Avui toca una mica de filologia Catalana ,parlarem de les
diferencies dialectals.
MARC-Bones Henrique , mira que el cap de setmana marxo amb
la família a Salou i necessito algú que em vagi a recordar la granja.
HENRIQUE- Tranquilo Marc , ya me acercaré yo , no sufras.
MARC-Moltes gracies noi.
RING , RING , RINNGGG.....
MARC- que dius Henrique ¿ tot bé?
HENRIQUE- Mira que tu perro está plantado en la Puerta i no
me deja pasar.
MARC- Tu dis-li “tro mecangondeu”
HENRIQUE- “ tro mecangondeu”..... que va pasa de mi cara,
aun se ha puesto más farruco.
MARC- No home, li has de dir amb mes mala llet , torna-hi.
HERIQUE- “TRO MECAGONDEU”........nada tío , ni caso.
MARC- Es que no l’hi fiques prouta sang home.... ja veuràs ,
fica l’altaveu i encara-li el telèfon.
HERIQUE- Vale ya está.
MARC- ¡¡¡TRO MECAGONNNDEEEUUU!!!.........
HENRIQUE- Cojones, ahora sí , se ha aplanado y remena la cola.
MARC- Au ja pots entrar.
La gracia de la historia esta en veure que si aquest fet hagués
passat a Barcelona l’ordre hauria set “TRO
SIT” , però al Pla pocs gossos en saben d’angles i el “MECAGONDEU” esta mes estes i normalitzat , la major part
dels gossos us el entendran si feu anar la dicció correcta.
LA VIA .
Vagi pel davant que he decidit que d’ara endavant totes les
vies m’agradaran.
Feia dies que volíem anar a fotre el nas a aquesta paret ,
fem una recerca per l’internete i sols troben dos entrades , una del nostre
JOAN ASIN i una d’un blog que es diu DESVENTURAS I MILAGROS.
Agafarem la seva informació i cap allí que ens encararem.
Copiant la mateixa forma lírica que els de DESVENTURAS ,
direm que es una via de JOAN CAUBET i companys , nosaltres som uns declarats
seguidors del Joan i la seva visió de l’escalada , tot un referent per
nosaltres.
La via la trobareu semi equipada o poc equipada o pràcticament
des equipada....trieu la descripció que mes us agradi , últimament ja no se quins termes fer anar que ningú
es senti ofès.
El cas es que te un pito i alguns ponts de roca ( podrits però totalment
prescindibles) en els llargs i alguna coseta mes a les reunions.
La roca es prou bona i a estones entre algunes precioses i mes
que necessàries herbotes que us faran companyia.
De material porteu un joc d'aliens, amics fins el quatre i repetiu el tres o el quatre i ja fareu.
El grau l’hem trobat en la tònica del que avui dia es porta
, sols apuntar que creiem que l’arrencada del segon podria merèixer un plus o
dos mes.
L’accés i la retirada son una mica senglarossos , tot i que hi
ha algunes fites es fàcil perdre el camí a estones tot i que sempre veurem el destí
i això permet encarar-se amb fiabilitat a l’objectiu , això si....res de
pantalons curts i aconsellable la màniga llarga. Entre 45-60 minuts segons el
grau d’encigalamenta que us feu.
Ens ha agradat tant la via com el lloc , te un caire com de tranquil
cul de mon preciós , sols que a dia d’avui es troba en un estat de secanot que
fa patir , molaria que plogués una mica mes.
Estem segurs que aquesta zona en poc temps esdevindrà una nova paret del
pont de Sant Llorenç.
Si trobem les ressenyes de les altres vies que sabem que hi han hi tornarem , es una llàstima però al bar de Baldellou ja no hi son els
llibres de la zona.
Si algú te informació i ens la vol passar... el convidarem a una birra.
AU SALUT.
 |
| Aquí teniu un link del track |
2 comentaris:
Hola
Si ens ho permeteu es diu Valldellou, no pas Baldellou. Si us plau no castellanitzem els noms de lloc com han tristament han fet a tota la franja.
Bona, aquesta.
Publica un comentari a l'entrada