.))
Ressenya del Luichy
Després d’una parada tècnica a causa d’esdeveniments gastronòmics i laborals, (aquests últims “que les den”) torna l’activitat frenètica i convulsa al galliner . Tal i com diu lo GALL Llauis, no queda clar si es que la cafeïna acumulada a les plomes hi te alguna cosa a veure. Els últims estudis realitzats pel C.R.E.S.T.A. (Centre de Recerca i Estudis Sobre Temes d’Ascalada)i que han estat subvencionats pels estaments públics (Ja, Ja, Ja, ……) deixen entreveure que com mes car es el producte, mes efecte produeix. La qualitat queda com a anecdòtica, l’important es lo “sablasso” qu’et puguin fotre per a que se’t posi la cresta ben eixerida.
El cas es que aquest dissabte los GALLS han sortit en ple, cap a les parets properes. Uns han anat cap a Montserrat (no sabem si aprofitaran per entonar lo Virolai) , uns altres cap a Vilanova a tibar fort (los manolos de cresta dura) i la patolea plebea hem decidit anar a picotejar les Moles del Pessó a Collegats , on lo Joan Vidal hi ha obert una nova via que fot bona pinta.
Els artistes GALLS protagonistes son : lo Llauis, lo Juanito, lo Lluis , lo Tato i lo Sergi. Los dos primers se’n van a fer la Performance i els tres últims la Creuer Pontiac. De la primera ja us ho explicaran ells ,nosaltres parlarem de la segona.
La via es diu Creuer Pontiac. Es una via collonuda , molt ben assegurada i amb un traçat molt ben trobat dins del espai que queda entre les vies existents. Comença comuna amb la Performance , per desviar-se cap a la dreta ,un cop passada l’agulla, a buscar la part mes dreta de la paret.
Quatre GALLS amuntegats al coll, inici de via
Un primer llarg excel·lent tot i que li falta neteja. Hi ha bon canto i el 6a+ es deixa fer. Lo Sergi s’ho passa fent dos “aserdos”.
Lo Lluís i lo Tato al L1
Lo Tato i lo Lluis a la R1
Lo segon llarg continua mes de lo mateix. Mur dret amb panxes , bona roca i la molsa punyetera que no et deixa gaudir del tot.
Lo Lluís al L2
Lo Tato al L2
Tercer llarg de “champions”, dificultat moderada i amb uns passos que inviten a l’onanisme.
Lo Tato i lo Sergi a la R2
Lo Sergi al L3
Lo Tato amb blanc i negre al L3
Lo Llauis i lo Juanito a la Performance
(la rodeta dels collons de la camera)
Lo quart llarg es de transició obligada per anar a buscar la feblesa dels sostre qu’ens barra lo pas.
Lo Lluis al L4
Mes amunt
Lo Llauis i lo Juanito a la Performance
Lo cinquè llarg te un muret fantàstic i tècnic, ben assegurat. Cal tenir una mica de compte ja que la pedra esta una mica trencada lo que no li baixa nota al itinerari.
Lo Lluis al mur del L5
Lo Lluis ben trempat
Lo Tato al L5
En resum. Una via molt recomanable i tal com diu lo Luichy al seu bloc , segur que acabarà sent una clàssica.
Fotocim
Lo Juanito i lo Llauis acabant la Performance
Fototots
LO CLIP :
Ja ha arribat la reforma laboral
ULTIMA HORA :
Acaba d'arribar a la redacció de Lo GALL una informacio qu'ens ha deixat garratibats. Deixeu de fumar , deixeu de anar amb cotxe, deixeu de beure, deixeu-ho tot pero sobre tot salvem-les.
Quina putada si ens quedem sense papallones, sobre tot per un que jo se. Siguis fort.
3 comentaris:
Enhorabona, aquesta està a la llista aviat hi anirem. Apa records
Aquesta papallona abans no s'extingueixi us vindrà a "picar les crestes". Tot el dissabte que li van xiular les orelles.
Una abraçada a tots
Guapa via ! ens va agradar molt, com les altres que hem fet de l'indi en conglomerat prepirinenc.
Lluis i Irene
Publica un comentari a l'entrada