dijous, 6 d’octubre del 2011

1 d'Octubre de 2011-MONTSEC DE RÚBIES-Paret de La Portella Blanca-DOS BIRRES I UNES BRAVES 175 M. V+, A1

Fantastica ressenya dels Escalatroncs

     Després de molts dies sense passar-nos cap via per la cresta, tres GALLS ben pinxos i eixerits, enfilen cap al bar del Pepito a Vilanova de Meia. Allí es cruspeixen un esmorzar  “apanyadet” i amb la panxa plena se’n van cap a Rúbies a vore si fan la via Dos Birres i unes Braves a la paret de la Portella Blanca.
     Arribem al poble abandonat de Rúbies i preparem els trastes. A la ressenya dels Escalatroncs hi diu que amb deu cintes ,el camalot nº 1 pel últim llarg i algun altre de reforç ja en hi prou, però lo Juanito, molt precavit ell, se’n porta els micros , segons diu ell :“al cotxe no hi foten res”. Que collons! Te raó.
     Així doncs , ben guarnits i cap a la pedra que ja son dos quarts d’onze. Localitzem la via sense problemes gracies al gran olfacte que te lo Sergi en aquests menesters i un cop allí fa la pregunta de ....… qui comença? I ….    Ves per on , li toca a ell. Lo Juanito diu que ja farà els dos últims llargs i lo Tato farà  d’escombra.
El primer llarg es una mica descompost i se’n va cap al bosquet penjat superant-lo en flanqueig per sobre arribant al espero que amaga els murs de la paret.
Lo Sergi al L1

     El segon llarg es el mes bonic i tot i que marca V+ no apreta, hi posem un fríend entremig. L’entrada a reunió es fa pel mig del arbre (tocacollons)
Lo Sergi al L2
Lo Tato arribant a la R2

     Al llarg numero tres cal vigilar alguns blocs que foten mala pinta. Lo difícil d’aquest llarg es col·locar-se davall del sostre i un cop t’hi has posat, “xapes” i passes amb bon canto.
Lo Sergi al L3
Lo Sergi al sostre del L3

     El quart llarg es mes aviat de transició i no presenta cap problema, te un diedre bonic i sortida amb placa cap a la “role”
Lo Juanito al L4
Lo Tato al L4
Lo Tato i lo Juanito a la R4

     El cinquè i últim es el mes cansat. Hi ha un A1 ( es pot fer amb A0) aquí  hi poses el C-1 i te una sortida del “artifo” amb placa de flanqueig , on hi ha uns cantos masturbatoris, onanistes, manueleros, etc, etc…..
Lo Juanito al L5
Lo Juanito barallant-se amb el A1
Lo Tato al L5

     Arribada al cim , la “afoto” de rigor i a gaudir de la baixada pel magnífic senderó que baixa de la Portella Blanca.
Fotocim
SuperFloreta del dia
Detall de la SuperFloreta del dia

EL XIST :

      1.     - DIARIO DE ELLA : 
  
      El sábado por la noche lo encontré raro.
Habíamos quedado en encontrarnos en un bar para tomar una copa. Estuve toda la tarde de compras con unas amigas y pensé que era culpa mía porque llegué con un poco de retraso a mi cita, pero él no hizo ningún comentario. 
   
La conversación no era muy animada, así que le propuse ir a un lugar más íntimo para poder charlar más tranquilamente. Fuimos a un restaurante y él seguía portándose de forma extraña. 
   
Estaba como ausente. Intenté que se animara, y empecé a pensar si  sería por culpa mía o por  cualquier otra cosa. Le pregunté y me dijo que no tenía que ver conmigo. 
  
Pero no me quedé muy convencida. 
  
En el camino para casa, en el coche, le dije que lo quería mucho y él  se limitó a pasarme el brazo por los hombros, sin contestarme. No sé cómo explicar su actitud, porque no me dijo que él también > me quería, no dijo nada y yo estaba cada vez más preocupada. 
   
Llegamos por fin a casa y en ese momento pensé que quería dejarme. Por eso intenté hacerle hablar, pero encendió la tele y se puso a mirarla con aire distante, como haciéndome ver que todo había terminado entre nosotros. Por fin desistí y le dije que me iba a la cama. 
  
Más o menos diez minutos más tarde, él vino también y, para mi sorpresa, correspondió a mis caricias e hicimos el amor, pero seguía teniendo un aire distraído. Después, quise afrontar la situación, hablar con él cuanto antes, pero se quedó dormido. Empecé a llorar y lloré hasta quedarme adormecida. Ya no sé qué  hacer. 
  
Estoy casi segura de que sus pensamientos están con otra. Mi vida es un auténtico desastre. 
  
 2. - DIARIO DE ÉL : 
  
Ayer perdió el Barça. Por lo menos follé.



3 comentaris:

Mingo ha dit...

Hombre ja torneu estar per aki. La via no està malament llàstima que l'últim llarg sigui tan curt.
Vinga una abraçada

Llorenç ha dit...

m'alegro que la disfrutessiu!nosaltres ens ho vam passar molt bé obrint-la...i festejant-la al bar amb les birres! je je je! ara ja torna el temps d'escalar per Rubies!

Anònim ha dit...

Hosti tu,tothom l'ha fet.Amb qui la fare io?.Aixo de no sorti gaire fa que quedin vies penjades hon costa de anar-hi.Carinyo tu si que m'hi portaras oi?.Per un altre costat dir que vam fer la Nontaleguis a Canelles,un tros de via guapa guapa de veritat,amb bon ambient.

Lo mestre del plom.