Entre que no tenim tot el dia pel davant -hem de tornar a casa-, i la meteo tampoc és massa clara, ens arribem al Morro Falqui, prop de Benitatxell. Vies ben equipades amb químics, de grau ajustat, roca molt bona i cert aire entre assegurances.
Pepe i Jesús se'n van a "Sonjannika" i, amb Ari i Vic, ens posem a "Silberruecken". La nostra sols té 3 llargs, però un enllaç a peu ens permet sortir per la seva.
Després d'un dia de descans obligat per la meteo, ens arribem a la Serra de Toix; un lloc sorprenent, farcit de vies d'esportiva i algunes d'uns pocs llargs.
L'aproximació la fem des d'una de les innumerables urbanitzacions que maltracten tota la Costa de Llevant (Urbanització Maryvilla, prop d'Altea). Seguiu el track i trobareu dos punts de ràpel: el primer us du a l'inici de la "Senda de los huesos", passant per sobre d'una escala que empraven els pescadors per sortir de l'espadat; el segon, al costat d'un forat, es pot emprar per accedir a la "Parle" i veïnes.
Fem el primer ràpel per començar "Senda de los huesos". Mentre Pepe i Jesús arrenquen, ens entretenim "calentant" en una via d'esportiva que ens ha semblat assequible; n'està farcit, i escollim una que, tot i fer marranades, no ens deixa arribar a la role. Resultarà ser un bonic 8a+. Tenim bon ull. "Senda" és una bona via, amb algun llarg de flanqueig on cal parar compte si no vols acabar ben remullat, i relativament poc equipada. Amb l'empanamenta que ens caracteritza, no fem cas de la ressenya, i sols portem alguns aliens. Trobarem a faltar algun friend més gran a les travessies més compromeses. Particularment rara la tercera, on Ari troba un pitó que, al meu pas, saltarà tot just tocar-lo. De la darrera reunió em despengen -és aèria i incomoda per a 3- i arribo al peu del penya-segat amb 60 m; Ari i Vic rapelaran -no us deixeu de passar un mosquetó a mig descens deixat per a tal fi- i anem a buscar la "Parle".
"Parle" és espectacular per la seva sortida a través dels forats de la cúpula zenital. Es poden empalmar els dos darrers llargs per evitar una incòmoda R2.
Material: aliens i tòtems per la "Senda de los huesos"
Accés
Del "Desnivel" #418
Ressenyes de la internet
Aproximació
Pepe al ràpel
Ràpel
Cap a peu de via
Vic "escalfant"
Jesús a l'L1 de la "Senda"
Ari al mateix L1
Ari al delicat flanqueig L3 i Pepe a l'L4
Boníssim L4
L5 final
Jesús a l'L2 de la "Parle"
I seguint a empalmar l'L3 i empudegar uns pobres guiris que estaven suant tinta
Passarem uns dies pel llevant, aprofitant tot el que puguem entre pluges. Comencem fort i li fotem a aquesta excel·lent via: equipada, de roca immillorable, prou directa i "gandes" d'ensomni.
Encara teníem en ment "El Navegante", de l'any passat amb Vic; "Mare Nostrum" resultarà encara millor i, potser, un pèl més dura, però menys obligada. Ben equipada amb parabolts en bon estat, tot i que cal escalar dur en alguns trams. Avui Vic s'emportarà els llargs de més grau, però sens dubte, els millors són els centrals. Llargs de 6a/6b, amb boníssims agafadors, molt atlètics, on tot i que no et vagin bé els desploms, acabes gaudint encara que no vulguis.
Sense córrer l'enllestim en 5 hores, i un agradable descens -encara que una mica lliscant- ens du, directament, a les guinguetes i restaurants de peix, del port -on ens fotrem com el quico-.
Material: 18 cintes
Traçat
Ressenya de la internet, tunejada. No sé pas com collons van mesurar els llargs
Cafè previ. No cal córrer
Vic a la R1 després de cruspir-se el llarg més dur de la via
Amb la dislèxia que em caracteritza , en quant vaig mirar lo majo llibre del magnànim Luis Alfonso i al fullejar-lo vaig llegir Talló d’Outlet ..... jo carallot de mi vaig interpretar que en aquest lloc tot aniria de rebaixes....i no no va d’això no , mes aviat direm que podrien ser graus una mica colladets.
Es un lloc preciós que es troba en una solana tirant cap a secanot format per bancals de conreus ja fa temps abandonats però que compta amb un bosc mediterrani d’alzines i roures amb alguns dels personatges d’una bona mida , fet que farà que l’aproximació sigui entre bonica i puntxenca per la gran quantitat d’argelagues que us acaronaran les cames.
Com que l’altre dia em van guardar lo llarg rostoll per mi , avui em deixaran començar i acabar aquesta preciosa via EL JUDICI DE LA VERGONYA.
Via poc equipada amb parapors , pintons i un pont de roca que ja molaria canviar-lo , encara que fa la fila de pot aguantar una mica mes , també sembla que li queda poca vida.
La roca es collonuda i que us permetrà l’autoprotecció allà on el obridors no hi van deixar res.
Un començament de placa amb un pas de confiança sobre el peus 6a i després ja mes suau sobre el V/V+ en roca prou agraïda i amb mes formes.
Lo segon del mateix pal V/V+ fins que arribes a una mena de diedret tot fissurat 6a+ de molt bon protegir a sac encara que a moments amb tensió.
De material feu cas a la ressenya , encara que nosaltres vam arribar al cap amb material sobrer.
Com no podia ser d’altra manera cal rapelar-la ¡¡ JA N’ESTIC FINS ALS OUS DE VIES QUE CAL RAPELAR-LES !!
CONCLUSIO , UNA MOLT BONICA I ENTRETINGUDA VIA QUE US FARA ASCALAR.
NOTA: Quant obres en via llarga trad ( per als no entesos es anar de primer en qualsevol cosa que tingui mes d’un llarg amb necessitat de complementar l’equipament ), cal anar ficant flotants ( per als no entesos estris d’autoprotecció ) i també cal que el o els......( ¿si tu obres l’altre tanca? ¿ o des obre ? no ho tinc massa clar )..... be deixem-ho en els següents , vui dir els que van radera teu , dons aquestos hauran d’anar treient el que tu fiques , caldrà que aquesta maniobra la dominin una mica per que si no es el cas com el d’avui que calia rapelar i ho pots fer tu mateix , la cosa pot agafar un caire una mica mes complicat o si mes no mes car. També hi ha l’opció de que primer els hi feu unes classes als companys de “ COM ES TREUEN ELS TRASTETS” , vec que ami em tocarà fer-ho JEJEJE.
L'empudegador de Pepe ja feia dies que rondinava en visitar la zona; així que li fem cas d'una punyetera vegada i cap a Sopeira. Ideal per a dies freds, per la seva orientació sud i una aproximació que ens deixa calentets (45' i uns 350 m amunt).
El lloc és excepcional, amb una qualitat de roca a to i una escalada basada en plaques i fissures. A Pepe li deixem "El judici de la vergonya" tota per ell -ja us ho explicarà- i entre Jesús i jo ens encarregarem de "Vampiros en la Habana".
Comença ell en uns primers 30 m amb poca dificultat però que s'han de protegir, per acabar en una secció, molt protegida amb bolts, que es va posant dureta fins al seu pas final d'arribada a la reunió: plaquero de "nyapa" que s'ha d'endevinar. Segueixo per un immens L2 -6b que podria ser un plus més-, el millor del dia: fissura cega a l'inici, de palmes després, segueix de punys i sortida directa a la role per evitar el flanqueig. En aquest llarg posareu tota l'artilleria que, en el nostre cas, no és poca.
Escalada boníssima, divertida, però lenta, on cal anar fent sense presses. Ens queden les dues variants dels segons llargs. Ja hi tornarem.
Us deixem aquí el track gravat durant el descens. Tampoc cal seguir-lo al peu de la lletra, perquè el corriol es va perdent, però us ajudarà a identificar els peus de via.
Material: Fent cas a la ressenya portem: bicoins, tòtems, Cams del #0.25 al #4 (repetim #3 i #4, però no cal), àliens
