Gymcama, 6a (60 m.), Paret del davant, Camarasa

A la primavera, Jimmy ens comenta que ha restaurat aquesta vella via. Fa poc dies ens diu que ha  obert una nova d'equipada just al costat i decidim aprofitar la tarda.  La Gymcama és molt bona, curta però amb un segon llarg de diedre dels més bonics que hem escalat per la zona. Molt poc assegurada però de ben protegir. Les reunions han estat restaurades, s'ha canviat l'únic spit de hi havia i s'ha afegit un bolt a l'inici comú a la nova via. Un únic ràpel ens diposita a peu de via.

L'accés és lo més complicat de descriure. NO es pot accedir per la presa. De manera que NO podeu baixar pel sobreeixidor que us deixa a un corriol que voreja la paret, i NO podreu pujar per una vella escala fins al peu de via. L'alternativa és una penosa caminada plena de vegetació des de la zona d'esportiva de l'aiguabarreix (a la boca sud del túnel) seguint el mateix camí a la inversa, o saltar-se les prohibicions, assegurant-vos però que el nivell del pantà és baix i no hi ha risc que alleugerin. Nosaltres no fem ni una cosa ni l'altra i emprem el servei de teletransportació de Can Pere. Del bar a peu de via.  Feu el que feu, entendreu el perquè del nom de la via.

La pluja ens fa retirar de la R1 de la nova via, així que no la piarem fins que no l'acabem. Però pinta bé la cosa i justifica de sobres una visita al sector.

Material: Uns pocs tascons mitjans/petits, àliens, tòtems, Cam#3 i Cam#4

Ressenya Made in LoGall

Ari al L1

L2

Fotocim

 

Nova via equipada al costat

Lo Xist 

 

Veintegenarios, 6b+, (170 m), Pollegó inferior, Pedraforca

Molt bona via, recent,  oberta al 2015, sobre roca excel·lent. Em permet arribar-me a aquesta raconada de món que encara no havia escalat, farcida de turistes, tot i que pocs escaladors. A l'agost ja se sap, parkings a petar, ramats de gent per arreu, i l'helicòpter de bombers rescatant personal sense parar.

Anàvem a fer The Passenger, però una cordada davant ens fa canviar d'opinió. Ja hi tornarem. Decidim la Veintegenarios que està al costat. I tot just comencem, arriba darrera nostre una cordada. 3 cordades en tota la punyetera paret i anem a petar a les mateixes vies. Coses de la internet. No reconeixem de primeres l'Albert Castellet, però a l'Ari que no se li escapa res m'ho confirma després. Bon tio. Ens explica 4 coses de la via, tot i que recorda poc. Ve a repetir-la i prou bé que li sortirà, encadenant un difícil L2 al qual nosaltres no li encertem el pas.   

L'aproximació la podeu fer des de dos llocs. A tots dos heu de seguir la carretera que puja de Saldes al Mirador del Gresolet. Si teniu 4x4 us val la pena seguir les indicacions d'aquí , deixant aviat l'esmentada carretera i seguir una pista. Nosaltres optem per anar al Mirador del Gresolet i pujar pel Refugi Estasen. Seran uns 700 m. de desnivell, forta a partir del refugi, però agradable per l'entorn i per l'ombra entre boscos. El peu de via el teniu a les coordinades N 42°14.013' , E 001°42.542'. 

La via arrenca pel bell mig d'una característica mitja lluna. Comença Jesús i es troba amb un V+ que s'ha d'escalar fort, en placa i canaletes, assegurances llunyanes i obligat. Potser el segon més difícil d'escalar.  Al L2 surto jo i no li veig el pas de sortida del segon bolt. Passat això segueix menys dur, però sense descans. Escalada preciosa. Com al L3 de l'Ari i el L4 que hi torna Jesús. El tio vol empalmar el darrer llarg (65 m. en total)  però li fem desistir per no acabar 4 persones en una R4 incòmoda. Llarg final de tràmit.

I un cop a dalt, una patejadeta de 20' ens deixarà al cim del Pollegó Inferior. D'aquí, en 1h i 20' baixarem per la normal fins al cotxe.  7 hores de cotxe a cotxe. Guapo lloc i amb ganes de tornar-hi.

Material. Equipada, però algun àlien i algun tòtem no us sobraran

Ressenya original

Aproximació. Els 2 Pollegons al fons

Jesús al L1

L1. Boníssimes canaleres. Noemí style

L2. Placots inconmensurables

Ari encetant l'L3

Postureant arribant a la R3

L4

L5

R5

FotoCim

FotoPan

Lo Xist

The Needles, 6c/A1 (450 m.), Tossal de Baciero

Aprofitant aquesta entrada de Luichy , anem a visitar un racó de món fantàstic, amb unes vistes àmplies sobre Turbó, Cotiella, Posets, Aneto, Beciberris, ... Sembla que es vegui tot el Pirineu. Solitud garantida, poca aproximació i retirada més que agradable.  La via és bona, i sembla que per la zona no hi ha gaire cosa més. Té tres zones ben diferenciades. Una primera amb llargs més fàcils però amb roca a controlar i que cal escalar amb cura i que es treballarà l'Ari. Del L7 al L9 està el percal. L'L7 és boníssim, i se'l curra Víctor. Els altres dos són més de tirar d'A0 ja que el grau el trobem una mica exagerat, tot i que estan ben equipats. A partir del L10 és una senzilla aresta, amb algun tram de IV però que s'haurà de vigilar amb el que es toca.

L'aproximació la feu des de Gabàs, seguint una pista que us deixa al coll, en un tallafocs, al peu del Baciero. Aquí teniu el track amb tots els punts d'interés.

Trobar el peu de via serà lo més complicat. Sortiu del cotxe seguint al camí de baixada que teniu al track, i abandoneu-lo a dreta a la primera tartera. Flanquegeu sense pujar molt i en una horeta sereu al peu de les agulles.

El descens es fa seguint el camí de la normal al Baciero. Compteu unes 9 hores de cotxe a cotxe.

Material: àliens, tòtems, Cams #1,#2,#3, i un ganxo. 13 cintes llargues.

Luichy resse

Peu de via

Track

Pàrking

L1

Ari al L2 després del Ae

L3

Ribagorzan Totem Pole

L7

L9

L8

Aresta de sortida

Vistorros

Fotocim

Lo Xist

Liberazione, 6b+/Ae (V+ ob, 170 m.), Sentinella dels tres ponts

Seguint amb la recuperació, l'Ari proposa visitar Sant Honorat, i atansar-nos a una via 4 estels i ben equipada. El lloc em sorprèn. Mai hi havia estat. És preciós, i l'aproximació una delícia malgrat la canícula. Avui pinten bastos. El track d'aproximació el trobareu a escalatroncs. Si fa molta calor, procureu retirar abans de les dues, que és quan entra el sol als darrers llargs. 

La via és molt bona. Sense ser complicada, ja que per sobre del V+ tot està ben equipat, quan el grau baixa els "alejes" són seriosos. Com a mostra l'L4 amb 5 expansions per a 40 m., 4  de les quals es concentren en els dos passos que té el llarg.

Comença l'Ari amb un L1 ben extraplomadet amb una sortida de l'Ae delicada. L'L2 segueix la tònica, però més senzill. L'L3 també arrenca amb un Ae, però com vaig de segon el provo i li veig color. No deu ser més de 6b/+. Surto a l'L4 on la dificultat està en un bombet bastant a bloc, però que es deixa fer al segon pegue, i una arribada a la role fàcil però expo. És conglo i no te'n pots refiar de tot. Aquesta tendència segueix igual al darrer llarg.

La retirada la fem rapelant. Segui la carena en direcció nord uns 10 m. i trobareu el primer ràpel en una sabina que us deixa en un coll. En aquest coll, el segon ràpel el trobareu en un altra sabina a 5 mts d'on heu acabat, tocant a la paret nord. Aquest segon ràpel és curt, rapelant empegats a la paret trobareu una instal·lació amb anelles. D'aquí un 3er ràpel molt llarg, al límit de la corda us deixa en una quarta instal·lació (busqueu-la a la dreta de la línia de baixada mirant la paret). I ja a peu de via.   

Material. 12 cintes i un parell d'estreps.

Ressenya d'Escalatroncs tunejada

Traçat

Aproximació

L1

L2

L3

L4

L5

Fotocim

Al rentador de Peramola

Lo Xist

 

Zanko Panko (V+/6a), La Bruixa Maduixa (6a), El Tigre de Malasia (6a+), Congost del Regué, Baldellou

Més d'un mes recuperant-me d'un parell de fractures per una mala caiguda i tornem a la casella de sortida. L'Ari s'ofereix de terapeuta i busquem alguna cosa fàcil, sense aproximació, poc grau, vies curtes i a l'ombra. El congost del Regué a Baldellou és perfecte. Al sector dels Pirates del Congost, que darrerament s'ha publicitat força, teniu un grapat de vies, la majoria sobre el V/6a, moltes semi-equipades i d'altres amb  bolts d'un 70/80 mts de llargada. Els ràpels estan equipats, de manera que la retirada és còmoda.


Comencem per la "Zanko Panko" amb un primer llarg de roca a controlar en algun passatge i un segon diedre molt bo, de gaudir. Amb uns àliens i tòtems tenim més que prou. Després fem un mix de vies equipades. El primer llarg de "La Bruixa Maduixa"  i el segon de "El Tigre de Malasia". Ben equipades amb un parell de passos fins.

Suficient pels meus malmesos ossos. No hi ha millor teràpia que un bon amic i uns riures.

Vies del Sector Pirates del Kongost

Sectors a Baldellou

Video sobre el sector

Zanko Panko L1

Zanko Panko L2

La Bruixa Maduixa, L1

El Tigre de Malasia L2

Fotocim

Lo Xist