22 d'Octubre de 2011-SOLSONÈS-Cogulló de Turp-Via del Guillem 100 M. V+,A0e

Ressenya del "Coleccionista de Vies"

     Segons unes investigacions realitzades pel C.R.E.S.T.A. (Centre de Recerca i Estudis Sistemàtics de Temes d'Aventura ) , s’ha pogut comprovar que en arribar lo Divendres, los GALLS pateixen una sobreexcitació amb alts nivells d’adrenalina a la sang. Això els hi provoca una necessitat imperiosa de comunicar-se, per tal de decidir on anar a gastar-se aquesta adrenalina el Dissabte que s’apropa. Les opcions son variades, des de anar a un corral de carretera i empaitar alguna gallina escarriada, fotret un bon dinar i un bon cafè ó anar a trepar pels conreus del nostre “Petit País”. Aquesta ultima opció es la mes utilitzada pels GALLS, ja que les altres tenen inconvenients econòmics que no es poden explicar amb quatre paraules(surten econòmicament cares).  

     Avui ens honra amb la seva presencia un GALL desplaçat a les conrades Vilasarenques: lo Mingo, i junt amb lo Juanito lo Tato i lo Sergi, decidim d’anar a fer la via “Del Guillem” al Cogulló del Turp , a prop de Llinars, al Solsonès.

     Per la seva banda ens arriben noticies que una part del galliner (lo LLuis,lo Nico i lo Pepe) ha anat a Finestres a provar una via nova i graduar-la, lo que ens omple de satisfacció i enveja.

     Bé, a lo que anàvem. Sortim direcció Coll de Nargó, pensant amb lo de les gallines escarriades i amb l’esmorzar que ens fotrem. Parada al Tahusá , panxa plena i cap a la pedra.

     Seguint les indicacions del bloc del “Col·leccionista de Vies” , arribem a Llinars i tal com diu , en acabar la pista formigonada, seguim a la dreta per la pista en mal estat que s’enfila amunt. Cal vigilar, i ha una cruïlla de pistes a la meitat, no agafeu la que porta a la Font del Tillos , seguiu amunt fins que planegi i arribareu al collet on deixar el cotxe.

De cami a la pedra

Vista general del Cogulló

    L’aproximació no es fa malament, aneu amb tendència a la dreta pel llom del bosc i en trobar un ressalt, grimpeu-lo i seguiu amunt en diagonal fins a peu de via.(20 minuts). Ens anem apropant i podem veure que ja hi ha un altra cordada, aixi que caldra esperar.

Via ocupada

    La via esta força equipada com sol ser habitual en les vies del Guillem, algunes xapes pots passar de posar cinta. Lo primer llarg es fàcil amb un pas tonto a la entrada al diedre abans de la reunió.

Lo Mingo al L1

Lo Juanito al L1 i lo Mingo a R1

Lo Tato al L1

     Lo segon llarg esta bastant be amb un pas de desplom que t’hi has de saber posar.

Lo Mingo a R1 i lo Juanito al L2, 

a sobre els altres companys.

Lo cul del Mingo al L2

Lo Sergi al L2

     Lo  tercer llarg esta bastant trencat (d’aquí lo del A0) i cal parar compte amb no apedregar al company.

Lo Tato al L3

Amb vistes

L’últim llarg es el mes compacte de la via , es fa be amb lliure, però cal vigilar amb les pedres en sortir al cim.

Lo Sergi al L4

     Com sempre en arribar  al cim, tal com també han corroborat los del C.R.E.S.T.A , los GALLS s’uneixen amb germanor, lliures del excés d’adrenalina qu’els martiritza i s’arrepleguen davant de les càmeres fotogràfiques per deixar constància d’aquets grans moments viscuts. En fi, una via per a col·leccionistes, això sí ,amb un ambient extraordinari i que no et deixa indiferent. 

Fotocim

"Lletrero" del dia

LO XIST:

15 d'0ctubre 2011 MONTSERRAT SUD Pollegó Oest de la Vinya Nova ARESTA RIBAS 320 mts 6a (V obligat)

Aquest cap de setmana los galls tirem cap a Montserrat Sud a trepar, tot i que no contem amb l'inestimable asesorament de l'Albert, montserratí de soca i arrel, ja que ùltimament no li veiem el pel (potser serà per que és calv)

Lo Pinto, la Llona i lo Lluis, ens trobem al Bruc a esmorçar, per no perdre el costum, que amb tan esforç pedagogic ens ha inculcat lo Sergi... i la veritat anar a trepar sense un bon esmoçar ja no seria el mateix, penso que fins i tot la cresta ens quedaria flaccida i sense color... i és que per ser gall de veritat, com a mínim has de ser capaç, abans d'anar a ascalar,  de ficar-te entre pit i esquena un bon "bocadillo", i dir unes quantes burrades, lo més gruixudes possible. Avui seguim al peu de la lletra la tradició, però amb la presencia de la Llona, queda prohibit parlar malament de les parelles i tothom ha de prendre café... Es lo que té d'anar a ascalar amb la parenta.

La via triada és l'ARESTA RIBAS, al pollegó de la Vinya Nova. Una classica, a la qual anem a parar una mica de rebot, donat que les altres opcions estan plenes de cordades a petar (a l'Esparragera de la Roca Gris hi varem contar 8 cordades!!).

La via és una aresta montserratina que va superant agulles encavalcades una sobre l'altra, fins a donar una via de més de 300 mts i un grau màxim de 6a. 
Es un recorregut bastant ben equipat, però no éstà de més dur joc (petit) de friends i alguna cinta llarga per evitar el fregament si empalmen algun llarg.
Nosaltres varem trobar el pas de V+ just per despegar de terra, el més cabró, en canvi lo tram de 6a del sisé llarg està molt ben equipat i no obliga, tot i que la roca dona per treure'l amb lliure.



ressenya de escalatroncs.wordpress.com

Hi arribem per l'autovia de Lleida a Barna, sortida Bruc. Ens dirigim cap al Bruc Residencial, i al final del carrer principal, encarem cap a la Vinya Nova. Des de el Parking inferior de la Vinya Nova, tenim una vista esplendida  de la via, en tota la seva llargaria. Ens dirigim pel camí del bosc fins al Torrent del Pont. Avancem pel mateix Torrent una mica, a ma dreta veiem fites que senyalen un camí que va pujant fins un trencall, que agafem a mà dreta fins al peu del Pollegó. Parabolt visible del peu de via.

Seguint el comportament instintiu de Gall, lo Pinto és va fer petar els 6 primers llargs al capdavant de la cordada, tenint en compte que a la ressenya del Luichy, que nosaltres portavem, la via comença un llarg més avall. Com que el Pinto és un gall estalviador va  empalmar alguns llargs ( 1 i 2, 3 i 4). Lo Lluis va fer la resta de via,  i la Llona a part d'ascalar i repartir alegria, va fer el reportatge fotogràfic... Es que un galliner ben organitzat dona molt de si...

La via comença amb un pas de V+ bastant obligat, que si no et col.loques bé de peus quedes tan raro que sembles un gall a punt de convertir-se en garsa, i a la mínima arrencar el vol. Al primer intent lo Pinto va fer de garsa, després va trobar el recolçament de peus adecuat i va passar amb les ales plegades i sense despentinar-se la cresta. Tot seguit la pared ja es torna més apta pels galls.

Lo Pinto començant

Despres del pas tonto la cosa es suavitza

La Papallona al diedret del L1

Lo Pinto al L2

-Quines ales més boniques que tens, Papallona-diu lo Pinto

-Calla,calla, que encara et sentirá lo Lluís-contesta la Llona

El nostre 3er llarg (4art de la ressenya ) és bonic de veritat, i lo Pinto el va fer amb la seva habitual elegància  i els altres dos galls van pujar admirant la destresa del gall capdavanter.

Lo Pinto al magnific L3

Desprès d'un canvi de reunió, va agafar la punta calenta de les cordes lo Lluis, que tot i anar amb nivells baixos de cafeina (això de la crisi afecta a les coses més essencials de la persona) va arrencar com una moto al llarg de 6a, que en realitat d'aquest grau només té els primers pasos, que és poden "acerdar".

Lo Lluís al L de 6a

Los Galls contents...ja ha passat lo....millor

Els darrers llargs son una succeció de murs i esperons guapos, que pots reforçar l'equipament amb algun friend mitja, i la roca en general es bona. Atenció al diedre de sortida de la darrera reunió, que a part de les vistes té gràcia...

Lo Lluís sortint de la R5

Lo Lluís al penultim llarg, a punt d'atravesar un tram de roca discreta

La fotocim no es que estigui en contrallum, sino que ha captat

l'aura de felicitat dels tres Galls

El  descens és pot fer en rapel com indica la ressenya, o bé com van fer els galls, una mica a peu i l'altra mica caminant. Es segueix la cresta del Pollegó pel seu fil (petita grimpada al sortir de la via i desprès caminant seguint les fites). No ensigalar-se per cap canal!!, sempre anar seguint les fites fins que trobem el camí principal, que agafarem cap a l'esquerra, i  no deixar-lo per res del món, (si no és que en lloc de galls us heu tornat uns senglars) fins arribar al Torrent del Pont, pel qual continua baixant el camí fins enllaçar amb el tram d'aproximació a la via. Llarg descens (1,5h), però molt comode i bonic, per gaudir de les essencies de Montserrat.

Avui toca floreta amb papallona, i es que els Galls som uns romantics!!

Lo xist:
En Joan està asegut  a l'avió, en vol cap a New York, i veu com entra una dona escultural i guapissima... va buscant el seu seient i... loteria!, s'asseu al seu  costat. Rapidament, el Joan "ataca" amablement:- hola, que tal? de viatge de negocis o de vacances?-. La noia respon amb encant :- doncs,  viatge de treball, vaig a New York a una convenció de sexualitat-.
"La dona més atractiva que conec, s'asseu al meu costat, i ademés és una experta en sexe!" pensa en Joan. Intentant no perdre una actitut correcta,li pregunta amablement:- I que hi fas concretament en aquesta convenció?-. La noia li respon amb una certa vehemencia:- Soc conferencianta, i presento una tesi, recolçada per les meves experiencies personals, per fer caure alguns mites-
- Ves per on!- somriu en Joan -i quins son aquests mites?
-Mira, un de molt popular és que els afroamericans son els homes més ben dotats fisicament, quan en realitat he comprovat que son els indis navajos els que tenen aquesta qualitat.
Un altre mite molt comú, és que son els homes francesos els millors amants, quan en realitat son els d'ascendència grega.
I també he comprovat que els  amants més potents en tots els aspectes, son els homes originaris de Cadiz-.
De repent, la dona es mostra incomoda i li diu al Joan:- Ai, perdona el rotllo, no t'hauria de explicar tot això , ni tan sols sé el teu nom...-
-Aguila Veloç- li respon -Aguila Veloç Papadopoulos... i els meus amics em diuen el "Picha de Cai"-.



 


8 d'Octubre de 2011-MONTSEC D'ARES-Serrat de la Corona-SOMIATRUITES 155 m. V+

Ressenya Made in LO GALL

Vista desde lo Corral

Opcions aproximació

     Aquest dissabte LOS GALLS tornem a entrar en acció, i dic acció perquè la via que es relata es gairebé de “penicula”. Motius : escenari magnífic, ambient d’aventura, itinerari poc freqüentat, estris d’època, actors madurs i aprofitant que fan el festival de cinema de Sitges, POR, MOLTA POR. Els efectes de derrumbaments son reals i les indicacions de la ressenya que surt a La Noche del Loro 2, on diu :“molt equipada”, son imaginaries i misterioses.

Sense comentaris

     Be, els cas es que teníem el dubte d’anar a la Badalona al Cap del Ras ó la Somiatruites al Serrat de la Corona. Després d’un bon esmorzar, amb bitxo inclòs al “bocata” de xoriç picant, decidim d’anar a fer la Somiatruites. Enfilem carretera amunt , trenquem a l’esquerra cap els Prats de St. Llorenç , direcció Montrebei , i fent cas del comentari del Paca al bloc del Joan Asín, agafem la pista cap a la dreta i que’ns porta fins el corral citat, tal i com podeu veure en el croquis (OPCIO 2). Nosaltres anàvem amb un Peugeot 207 i es passa justet. Cal estar atents al baixar de la paret, per tal de no pasarse de nivell, i anar baixant en diagonal suau per dins dels bosc fins tenir el corral en la vertical. De totes maneres , analitzant la situació a posteriori, creiem que la OPCIO 1 del Joan Asín es mes bona.

     La via comença a sobre d’un petit sòcol , hi ha una fletxa picada a la paret en un marcat diedre. Lo Juanito agafa les cordes , es lliga i cap amunt (avui es troba força valent). Es senten alguns renecs , molt típics del Juanito, després canta una cançoneta roquera (bona senyal) i arriba a la R 1. La “patolea” darrera (lo Sergi i lo Tato).

Lo Juanito al L1

Lo Tato cuidant del Juanito

     Segon llarg. Lo Juanito es puja a l’arbre, flanqueig a la dreta i comença a dir improperis. La pedra es de “mírame i no me toques”, posa un Alien i dos metres mes amunt un Micro. Continua amunt pel pany de paret, ara placa bona , ara trencat, ara no ho se… i així fins a la reunió. Llarg intens.

Lo Juanito al L2

Lo Tato entrant a R2

     Ara li toca al Sergi anar al davant. Tercer llarg que es veu interesant, amb un inici amb diedre i una agradable sorpresa, amb forma de taco de fusta “bailarin”. Sortida cap a l’esquerra ,fineta, i a continuació, després d’un espit , una placa trencada. Lo Sergi opta per anar mes a l’esquerra, fins una sabina, i pel “diedret-fissura” posa un friend i amunt. Trencat un altre cop i abans d’entrar a la reunió un Camalot del 4 li treu l’angoixa fins la reunió.

Lo Sergi al L3

Lo Tato al L3

Ecologic

     El quart llarg es d’aquells on has de fer tot allò qu’et varen ensenyar  i tot allò que has anat aprenent: agafar-te de tot allò que tingui una mica de consistència i de tal manera que quedi tal com hi era al inici.   Sabines i friends (dos tascons de via) ajuden a fer marxar la POR. En arribar a una baumeta , hi ha dos fissures, agafeu la de l’esquerra sinó prepareu-vos a un final tràgic (recordeu que es de pel·lícula). Reunió al arbre de l’esquerra. Lo Tato arriba bufant després de l’últim pas d’entrada a la reunió i que pensem que es V+.

Lo Sergi al L4

     Últim llarg per a relaxar l’esperit, creure amb Deus i desitjar que la pròxima “peli” sigui una mica mes tranquil·la. La via ens ha agradat tot i l’estat de la pedra. L’hem trobat intensa, no molt difícil però te l’has de treballar. Sort que lo Juanito va dir : “jo m’emporto el joc de friends fins el 4 , els micros i els tascons, per si de cas”. Es un visionari aquest Juanito.

Lo Sergi al L5

Fotocim

Floreta del dia

LO XIST:

1 d'Octubre de 2011-MONTSEC DE RÚBIES-Paret de La Portella Blanca-DOS BIRRES I UNES BRAVES 175 M. V+, A1

Fantastica ressenya dels Escalatroncs

     Després de molts dies sense passar-nos cap via per la cresta, tres GALLS ben pinxos i eixerits, enfilen cap al bar del Pepito a Vilanova de Meia. Allí es cruspeixen un esmorzar  “apanyadet” i amb la panxa plena se’n van cap a Rúbies a vore si fan la via Dos Birres i unes Braves a la paret de la Portella Blanca.

     Arribem al poble abandonat de Rúbies i preparem els trastes. A la ressenya dels Escalatroncs hi diu que amb deu cintes ,el camalot nº 1 pel últim llarg i algun altre de reforç ja en hi prou, però lo Juanito, molt precavit ell, se’n porta els micros , segons diu ell :“al cotxe no hi foten res”. Que collons! Te raó.

     Així doncs , ben guarnits i cap a la pedra que ja son dos quarts d’onze. Localitzem la via sense problemes gracies al gran olfacte que te lo Sergi en aquests menesters i un cop allí fa la pregunta de ....… qui comença? I ….    Ves per on , li toca a ell. Lo Juanito diu que ja farà els dos últims llargs i lo Tato farà  d’escombra.

El primer llarg es una mica descompost i se’n va cap al bosquet penjat superant-lo en flanqueig per sobre arribant al espero que amaga els murs de la paret.

Lo Sergi al L1

     El segon llarg es el mes bonic i tot i que marca V+ no apreta, hi posem un fríend entremig. L’entrada a reunió es fa pel mig del arbre (tocacollons)

Lo Sergi al L2

Lo Tato arribant a la R2

     Al llarg numero tres cal vigilar alguns blocs que foten mala pinta. Lo difícil d’aquest llarg es col·locar-se davall del sostre i un cop t’hi has posat, “xapes” i passes amb bon canto.

Lo Sergi al L3

Lo Sergi al sostre del L3

     El quart llarg es mes aviat de transició i no presenta cap problema, te un diedre bonic i sortida amb placa cap a la “role”

Lo Juanito al L4

Lo Tato al L4

Lo Tato i lo Juanito a la R4

     El cinquè i últim es el mes cansat. Hi ha un A1 ( es pot fer amb A0) aquí  hi poses el C-1 i te una sortida del “artifo” amb placa de flanqueig , on hi ha uns cantos masturbatoris, onanistes, manueleros, etc, etc…..

Lo Juanito al L5

Lo Juanito barallant-se amb el A1

Lo Tato al L5

     Arribada al cim , la “afoto” de rigor i a gaudir de la baixada pel magnífic senderó que baixa de la Portella Blanca.

Fotocim

SuperFloreta del dia

Detall de la SuperFloreta del dia

EL XIST :

      1.     - DIARIO DE ELLA : 
  
      El sábado por la noche lo encontré raro.

Habíamos quedado en encontrarnos en un bar para tomar una copa. Estuve toda la tarde de compras con unas amigas y pensé que era culpa mía porque llegué con un poco de retraso a mi cita, pero él no hizo ningún comentario. 
   
La conversación no era muy animada, así que le propuse ir a un lugar más íntimo para poder charlar más tranquilamente. Fuimos a un restaurante y él seguía portándose de forma extraña. 
   
Estaba como ausente. Intenté que se animara, y empecé a pensar si  sería por culpa mía o por  cualquier otra cosa. Le pregunté y me dijo que no tenía que ver conmigo. 
  
Pero no me quedé muy convencida. 
  
En el camino para casa, en el coche, le dije que lo quería mucho y él  se limitó a pasarme el brazo por los hombros, sin contestarme. No sé cómo explicar su actitud, porque no me dijo que él también > me quería, no dijo nada y yo estaba cada vez más preocupada. 
   
Llegamos por fin a casa y en ese momento pensé que quería dejarme. Por eso intenté hacerle hablar, pero encendió la tele y se puso a mirarla con aire distante, como haciéndome ver que todo había terminado entre nosotros. Por fin desistí y le dije que me iba a la cama. 
  
Más o menos diez minutos más tarde, él vino también y, para mi sorpresa, correspondió a mis caricias e hicimos el amor, pero seguía teniendo un aire distraído. Después, quise afrontar la situación, hablar con él cuanto antes, pero se quedó dormido. Empecé a llorar y lloré hasta quedarme adormecida. Ya no sé qué  hacer. 
  
Estoy casi segura de que sus pensamientos están con otra. Mi vida es un auténtico desastre. 
  
 2. - DIARIO DE ÉL : 
  
Ayer perdió el Barça. Por lo menos follé.