Algú ja ha dit que és una petita gran via. Molt bona amb 2 primers llargs excel·lents. I és la pura demostració de la subjectivitat del grau. A escalatroncs la trobareu com a 6b,6b i 6a+. Cap grau en els tres primers llargs coincideix. Nosaltres creiem que el grau de la guia del Montroig és més encertat. I què collons, per això és també el dels aperturistes.
El primer un diedre collonut, amb un petit desplom fi de peus que li dóna el grau i ben protegit amb spits. Al segon surt l'Ari, amb un bon desplom, i que per primer cop a la vida, si ets petit, millor. Torna a estar ben protegit amb expansions. A partir d'aquí ja seran bolts. S'ha de pujar peus i fer una travessa encongit. Al tercer hi torna, amb una fissura de roca mediocre i sostinguda. Llarg final que enllesteix el Marc sense problemes, i que tampoc és lleig per ser un tram de sortida. Tot encadenat com a campions.
I com no hem tingut prou, baixem i anem a fer la Gall Sergi Fa Bon Caldo. Ja que no hi ha manera que l'homenatjat la faci, la repeteixo per enèssim cop, i cada cop que la faig, m'agrada més. Particularment el darrer llarg.
De material, a la NEM, hem portat aliens, tòtems i el C#3. I 12 cintes.
Ressenya de la Guia d'Escalades al Montroig |
L1 |
Arribant a R1 |
Ari al L2 |
I peus amunt |
L2. Sortint del flanqueig |
Marc al L2 |
L3. Compte a l'inici |
L3 |
Marc al L4 |
Fotocim |
Lo Xist
Trobeu les diferències amb la foto anterior |
2 comentaris:
Que sou més sanote i no sortiu fumant... La resta igualets 😂
Només canvia el filtro d' instagram. Per lo demés..idèntics! ;)
Publica un comentari a l'entrada