dilluns, 30 de gener del 2017

Cascada de El Estrecho, II WI4 (180 mts), Bielsa, Boca Nord

Després de la presa de contacte de fa pocs dies, avui, amb les sensacions represes, tocava via. Donat el risc alt d'allaus, anem sobre segur i ens hi posem en aquesta bonica línia, ben a propet del cotxe.

Per arribar a peu de via, abandonem el camí que puja a La Dorada, i no hi ha traça. Neu fins als genolls. Sort que sol és una curta rampa.

L1, surt Jesús, no massa llarg (uns 30 mts) però amb un mur vertical curt que et deixa calentet i li dona el grau a la via. Reunió muntada a la paret esquerra que reforça amb un pitó. El L2 és més tombat, amb campes de neu intercalades amb plaques que permeten assegurar. Segueixo arrecerat al mur esquerra, em salto un pitó que no veig i pocs metres més amunt s'acaba la corda. Es pot muntar reunió sobre el gel. El L3 torna a ser un llarg bonic, amb ressalts de bon gel. Jesús fa uns 60 mts i no arriba a l'arbre cimer. Reunió altre cop al gel. Ja sols queda un curt llarg d'uns 20 mts fins l'arbre, on coincidim amb una cordada que ha pujat la via de la dreta i rapelaran tota la línia. Nosaltres decidim sortim per dalt, amb un curt ensamble i fer un passeig de tornada.

Carenem a dreta uns 20' fins trobar la baixada que ens deixa a peu de les zones de vies curtes, on aprofitarem per acabar de cremar calories.

No hi ha res com escalar amb ice masters.

La línia 
Jesús al mur del L1

Campes al L2

L3

Matojeant al L4

Fotocim


Tornada

Fent el ganso, que no en tenim prou

De baixada


Lo Xist



dilluns, 23 de gener del 2017

21 de Gener de 2017-MONTSERRAT-La Codolosa-INDIGNATS 80m. V+ (V obl.)

Fantastica ressenya del ESCALATRONCS

  Hola nenes, hola nens! Esperem que hagueu tingut una bona entrada d’any, que us hageu fotut un bon sarpat de quilos a sobre, se us hagi inflamat una mica mes el fetge, també una mica de cagarrines per menjar massa porqueries, fins al cul de sexe (tan se val la manera) ,en fi.... tot allò inherent a unes festes com cal. També esperem que us hagi quedat algun “duro” per posar “gasofa” i fotre el camp a ascalar i així intentar restablir l’ordre del univers.

  Nosaltres hem trencat la “vidriola” i ens en hem anat a Ca La Montse. Penseu que pels Galls garrulos de ponent, anar en direcció cap a la “Capital” es tot un esdeveniment, ja que es anar de cap a la informació, la cultura i la modernitat. Això es el que sembla que pensava un payo molt majo que ascalava a la vora nostra i que ens va ressituar en aquest mon. Ens va preguntar si sabíem que als E.E.U.U. ja teníem un nou president i ... es clar nosaltres no en teníem ni puta idea, ens hem quedat amb el Reagan dels 80 per lo que li estem molt agraïts i esperem trobar-lo un altre dia per donar-li les gracies. Encara que jo crec que ens va fer una broma, però es clar mai es sap amb aquesta gent de la Capital!

  Cultura a part , la qüestió es que volíem anar a Can Jorba a fer al “Josep Mª Andreví” però tot Montserrat tenia un barret de núvols negres, negres.. així que cap a la Codolosa que hi falta gent. Ens vàrem repartir, lo J.R. i lo Lluis a la “Josep Monistrol” i lo Josep Anton, lo Tato i jo (lo Sergi) a la “Indignats”. De la primera trobareu Piulada al Bloc http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/ i de la segona us en faré cinc cèntims.

  Accés collonut (10 min. d’anar xarrant) Equipada amb parabolts (6 cintes i em sembla que en sobra alguna) Es pot fer A0 en els dos V+ que hi ha, es pot baixar amb dos ràpels.  Ah! i lo millor de tot, et pots trobar algun payo simpàtic que animi l’ascalada i això no te preu.
 Lo J.R. i lo Lluis
 Lo Josep Anton i lo Tato
 Lo Lluis a la Monistrol
 L1 de Indignats
 L1
 La Monistrol
 L2
 L3
 L3
 L3
 R?

LO XIST: 

diumenge, 22 de gener del 2017

DESTROYER 6b 130m.- PALA DELS PELATS-MONTROIG

Mal dia avui…dia fatal…dia de misèria humana total…un caçador mal parit a pelat a dos forestals.

Com pot passat que un nafrat pugui tenir  armes….que un anormal cap de cony pugui ser caçador i rondar pel mon amb una escopeta a les mans.

Fa de mal entendre que personatges amb menys cervell que un llimac es puguin passejar  tranquil·lament amb gossos perillosos o una arma o un pepino de cotxe.

No se qui es qui vigila tot  això dels permisos d’armes , però no es el primer cas que conec de personatges que esparveren i amenacen als forestals apuntant-los amb l’arma que duen a les mans , també conec persones que se que tenen escopeta i se del cert que no toquen bores.

No es res estrany que això passi i tornarà a passar.

Tot plegat una cafrada mes d’això que en diuen el nostre país.

La solució es ben fàcil , que cacin a bastonades, descalços , despullats i amb una pedra  ben grossa lligada als collons.

SNIF…EL NOSTRE CONDOL  A  LA FAMILIA I AMICS.

Avui el Montroig petat , sembla que a la gent li comença a agradar la zona , no es vist a ningú fent cua a al GALL PELAT , però tot arribarà.

La via ens ha semblat una maravella  , tots els llargs ben bonics .

En alguns blogs parlen del primer llarg com de roca mig dolenta….res de res  , de roca  bona i agraïda , com mes amunt millorant fins a arribar a l’excel·lència en el tercer.

La primera reunió equipada les demes en sabines .

De material joc de micros , joc d’aliends i joc de tótems.

Al tercer hi falta un pitó , però amb una mica de morro i els micros es solventa prou be.

Una petita joia del Montroig , amb un traçat llògic , evident i divertit.

Ara es pot baixar ràpidament per la canal de l’esquerra  de la paret  , que us tornarà al peu de via en un  no res.

A la guia li donen tres estels…nosaltres hi afegiríem un planeta i una supernova.

La via es molt recomanable si porteu el 6ª apamadet i si no penseu a portar algun pitó i alguna ungla per fer artifo , que segur que la gaudireu igualment.


 RESSENYA ORIGINAL DEL TONET

 PRIMER LLARG 

 LA ROCA DE COLLONS 

 FINAL DEL PRIMER

 SEGON LLARG

 LO MARIC CONTENTET PER LA GUAPADA DE  VIA

 FISURA DEL TERCER 

 LLARG PRECIOS PRECIOS 

 LA ROCA DE SOMNI 

 ULTIM LLARG 

 FOTOCIM

LOXIST



divendres, 20 de gener del 2017

Barlovento, 6b+ (ED-, 6a/A1 ob), 105 mts, Pala dels Pelats, Montroig

Aquesta és la típica via més "complicadeta" del que pugui semblar a la ressenya (sobretot si mirem la ressenya original).

Al primer llarg surt Víctor. Hi ha dos spits en el primer desplom. S'ha de protegir abans del segon per evitar el retruc al terra. L'arrencada és bèstia. Prova en lliure i res. S'ho equipa en artifo, torna a provar, i res. Surt en A1 ja sense massa dificultat però amb compte. L'Ari i jo de segon provem en lliure, i res. 6b segons ressenya original, els collons. 6b+ segons ressenya d'Escalades a la Noguera, els collons. El llarg en A1 no presenta massa dificultat ja que es pot equipar prou bé, però en lliure és una altra història.

A la R1 ens adonem que ningú porta ressenya de la via. Anirem de memòria, sense saber la longitud dels llargs i amb una idea "aproximada" del grau a cada llarg. Total, per lo que ens ha servit fins ara, tampoc cal fer massa cas. Tot resultarà ser més difícil del que apareix a les ressenyes. Afortunadament, la cordada Pelón/Mercader ens ha deixar tot el camí ben magnessiat, i seguim les traces. Menudos cracks encadenant el L1 !

Surt Ari al L2, amb un flanqueig ben marcat amb spits, roca cutre a l'inici, i arribada a la R2 de V+ que a mi em sembla més 6a però amb roca molt bona. S'ho fa bé ella.

El L3 és el llarg bonic i m'ha tocat. Desplomet amb fissura evident, roca excel·lent, ben protegit i sortida fina de placa, amb regust de 6b. De la sortida a la R3 ja no hi ha res, excepte algun cordino saviner, i toca navegar. L4 final de via  també bonic amb algun passet fi.

El fred degut al vent és sever, i decidim anar a fer alguna cosa d'esportiva enlloc d'embarcar-nos en alguna altra via. El primer llarg de la via del Salla ens anirà de puta mare, i ens quedarem amb les ganes de fer aquesta via que promet ser boníssima.

Material: àliens, tòtems i tascons.

Ressenya original. Compte amb el grau !

Víctor a l'inici del  L1

Ari arribant a la R1

Sortint de la R1

Arribada a la R2

L3. Boníssim

L4

La Moreneta versió 2.0


Al L1 de la Via del Salla

Lo Xist