joventut a un THDA més senil.
Però clar, la Montse i l'Emili no estan a l'aguait de la pèrdua d'oli del corral, i acudeixen al sopar dels Gall amb les millors intencions. Entre riures ens comenten les seves noves apertures als Cingles de la Llum, al costat de La Pera, i nosaltres, que podem estar beguts però aquestes coses no se'ns escapen, prenem nota. Però no bona nota, ja que ens oblidem de preguntar què cal de material. Total que hi acudim amb cintes de friki i els àliens de rigor de l'Ari, i clar, a flipar colorins amb els alejes. La idea era fer una mica de puja i baixa, ja que portem al Roc constipat i no l'han volgut al cole.

Són dues vies d'un parell de llargs, ben bones, i una segona amb una variant de sortida. Totes les reunions són rapelables, cosa que us permetrà fer-les en mode "esportiva". S'ha fet un sanejament a consciència, però l'inevitable pols i terra romandrà un temps mentre no plogui fort.

Material: feu cas de la ressenya

 

Ressenya original

 
Traçat

Vic empalmant els 2 llargs de "Yo los saqué del marcando estilo"


Roc aguantat metxa

Lo Xist




diumenge, 26 de setembre de 2021

Directa Nord, 6b+ (80 m) + Sortida Nocturna, V (65 m), Agulla de l'Abat, Paret del Doll

Quan érem crios, els pares que no tenien clar cap a on s'enfilarien els seus fills, els apuntaven a l'Acadèmia Tècnica. No fos cas que el crio se'ls hi desmarxés, de manera que abans de la  universitat alguna cosa de profit tendrien. Allà feies cal·ligrafia (amb plomilla i tinta i lletra gòtica), comptabilitat mercantil, mecanografia, ... Com veieu, tot d'una gran actualitat. Poca cosa de profit, tret de poder escriure en un teclat sense mirar-lo.

Ve a conte, la rucada aquesta, perquè agafo la ressenya penjada al Fbook de la Directa Nord, i llegeixo:
- Directa Núria
- Material: fins al Camalot #5

Doncs ni una cosa ni l'altra. Si algú hagués anat a cal·ligrafia, no haguéssim arrossegat el #4; i sort que no teníem el #5, perquè també l'haguéssim passejat.

No trobareu cap entrada a internet. Per què serà? Barrejar Ullastre i Arrabalí no sembla una bona idea, a priori. La via és difícil, en conjunt i severa al seu L2. Un L2 amb 6 bolts en 40 m que t'obliga a escalar amb molta distància, i difícil protecció intermèdia. Poden passar 4 coses en funció de com porteu el 6b:
1.- El porteu malament. Doncs millor deixeu-ho córrer
2.- El porteu justet. Probable rècord personal de vol
3.- El porteu bé. Passareu entre por i molta por
4.- Aneu sobrats. Direu: guapo llarg i equipat justet. Com cal. Jejeje

Tenim la sort que Vic s'entesta en fer-lo. Doncs amunt. Se'l treu bé, amb calma, però per la cara que ha fet, diria que ha estat al nivell 3. El darrer segueix la tònica, però més fàcil i pitjor roca. Estic convençut que algunes expansions, si caic, obriran l'escletxa i no serviran de res.  

Un cop a dalt, rapelem al collat de l'agulla i sortim per la Sortida Nocturna. Des de l'agulla sembla un sortida bastant miserable, però ens sorprendrà un darrer llarg ben bonic i atlètic. Val la pena.

Bona activitat i enfilem cap a Fontllonga just quan comencen a caure les primeres gotes; tenim sopar Gall. Ja feia un parell d'anys que no ens aplegàvem.

Material: àliens (des del blau), tascons, tòtems i cam#3 (molt opcional)

 

Ubicació

Ressenya del Fbook de J. Marmolejo

Ressenya del Sr. Escalatroncs

 
L1

Vic a l'L2. Sortida expo

L2. Fugint sempre amunt

L3

Cim de l'Agulla de l'Abat

Fotocim

Ari al darrer llarg de la Sortida Nocturna

Ready to go !

Lo Xist


ACDC. Brasil Tour 1985


Apa-li que ja gairebé hi som

dimecres, 22 de setembre de 2021

CEREMONIA CREE 6B-Ae (7a) 100m.-NARIEDA OEST-ALT URGELL

 

Un dia qualsevol a l’oest de Catalunya , terra de gent ferma i mes coses.

Una noia del poble , la Maria Victoria , treballa en un lloc on reben tot lo bestiar mort per treure’n carretades de bitllets a part de greixos , farines i mes coses.

Conversa real...amb personatges reals i amb lo mes que rebonic lleidatà pel mig com a idioma.

-Bon dia , digui’m..

-Hola castissa , soc lo Ramon , m’heu de vindre a recollir un bidell que l’ha dinyat.

-Bon dia Ramon , doneu-me lo RIIA.

-Apunta reina, 9 , 8 , 3 , A d’aspanya i P de Portugal

En aquest moment la Maria Victoria ja es mossega la llengua per no petar-se de riure i mirar de ser mig educada , pren aire i mira de parlar el mes seriosament que li surt.

-Ramon , no voleu dir que deu ser  E d’espanya ????

Després de un petit silenci lo Ramon comença a bramar unes riotes de les mes sorolloses , la Maria Victoria que ja no pot mes s’hi afegeix sense miraments i el dos plegats se les deixen petar per una bona estona , un cop la cosa ja mes tranquil·la lo Ramon mig esbafegant encara contesta.

-Gon seu , acabarem fotent lo camp i encara no sabre com s’escriu !!!!!

LA VIA

No se per que tenia entès que era una via Love Climb , ves tu coses que tu solet t’empesques i no saps ni per que ni d’on ha surtit l’historia , a veure si serà que ja pepejo??

Es una molt bonica via i rapida de fer , que trapiteja per la boníssima roca del lloc.

La trobareu semi equipada amb bones possibilitats de fer li el complement allà on no hi a res , sense se una via exposada no li escau gens això del Love Climb , de fet als artifos us caldrà estirar ben be els braços per xapar el següent si hi aneu sense estreps.

El grau de mena actual , nosaltres diem que l’artifo del segon deu rondar el 7a.

Via preferentment plaquera amb un preciós final mes de braços.

Amb l’informació de la ressenya mes que suficient , poca aproximació i retirada rapida de bon combinar amb les veïnes si els sol no us empaita.

Via per l’estiu , ombra fins les dos , després  us podeu fregir com un ou farrat.

Au potxonets i sobre tot ¡¡¡SALVEM SANT LLORENÇ!!


VISTA DES DE L'APARCAMENT 

LO PRIMER

LO SEGON I AL TALL DEL LLARG

ROCA D'ASCANDOL

MAGNIFIC RADER LLARG

UN LUXE DE ROCAM

COM NO PODIA SER D'ALTRA ....RESSENYA MANGADA A L'INTERNET

LO XIST

AQUEST XIST SOLS ES PER A PALETES
ELS DEMES NO LI TROBARE LA GRACIA.
AIXO US PASSARA PER HABER ESTUDIAT 
COSES DE POCA UTILITAT