CRAK CRANIUM V-PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ DEL FRANCIA

L’altre dia vai tenir l’oportunitat de sopar amb un bon personatge bregat en mil batalles a la muntanya ,  amb un bagatge que deu ni do , ell es  defineix com un muntanyer d’aquells d'avans dels que han tocat tots els rams.

Com no podía ser d’altra manera ens vam passar tota la nit parlant de la nostra dèria compartida.

Sobre tot l'home es queixava de l’enorme quantitat de gent que avui dia s’hi remena i parlava amb anyorança del temps en que surtir a la muntanya era sinònim de tranquil·litat i solitud.

Mentre fotia a parir la democratització dels esports de muntanya , fet que ens ha dut a una massificació desmesurada per al medi, en va deixar anar una de ben grossa….tant que no vai gosar  ni rebatre’l i es mes crec que te part de raó.

Parlava com a culpables de la innecessària comoditat actual per accedir-hi , dels aparells i roba nous que ajuden massa  i del excessiu equipament de tot plegat en barrancs , ferrades , refugis , taxis , vies , pistes….que li trauen la gracia a tot plegat.

I es llavors ben ences ens els seus raonaments quant amb cara de empudegat  em diu que ell prohibiria els guies de muntanya….¡¡¡que si no tens prous collons per anar a un lloc sol pels teus medis allí no hi has de fotre res . Mira si no el pobre Everest l’han convertit en un Port Aventura els mal parits…vergonya se’n haurien de fer , els turistes a les RAMBLES!!!

I va tancar el raonament dient .AIXO ES FER NEGOCI AMB UN RUIN MERCADEIX PASSANT-SE PELS COLLONS ELS VALORS MES PURS DEL MUNTANYISME.

I llavors tu que li dius???

LA VIA

Tot lleguin la ultima piulada del nostre EDU me’n  adono que jo no avia fet la CRAK CRANIUM que el dia que jo pensava que l'estava fent resulta que era emparrat al que ara es la PUKI NUKI…tinc un sentit de l’orientació una mica espallat..també dono culpa a un paperot que duia com a ressenya una mica indefinit , es el que te ser GALL un cervell massa petit.

Així que com no teníem massa clar que fer i el fet de ser a l’ombra pel mati pos ens hi atansem.

La via la van obrir el LLONS i el CHIU en solo…quins collons.

Ara ha rebut un repàs i hi trobareu  algunes assegurances , ponts de roca.

Nosaltres arrencarem per una variant d’entrada a la ORIGINAL AL ESPERO SUD  que comença a la mateixa carretera amb una entrada equipada de 6b/6b+.

Després un prou bonic i variat  llarg amb roca millor del que sembla  fins una nova reunió  V+, que representa que no es fer  tota la via , des d'aquí la via en qüestió fa flanqueig ascendent  a dretes per una mena de vira.

 Nosaltres surtirem  al cim com recomana l’EDU per una variant del Marmo , HEMICRANEAL 6b semi equipat.

ES UNA BONA OPCIO DE VIA SEMI AMB UN TRAÇAT ATRACTIU I A L’OMBRA.

 RESSENYA CAL CAESAR

 ARRENCADA DIRECTA 

 CRAK CANIUM 

 AQUI CANVIEM DE VIA

 EN AQUEST PUNT LA VIA MARXA A DRETES

 SORTIDA HEMICRANEAL

 LO CIM AQUI MATEIX 

 TORRADORACIM 

LO XIST

Tarde para la ira, 6b+ (6a ob, 180 mts), Puntals d'Àger

Com sols tenim el matí, Luichy proposa algo rapidet. Aquesta és una bonica via, a l'ombra durant tot el matí i que es fa ràpid. Avui fins i tot hem passat rasca. La via està bastant equipada. De fet, sols hem posat 4 o 5 friends en tot el recorregut (L3, L4 i L6)

El L1 no té cap història. Al L2 surt Luichy per una placa excel·lent. Surt del 3er bolt directe al 4at. (6c/+) però hi ha un pas dur. És millor per la dreta (6b+).  El L3 té una bonica bavaressa on s'ha de tibar. El L4 i L5 Luichy els empalma sense  massa història, tret del flanqueig inicial. Jo empalmo el L6 i L7. L6 amb inici desplomat amb molt bon canto, i L6 amb un flanqueig delicadet però ben protegit.

Material: Amb un semàfor d'aliens i un joc de 5 tòtems fins al roig us sobraran la meitat. 12-13 cintes si voleu empalmar. Si no, amb 8 n'hi ha prou.

Ressenya original

L1

L2

L3

L4

L6

L7

Fotocim

Lo Xist

Roc & Roc + Popeye, 7a (6a+ ob, 90 mts), Santana

A les agulles pot aprofitar-se l'ombra fins al migdia. Cap allí (o allà) hi anem amb l'Ari. Ens trobem amb una roca impecable i una via ben guapa. Al L1 surt l'Ari i posa un alien a la sortida, ja que tot i ser fàcil, una caiguda abans del primer spit et deixa 10 mts. avall, just a sobre la carretera. El L2 és un gran diedre que tira enrere, però ben equipat amb bolts. És tècnic, de posar-se bé, amb la màxima dificultat a la sortida (pocs peus i tibar), però surt bé. Lo que ja no sortirà tan bé és el L3. L'Ari li fot sense pensar-se-ho en estil artifo i s'ho curra en un plis. Jo amb un atac d'optimisme li foto en lliure i al primer vol em quedo penjat a 3 mts de la paret. Ara que et baixin, i a azerar com un campió. Finalment el L4 és un bon i fàcil diedre.

Rapelem amb el sol ja castigant-nos i anem a rossegar tot el que trobem a les cares nord dels tunels. A primera hora de  la tarda ens visita Víctor, fem un gèlid bany i a acabar de trinxar-nos als sectors de tarda.

Material: Via equipada amb spits (L1) i bolts la resta. Unes quantes cintes i algun àlien pel L1

Luichy ressenya

Agossarat itinerari

L1

L2

L3

Acabant trinxat el    L3

L4

Arribada al cim

Lo xist (per als  il·literats)

REA SILVA 6A+ - ESPERO DE SANTANA - SANTANA

Que n’és de ben parida l’edat , es com tornar a començar a ascalar de nou.

El cas es que feia molt temps que no voltàvem per SANTANA i avui , carallots de nosaltres , esperant un dia llaganyós ens hi  atansem….i una torradera de por.

Avui  després de missa quedem i farem una via “ d’aquella  ascalada  que fem nosaltres…..”per poder  tornar aviat a casa a fer XURRIPUNTS.

Hens em ficat a una via que lo Cesar ja avia fet  algunes  vegades i jo un grapat , i ni ell ni jo recordàvem res de res de com era, com tornar a fer-la per primer cop, ¡TOT UN LUXE ASCALAR A VISTA EN UNA ZONA NOVA APROP DE CASA!

Es una llàstima que essent una bona  zona sigui difícil trobar informació de les vies del lloc , en el seu temps hi avia una mica de llibre , bastant des aparellat però llibre , i em decidit amb temps mira de fer una mica de recull d’aquesta escoleta tant ben parida i tranqui-la.

Si algú te informació es gratificarà que ens l’envieu,penseu que gratificar be de gratar…l’esquena , els pebrots, el nas…valtros triareu , ¡¡ I SI NO TIRAREM DE APP!!.

La via es equipada amb spits en prou bon estat , amb algo d’aire i alguna excursioneta , en algun punt serà millor no caure.

Tot i que la roca es bona passareu per algun panyet on caldrà vigilar que toqueu , encara que vigilant una mica sempre tindreu l’opció de triar roca collonuda.

Son quatre llargs que nosaltres hem fet en dos 35 i 60.

El grau de la ressenya esta una mica apretadet comparat amb la tònica general dels temps que corren.

Un cop al cim crestejar i cap al camí formigonat de baixada.

 MAGNIFICA RESSENYA MOL CURRADA DEL CESAR

EXCURSIO PER ARRIVAR A LA SEGONA XAPA 

 SEGON I TERCER EMPALMATS

 TERCER LLARG BEN BONIC 

 ARRIVADA AL CIM

 FOTOARESTACIM

LO XIST

¡CIM DEL ANETO!

Delincuentes, 6c+ (275 mts), Bagasses, Terradets

Aprofitem la tarda torrijera i anem a buscar l'ombra al sector de l'Amanita. Com cap a les 16:00 gairebé tota la via serà a l'ombra, comencem l'aproximació de 3/4 d'horeta en plena xafogor. Ens polirem la meitat de l'aigua abans de començar. Pirineo roca caliente, i Noguera roca ardiente.  Però malgrat els 34 graus a l'ombra amb l'airet típic del congost s'està de luxe.  Ens caldrà anar lleugerets si volem rapelar de dia.

La via comença tocant l'Amanita, i com està equipada amb bolts és ben fàcil de seguir. De vegades no veus algun pitó, però la qualitat de la roca dóna confiança. També, algun cop hi ha aire entre bolts. Cal portar bé el 6b per evitar vols transoceànics.

Guapíssima escalada plaquera amb una roca de qualitat i verticalitat sostinguda. Tots els llargs són bons. Això sí, molt llargs i caldrà gestionar bé les cordes.

Al L1 surt l'Ari, i ja veiem com anirà la cosa. Bona roca, bona placa, i els primers 6bs que ens costen. Trobarem el grau més apretat en aquests 6bs que en els llargs més difícils. L2 amb sortida de jetorro amb algun bolt a prendre ple cul. L3 amb la dificultat a l'arriba a la R3 però ben assegurat. L4 excepcional. Una placa infinita, que quan sembla que s'ha acabat és quan comença la festa. I a més, amb 40 mts de corda. Caldran pil·les per encadenar-lo. L5 de transició i final de festa a L6 on per a mi, he trobat el tram més difícil (ja no és tanta placa i la roca està trencadota. L'Ari l'ha trobat  més fàcil. Va a gustos).  Ben contents per encadenar tota la via i comencem els 4 ràpels encara amb llum de dia. Això sí, a la feixa de la R2, frontals i poc a poc cap al cotxe.


Material: 15 cintes. Portem els àliens ja que Luichy ens comenta que falta algun pitó al L5. De totes maneres, els emprem en algun que altre lloc

Luichy Ressenya

Efectes de l'aproximació i canvi climàtic

L1

L2

L3

L4

L5

L6

Foto Happy Cim

Lo Xist