dimarts, 17 d’abril del 2018

14 d'Abril de 2018-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-EL ABERRONCHO 90 M. V+

   A “Cal Gall” sabem de tot, sabem lo que son els MASTERS, i no un de qualsevol, no! Si no, els de veritat , els que et poden dur per la vida amb el cap ben alt, sempre mirant on es el pròxim clau, parabolt o cosa semblant on t’hi puguis “agarrar” amb força i seguretat.
   Però nosaltres donem el títol de MASTIR , i us preguntareu : Que collons es això? Pues molt fàcil, es un Mestre de LASTIRS , un GALL que a mes a mes de pujar la corda , ho fa amb mestria i una part de sacrifici (Màrtir) vers els GALLS menys agraciats en l’art de pujar parets.Tenim MASTIRS Il.lustres però com som envejosos no direm noms.
   Es per això que un bon MASTIR no pot renunciar mai al seu títol, ja que s’atorga per aclamació i no es perd mai mes , ni “honoris causa” ni punyetes. 
  A part d’això també tenim molt de respecte a d’altres MASTERS que creiem que son , o han estat importants, en el créixer del Galliner i la mostra gràfica següent així ho demostra. Jutgeu vosaltres mateixos, tot i que com ja sabeu, ens importa molt poc el que penseu.


  LA VIA:

RESSENYA DELS APERTURISTES

   Aquest dissabte el temps ens va donar temps per anar a trepar una mica , previ esmortzament d’un plat de Callos de ternera al Pere de Camarasa (No del meu gust però) ens en vàrem anar cap a la Formiguera a fer la via “El Aberroncho”.
   La paret una mica molla i plena de gent (Lo Pep de Cervera i la seva colla) la via agradable, tot i que al últim llarg em vaig agafar a una cinta (SI, QUE PASSA?) i es que estic fluix de molles.
   Aquí teniu unes fotos del “Evento”:










AVUI TOCA JEROGLIFIC


Que es mereixen els embusteros?
(No us direm la solucio mai)


dimarts, 3 d’abril del 2018

SHAMBALA 6a 120m.-L'ESTREMERA-MONTROIG


Hola Majos/es , avui he tingut una cruel revelació....snif....snif

Avui el meu cos m’ha deixat ben clar que em fai gran...snif...snif.

Avui em anat a fer la via SHAMBALA , per poder ser aviat a casa i així poder fer el degut acte de presencia a taula amb la família en un dia tant assenyalat com es lo dia de la MONA.

Per tal de fer els horaris previstos , a la baixada li em fotut una mica de llenya....en aquestes es veu que jo també m’he S’HAMBALAT una mica mes del compte i encara no se com ni per que , però de sobte m’he trobat tot llarg i ben estes al terra de morros....el cas es que aquells reflexes , tant presents en la joventut , que donen prou com per anticipar , parar les mans en un acte llampec i mirar de parar el cop...
¡¡HAN DESAPAREGUT!!

Sense saber com ni quant ni perquè,  he acabat tot llarg , estàtic i a pes mort , estes a terra amb una bona trompada repartida en general per tota la davantera del meu cos , tal com quant llances un sac de patates a la carreta.

Per acabar d'arrodonir la lliçó , per si a dintre meu podia quedar algun dubte de que la cosa no anava per aquí ,en arribar al bar ho comentem amb la puta canallota...i un tot simpàtic i no sense gens de raó ha sentenciat...¡¡ PEP ET FAS GRAN!!.

LA VIA

L’accés es fa per el camí de la Cova del Tabac i ja quant sigueu al pla , allí mateix a la dreta la trobareu.

El cas es que per  ser una via del MARMO la veritat es que es prou dolceta.

Es  una via discontinua , el que ve a dir que totes les reunions son en feixes i tornat a això de l’edat he de reconèixer que es un fet que cada cop agraeixo mes.

La roca es prou bona en tot el recorregut sols vigilar en arribar a les feixes el que pugui rondar per allí de pedretes i pedrots.

Lo primer tot equipat amb bolts i la resta semi però de bon amanir , els tascons van de conya en aquesta roca.

Del grau direm que si li trèieu un plus a tot quadraria perfectament amb lo grau de la zona, em vist alguna ressenya que a l’arrencada del segon li donen 6b , nosaltres creiem que amb un 6a ja fa prou.

En resum direm que es una bona via , rapida , còmoda , sense estres , amb una aproximació i descens , que tret de la morrada , suposa una bonica excursió en un entorn d’aiguabarreig preciós.

ARA JA SOLS TOCA ANAR A COMPRAR EL JOC DE BOLES DE PETANCA I COMENÇAR A AGUAITAR   RESSIDENCIES.

 RESSENYA MANGADA A INTERNET

 LLIBRE DEL MOTROIG

 PRIMERS METRES DEL PRIMER LLARG 

 TOT EQUIPAT

 BONA ROCA AL SEGON

 25M. UN PONT DE ROCA I UN PITO

 LO TERCER EL MES SUAU

 LO CINQUE LA CIRERETA 

VARIAT 
 AMB BONA ROCA

 FOTOMENESCIM

LO XIST


dissabte, 31 de març del 2018

Diedre Pim-sPam, 6a/+ (75 mts), Alòs de Balaguer

ARQUELEOESCALADA
Hola majos ja es Setmana Santa o com diría lo M. Rajoy “Santa Semana”.
Jo no es que cregui amb deu , però el que si em fa patxoca es pensar que lo Jesús si que va existir , un personatge compromès amb el seu poble , que fotia llenya al poder establert i justament per aixo el perseguien….hòstia això  em sona!!!.
El cas es que l’altre dia em vai enterar que “LAS FUERSAS DEL ESTADO” , quant arriben aquestes dates deixen a mitja alçada la “BANDERA NASIONAL” per retre homenatge al paio aquet tant trempat ….lo que representa que es lo fill de DEU.
També vai vèure un grapat de LEGIONARIOS , que tot cantant allò del “Novio de la Muerte” ,passejaven una creu amb lo Jesús allí clavat….es en aquell moment que em va semblar recordar que van ser els LEGIONARIOS de l'època els que se’l van carregar ¿¿??.
Ara tots el poderosos el ploren i el lloen….mentre que quant era viu el putejaven…passarà el mateix aquí a casa nostra en el futur?
Després surtía la “Semana Santa de Sevilla” i en preguntar-li a uns nois que voltaven per allí que era per a ells la comèdia aquesta , van i contesten que es anar ben mudat ….anar de bars…a fer birres….i menjar….si ser un bon cristià va d’això igual m’hi apunto jo també.
LA VIA
Aquesta via deu ser del 1997 al menys la primera repetició nostra ho es.
La trobareu a les roques prenyades pràcticament a sobre de l'aparcament de la Font de l’ESPADELLA.
Lo camí surt per radera del single de la Font i una mica senglaros fins a trobar un canalot que us dura al peu de via.
Lo primer es facilet però un pel expo al començar , no pel grau si no per la roca en quant toca pujar de peus a la feixeta , i aquí es millor no caure , després ja afluixa fins a montar role amb trastets al peu del diedre , al llarg sols hi trobareu un espit .
Lo segon es el llarg de la via , un diedre dret amb fissura ampla de 6a /6a+ sense cap peça fixa on caldrà portar un parell de quatres i un cinc per anar tranquils  , la reunió montada amb dos espits.
Lo tercer te un començament estretot , amb un parell de representants de la flora mediterrània que la veritat es que una mica de nosa si que fan si , després un clau i a dretes fins la role, nosaltres en veure els caragols dels espits rovellats em decidit rapel.lar des de un bon sabinot una mica mes amunt , amb u ràpel de 55m fins al terra.
Es una via d’aventureta amb una roca força bona tot i que s’ha de tenir en compte que es conglo , s’ha fet poc o res i després també hi ha el tema del PERMAFROST…que es veu que també  algo te a dir…segons diuen alguns entesos en això del conglomerat.
ES UNA VIA QUE NO MORIRA D’EXIT I SEGURAMENT TAMPOC EN VIURA…NO HI VA NI DEU!!!

Material: De tot fins al Cam #5

Track: https://drive.google.com/open?id=1-r_R_mhZkDfYjZ_szFODKoOReOGxeDcX

Ressenya Cal Gall

Ressenya original

Aproximació
El diedre

L1

L2

L3. Ojo tu el que s'ha de fer per escapar-se de casa

R3

Un rapel i llestos

Lo Xist


dijous, 29 de març del 2018

Pedra de Tartera, 6c (155 mts, V+ ob) + La Segona Oportunitat, 6b (70 mts), Paret Bucòlica

Dia radiant dels que no estem acostumats durant aquest hivern. Anem a visitar l'excel·lent calcari d'Espluvins. Gairebé sols. Una única cordada a la Bàlsam de Tigre. Després de fer vàries voltes, ja que tota la carretera té restriccions d'aparcament, ho fem a l'únic lloc possible: la vella carretera que desvia abans de l'entrada del segon tunel.

Pedra de Tartera és un traçat molt equipat, excepte el primer V+ on els bolts allunyen més. Curiosament, el bolt que protegeix el primer pas de V+ està rebentat. Si porteu un alien verd, millor. El 6a+ del L2 és dur i continu. Per a nosaltres, més dur que el 6b del L4 que sols és un pas. El 6c del L3 és bloquero. i caldran dos o tres pegues per treure'l

Baixem i tornem a peu de paret a fer La Segona Oportunitat. La corda fixa està a les últimes. Ens mostra la seva ànima. No m'hi penjo amb massa ganes. Aquesta via té un altre caràcter.  Equipada amb "alegria". Molta alegria i obligada en el seu grau.  L1 amb un inici una mica dubtós per la roca, i un segon tram amb bombo i forats de tibar com un posés. M'hauré de posar la segona cinta com pugui i tornar-ho a provar, perquè si no no hi ha manera.  Això sí, és boníssim, encara que de grau apretadet.  Al L2 Ari se les veu amb un xapatge llarg a mig llarg i el bolt de protecció un metre sota els peus. Mal lloc per caure.

Dos molt vies molt bones, que tot hi ser de caràcter esportiu resulten ben diferents

Material: Sols cintes. Unes 12/13 per a Pedra de Tartera (+ alien verd si voleu oblidar-vos del bolt petat). 9/10 per a La Segona Oportunitat

Ressenya original

L1. Bolt petat

Ari al L1 de Pedra de Tartera

Inici del L2

L2

L3. Passos de 6c

L4. Pas de 6b

L4

La Segona Oprtunitat

L1

L1

L2
Fotocim


Lo Xist